Lluís Pinyot, malalts mentals a l’Àfrica
«Les sectes evangelistes fuetegen el malalt
i van pregant i cobrant»
12-2-2008

A l’Àfrica subsahariana els malalts mentals són encadenats a un tronc o clavats al terra pels seus familiars.
L’animador infantil de Callús (Bages), Lluís Pinyot Plans, 48, els allibera des de la ONG que ell ha fundat, Aïma (www.aima-sm.org), vinculada a la Saint Camille de Costa d’Ivory. Ha explicat la seva feina a Sabadell Salut Mental.

Lluís Pinyot, malalts mentals a l’Àfrica
—Com va entrar en aquest món?
—Jo anava molt per Costa d’Ivori i el 1994 vaig conèixer en Gregoire Ahongbonon, de l’ONG Saint Camille de Lellis, que donava suport als malalts de Bouaké.
—Malalts en general?
—Al principi sí, però tan aviat com van descobrir el terror dels malalts mentals s’hi van dedicar en cos i ànima.
—Ha dit el terror?
—A l’Àfrica la malaltia mental és un estigma. Aquí fa 50 anys els posavem en habitacions encoixinades de manicomis i allà cada familia els immobilitza com pot.
—Immobilitzar vol dir...?
—Els engrillonen de mans i peus a un tronc i allà s’hi poden passar anys. Miri aquesta foto.
—Què és?
—Aquest home estava clavat al terra amb filferros al coll, les cames, els braços. Els ferros ja li podrien la carn. Portava tants anys així que quan el van alliberar i e van posar dret se’ls va morir.
—Cal immobilitzar-los?
—S’hi veuen obligats. Un malalat mental pot fer mal o fer-se’l a ell mateix.
—Parla com si ho justifiqués.
—Miri, hi ha tres solucions. Una: abandonar el malalt a la ciutat perquè vagi despullat remenant escombraries.
—Dues.
—Dues: El tens a un racó de casa lligat a un tronc gros i si hi ha sort li portes menjar cada dia.
—«Si hi ha sort»?
—Sí perquè jo he vist un malalt encadenat amb un cagarro al costat que l’estava assecant per menjár-se’l.
—Ecs!
—La tercera opció, i per mi la pitjor de totes, és portar-lo a una secta evangelista d’aquestes que pensen que tot és un càstig de Déu.
—Què en fan?
—Mortifiquen el cos del malalat perquè surti el dimoni que se li ha ficat dins. El pastor l’encadena a un arbre, no li dóna menjar ni beure en quatre dies, el fueteja i va pregant.
—La família ho sap?
—Ho sap i paga perquè li treguin el dimoni. I si no pot pagar posen un fill a treballar pel pastor evangelista. És un negoci per la secta.
—Què fa la Saint Camille?
—Els allibera, els porta a uns centres d’acollida, els torna la dignitat, se’ls prescriu una medicació i se’ls recupera.
—Però com?
—En centres de treball, la majoria agrícoles. I d’aquí passen a reinserir-se, un altre cop, amb les seves families.
—Ja no els lliguen més?
—Normalment no. I des de 1993 han reintegrat 15.000 malalts mentals.
—Gràcies a la medicació?
—Sí. S’aprofita tota la xarxa de dispensaris i missions catòliques per anar donant els medicaments.
—No recauen?
—A vegades sí, però la Saint Camille fa un seguiment personalitzat de cada malalt.
—Una feinada?
—Realment. Per això l’OMS ha donat a la Saint Camille el premi a la millor iniciativa de reintegració de malalts mentals del món.
—Com entra en tot això la vostra ONG, la catalana Aïma?
—Intentem fer de pont entre la Saint Camille i les ONGs d’aquí. Primer per donar a conèixer aquesta realitat tan bèstia.
—I segon per aconseguir diners?
—Sí perquè els premis de la OMS no donen ni un euro i ara mateix, per exemple, estem alimentant i medicant 2.500 malalts.
—Ha participat en alliberaments?
—Alguns. Quan vas a les famílies és mot bonic perquè tothom està feliç.
—Quan no es bonic?
—Quan vas a una secta evangelista perquè t’has de barallar amb el pastor que mira pel sel negoci. Jo he sortit d’allà amb els ulls molls i vermell d’impotència.
—No deien que els africans no patien malalties mentals?
—Les pateixen igual que nosaltres, es a dir, exactament el 6% de la població. Depressions incloses.
—La depressió no es una malaltia del món occidental?
—No. Això és un mite. Si et fan plantar cacao, el cacao baixa de 300 a 40 francs i se’t comencen a morir fills perquè no els pots alimentar... això provoca una depressió a qualsevol.
—Per què no sabíem res d’aquest problema?
—De l’Àfrica es parla molt dels nens soldats, de la dona, de la sida, però dels malalts mentals no se’n cuida ningú.
—Per què?
—Molt fàcil. A Togo, que és un país de 6 milions d’habitants, hi ha un psiquiatra per tot el país.
2100 4662 81 0200006195


ANIMADOR INFANTIL
Es defineix com a «músic animador per nanos». A Sabadell el coneixem prou bé per les seves actuacions, especialment en festes majors.
Bon amic del seu col·lega sabadellenc Ramon Roh-ma, va viatjar amb ell a Costa d’Ivori per recollir cançons i contes africans.
Un dels seus tres espectacles, el de música africana amb el líder de l’orquestra àrab de Barcelona, Mohamed Suleyman, demostra que «la interculturalitat és possible».