Narcís Sirvent, president de la Protectora
«Per Nadal no regaleu animals
per caprici»
25-12-2007

L’informàtic i president de la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell (una de les més antigues d’Espanya), Narcís Sirvent Navarro, 43, fa una crida als sabadellencs perquè aquest Nadal no regalem animals... frívolament.
El 1999 va trobar un gos abandonat, el va pujar al refugi de La Salut, va descobrir tot un món i immediatament es va posar a netejar gàbies com a voluntari. Va entrar a la Junta de la Lliga, va ajudar a fer la web i des del maig n’és president.

Narcís Sirvent, president de la Protectora
—Quin és el seu missatge nadalenc?
—Si us plau no regaleu gossos, gats ni cap altre animal per caprici.
—Què vol dir per caprici?
—Que no sigui ni una compra compulsiva ni molt menys un regal sorpresa sense el coneixement del regalat o, si és nen, dels seus pares.
—Quin és el perill?
—Que el nen o els pares se’n cansin i al cap d’uns mesos ens portin l’animal a la Lliga Protectora. Tenir un animal és una responsabilitat més gran del que la gent es pensa.
—Les botigues d’animals be s’han de guanyar la vida.
—Comprenc que un negoci és un negoci. Però a un animal no li podem treure les piles, ni el podem llençar a les escombraries quan ens en cansem.
—És un comerç legal.
—Una cosa es la legalitat i una altra la moralitat. M’agradaria saber quants dels animal comprats aquest a Nadal seran abandonats a la Protectora per Setmana Santa.
—Que ha de fer aquella persona que vol donar a una nena l’alegria de la seva vida amb un gosset?
—Que abans parli amb els pares que són els qui s’encarregaran del gos. Un gos s’ha de treure a passejar vàries vegades al dia, tres a poder ser.
—Més obligacions?
—Alimentar-lo, dur-lo al veterinari... has de pensar què en faràs quan vulguis marxar un cap de setmana o de vacances.
—Tot un compromís.
—És un plantejament de vida. Veure el cadellet a l’aparador és molt bonic, però la responsabilitat és màxima.
—Com qui adopta un nen?
—Exactament igual. Necessita atenció cada dia del món i has de plantejar-te com ho faràs.
—Com es para els peus a àvies i tietes que ja han donat la sorpresa?
—Un animal a casa et canvia la vida. Per tant no pot ser un regal sorpresa de cap manera.
—Conills, hamsters, peixos...?
—Exactament igual.
—Però a la Lliga no teniu cadells.
—Jo vaig adoptar el meu gos (foto) quan tenia 10 anys i n’estic supercontent. Per què han de ser petits?
-—La gossera de la Lliga, a dalt de La Salut, continua en overbooking?
—Sempre estem plens. Ara tenim uns 300 gossos i 150 gats. Però a l’estiu estarem col·lapsats.
—El proper agost us tornaran els gossos que regalen aquest Nadal?
—En bona part, sí.
—I per Nadal, quins són els moviments al refugi?
—Ve molta gent a adoptar.
—No és una contradicció demanar a la gent que no compri gossos a la botiga quan vosaltres en doneu en adopció?
—No perquè nosaltres tenim uns controls. Fem una entrevista per saber les necessitats reals de la persona.
—Per exemple?
—Molta gent només es fixa en la raça de l’animal. I també cal mirar el caràcter.
—Com sabeu quin gos necessita cadascú?
—Molt fàcil: un gos hiperactiu no pot estar en un pis de 50 metres.
—O sia que feu tot un interrogatori als adoptants.
—Una mica sí. I si detectem que el volen tenir lligat a un hort tota la vida, o tancat a un balconet o que és per un caçador, els hi neguem.
—Caçadors i hortolans tracten malaments als gossos?
—No tots i reconec que vegades podem ser injustos. Però a vegades també hem hagut d’anar amb la policia a algun hort per rescatar un gos ple de paràsits i mal nodrit.
—Més motius per denegar una adopció.
—Que sigui un regal sorpresa.
—Quines són les condicions?
—Donem tots els gossos esterilitzats, desaparasitats i amb el xip. I aquestes despeses pugen a uns 100 euros de mitja.
—A la botiga és més car?
—Depèn de la raça.
—Garanteix realment el vostre sistema que el gos s’adaptarà a la nova família?
—Més que la botiga segur perquè donem una setmana d’adaptació.
—Diu que tos els animals que doneu estan esterilitzats?
—Evidentment. Patim excedent de gossos per tant no volem donar-ne un i que ens en tornin deu.
—La gent ho accepta?
—Ho han d’acceptar. Són les normes de la Generalitat i la Diputació. Les institucions són les primeres de dir que un animal no és una joguina.
Guau!
L’EXEMPLE ALEMANY
La saturació de les gosseres és un problema cultural, per no dir d’incultura, la incultura del nou ric. El patim països com Espanya, Itàlia i una mica França. A Alemanya i Anglaterra, però, simplement no existeix.
«Alemanys i anglesos respecten tant els animals que mai els compren, i menys regalen, per pur caprici, diu Narcís Sirvent. Allà les gosseres estan tan buides que nosaltres els passem gossos de Sabadell i ells els hi troben famílies alemanyes adoptives. Els porta una voluntària nostra alemanya».