Agnela Dominguez: cànon digital
«Cal pagar les prestacions de l’aparell
les facis servir o no»
22-12-2007

La directora de comunicació de la delegació catalana de la Societat General d’Autors d’Espanya, SGAE, la gestora que va treballar 17 anys a l’Ajuntament de Sabadell, Agnela Domínguez Benito, 50, va de bòlit aquests dies.
Surt a tots els mitjans per fer-nos comprendre que, malgrat els cànons digitals que haurem de pagar per un llapis de memòria, un mp3 o un DVD o CD verges, la SGAE ho fa tot a fi de bé.

Agnela Dominguez: cànon digital
—Us esteu guanyant una imatge de recaptador d’impostos, d’au rapinyaire que treu diners de sota les pedres. No us preocupa?
—És clar que ens preocupa, sobretot perquè no és veritat. Però és molt difícil explicar-ho.
—Per què quan compro un DVD verge per posar-hi només els meus vídeos familiars, he de pagar un cànon als autors de l’SGAE si jo en sóc l’únic autor?
—Perquè ho diu la Llei de Propietat Intelectual. I ho diu a tot Europa.
—Al Regne Unit i Irlanda, no.
—El Regne Unit i Irlanda segueixen el model americà del copyright. Només és un altre tipus de regulació.
—En dieu cànon de còpia privada?
—Que no es res nou perquè portem tota la vida pagant un tant de còpia privada en cintes verges de cassette o vídeo.
—Això vol dir que me’n puc fer tantes còpies com vulgui?
—Si has pagat el cànon de còpia privada, és clar sí. Pots escoltar aquella cançó a casa teva, al teu cotxe, al teu mp3, allà on vulguis.
—Encara no he entés per què he de pagar aquest cànon quan compro un suport verge si només hi poso una fotos o vídeos meus.
—Perquè aquest suport verge dóna un servei al consumidor molt més gran. En un mp4 hi caben dos milions de cançons i segur que no seran totes teves.
—Potser sí.
—No. Quan un es compra un Mercedes no és per anar a 60 per l’autopista.
—Però ningú t’obliga a comprar un Mercedes. Vosaltres en canvi obligueu a tothom a pagar el cànon en qualsevol suport.
—Estàs pagant la prestació d’aquest suport. Aquest CD en el que tu només hi guardes fotos de la família, té prestacions molt superiors que has de pagar, les facis servir o no. O potser les faràs servir més endavant.
—Com més endavant? Ni CDs ni DVDs són regravables.
—Però els llapisos de memòria sí i els mp3 també. Potser el teu fill l’agafarà i hi gravarà cançons.
—Potser sí o potser no.
—Nosaltres no demanem que sigui l’usuari qui pagui a l’autor, sinó el fabricant.
—Que ràpidament puja el preu de venda al públic i trasllada el càrrec al consumidor.
—Els parlaments francès, alemany i altres euopeus ja fa molts anys que van regular la còpia privada.
—Tants anys que encara no es podien bloquejar les descàrregues il·legals per internet. Però ara la tecnologia ja ho permet i a França ja s’està provant.
—I des de l’SGAE no estem tancats a aquesta possiblitat. Però per ara no hi ha més remei que carregar els suports amb un cànon.
—Un cànon que beneficia més a la indústria discogràfica o cinematogràfica que als propis autors?
—Nosaltres només volem que els autors puguin pagar l’escola del seu fill i la seva seguretat social.
—Pagar aquest cànon em dóna dret a baixar-me d’internet tantes cançons com vulgui?
—Si vas a un portal legal, sí. Tothom pot pagar 90 cèntims per cançó i fer-ne còpies.
—Quin portal és legal?
—Amazone o iTunes, per exemple. A www.copianos.com hi ha informació de tots els portals legals.
—Quin no és legal?
—L’E-mule per exemple. És com entrar a una botiga on vènen roba robada.
—Doncs perseguiu l’E-mule.
—Ja ho fem. Pero no és fàcil perquè contínuament estan canviant la raó legal.
—A Estats Units es persegueix i multa fins i tot a l’usuari que es baixa cançons.
—I nosaltres també podríem fer-ho. Però encara no hem arribat tant lluny. Abans volem fer pedagogia.
—Alguns artistes prefereixen 100.000 fans pirates que 1.000 legals perquè ells viuen dels concerts.
—Això és un altre tema. Si un artista vol regalar la seva obra per internet, és ben lliure de fer-ho.
—...però?
—Però no confonguem intèrpret amb autor. Molts cops les cançons són d’un autor desconegut que amb aquell concert no hi guanya res.
—Ha aconseguit que els seus fills no desacarreguin cançons i pelis per intenet?
—Només en tinc un de 25 anys i sí, l’he convençut. He tingut molta sort. Quan infons uns valors, com no colar-se al metro encara que no hi hagi revisor, ja has guanyat la batalla.
Gran frase. Espero que sigui gratis
17 anys a sabadell
Va arribar a Sabadell contractada per la conselleria de Joventut de Manel Ramírez com a psicològa especialitzada en delinqüència juvenil.
La seva capacitat com a gestora la va dur ràpidament a la regidoria de Cultura on va prendre tot tipus de responsabilitats amb els regidors Isidre Creus primer i Pere Vidal després.
En total, 17 anys a Sabadell que avui la fan especialment sensible a tots els temes que li arriben de la nostra ciutat.
En té un bon record.