Maite Lucas: El Quixot en vers
«Sense somnis
no hi ha il·lusió per la vida»
21-12-2007

L’escriptora de Terrassa i professional de telemarketing, Maite Lucas Serra, 37, que ha presentat el seu llibre Alma Viva (Ed. Slovento) a El Corte Inglés de Sabadell, ha resumit en poesia tot El Quixot. Ara vol fer-ho amb la Bíblia i ja ha començat per l’evangeli de Mateu.

Maite Lucas: El Quixot en vers
—De veritat ha escrit El Quixot en vers?
—Sí, sí. Quan vaig decidir ser escriptora em vaig entossudir en llegir-lo tot. Pensava que si és un clàssic famós devia ser per alguna cosa.
—Lectura tortura?
—Una mica sí. Vaig tenir molts problemes amb el castellà antic. Em costava tant d’entendre que vaig abandonar vàries vegades.
—...però?
—Però sóc molt tossuda i com que volia ser una bona escriptora i volia aprendre molt, m’hi tornava a posar i vaig fer un poema de cada capítol. Com un resum.
—A veure si ho entenc: feia poemes per entendre’l?
—Exactament. Així m’obligava a treballar cada capítol fins entendre’l perfectament.
—Li va servir per escriure millor?
—Sobre tot em va servir per comprendre fins a quin punt el primer quixot era el propi Cervantes.
—Què vol dir?
—Que només tenim l’ànima viva quan tenim il·lusió per viure, és a dir quan fem realitat els nostres somnis i ens convertim en un quixot. Alonso Quijano era un home trist que només ressucita quan viu els seus somnis.
—És aquest el missatge? Hem d’alliberar el Quixot que tots duem dins empresonat?
—Evidentment. Hem de viure els nostres somnis. Sense somnis no hi ha il·lusió per la vida.
—I la seva il·lusió era la literària. Correcte?
—Sí, el 1998 vaig decidir ser escriptora. Em preguntava què m’agrada a la vida. A part de la feina i de ser mare, què és el que jo vull. Hi havia d’haver alguna cosa que m’omplís més.
—Escriure.
—Doncs sí. Sempre he escrit però, des de llavors, escric cada matí de 5 a 7.
—Ja és un quixot?
—Sempre ho he estat. La meva mare sempre em diu que tinc pardals al cap. Primer volia ser mare. Després bona mare. I després bona persona.
—Bona esposa no cal?
—Home, tot és important. Però el marit pot canviar. En canvi els fills són per tota la vida. L’amor del fill és el més pur que hi ha.
—Vostè ha canviat el marit?
—No. Estic separada i amb dos fills de 6 i 9 anys. Però sola i molt feliç.
—Un exemple de vers.
—El primer, per exemple, diu: Cuenta Miguel de Crevantes-que en un lugar de la Mancha/había un hidalgo de esos-de los de antigua adarga/de lanza en astillero, de caballo demacrado/ y de galgo corredor-Este hidalgo, Quijana/que tenía cincuenta años-era enjuto de cara/de complexión algo recia-y un poco seco de carnes.
—Es va publicar?
—No. Ho volia titular El Romanç de Don Quixot i vendre’l, però cap editorial el va voler (riu).
—Això és romanç?
—Jo m’ho pensava, però Martí de Riquer em va dir que havien de rimar dues vocals i jo només en rimo una.
—Què va dir el gran cervantista Martí de Riquer dels seus versos?
—Que el titulés Alma viva.
—El títol de la seva novel·la?
—Sí perquè la meva novel.la parla de la meva versificació del Quixot.
—I d’una dona maltractada. Això també és biogràfic?
—No. Vull deixar ben clar que el meu ex-marit mai no em va maltractar. Aquesta part de la novel·la està inspirada en coneixences, però no en la meva vida personal.
—Però la protagonista, Mariola, també fa versos del Quixot exactament com vostè.
—És la seva il·lusió, sí. Però el seu marit no li permet i li talla les ales. Primer la maltracta psicològicament i després l’agredeix físicament.
—Per què?
—És un malalt. Després de maltractar-la, ell se’n penedeix, se sent culpable i vol compensar-la amb regals. Però com que no és conscient del seu problema, reincideix més i més.
—Però per què ho fa?
—Per un problema de mancança afectiva i emocional, perquè de petit ho veia a casa. És un malalt.
—Què escriu ara mateix?
—Estic versificant la Bíblia.
—Ara la Bíblia?
—Sí, sí. Acabo de començar amb l’evangeli segons Sant Mateu i ja veurem on arribo.
—Potser és més poetesa que novel·lista.
—Tots som poetes. Per mi la poesia es una forma de viure, quan aportes el millor que tens ja estàs fent poesia.
—Molt poètic, però a vostè la poesia que li va és l’escrita.
—Per mi versificar és un repte. Com aquell que fa sudokus. Llegeixo un capítol del que sigui i penso a veure si sóc capaç de convertir-lo en vers.
I surt «la Bíblia en vers»


sensuals ignudis
A part de versificar la Bíblia, Maite Lucas treballa també en la seva segona novel·la, una obra inspirada en els ignudis.
«Els ignudis són uns àngels sense ales que va pintar Miquel Àngel a la Capella Sixtina. Un al peu de cada columna. Són homes joves despullats, corpulents, ben formats i molt sensuals. Són una mica misteriosos i tot just m’estic documentant. Però resulta un tema molt interessant», diu, l’escriptora.