Pere Homs, figuraire popular
«He fet el caganer del senyor Bustos»
19-12-2007

A la seva parada de Santa Llúcia d’aquest any presenta setze figures noves del pessebre, la majoria caganers.
L’artesà i pagès que va ser masover de la masia de Can Deu i actualment condueix un camió d’escombraries de Sabadell, Pere Homs Padrissa, 54, és un dels pocs (no més de deu) figuraires de pessebre popular de Catalunya.

Pere Homs, figuraire popular
—Setze figures noves?
—És que l’any passat, a la fira de Barcelona, vaig vendre tant que m’he passat tot l’any treballant.
—I?
—I noi, no m’han donat plaça. Fan obres a la catedral, diuen que no s’hi quep, m’he quedat sense parada i ho he de vendre tot aquí. Mira quina pila de figures. Si no hi quebo ni jo aquí (riu).
—Les vull veure totes.
—Comencem per dalt que no ens en deixem cap.
—Vinga. Aquests dos són Joan Carles i Sofia?
—Els reis que caminen agafadets cap el pessebre, van a adorar amb un indiot a la mà. Els enamorats o catarinets clàssics, vaja.
—No gosa fer-los caganers?
—Vaig pensar mira els faré catarinets per donar el cop. Per sortir de la normalitat (somriu orgullós).
—El Rajoy tocant la gaita?
—Tampoc caga el Rajoy. Com que és galleg toca la gaita. Va tocant els dellòs, oi? Ep! Un altre clàssic el gaiter del pessebre, eh?
—I al seu costat?
—L’Hereu, el Zeta Pe socialista, els arlequinats, un de l’Espanyol, el Sant Pare aquell de Roma, el Montilla, el Clos, l’Acebes... tots aquests cagant.
—No, l’Acebes pixant.
—L’Acebes està tocant els collons, però no els seus. És el que fa sempre.
—Seguim?
—El Mas el tinc doble: cagant i pixant. Un àngel, un dimoni, un avi que m’ha quedat molt maquet, fa goig, eh?, una iaia que també bastant... tots aquests caganers. Llàstima no anar a Barcelona.
—Allà ja ho hauria venut tot?
—Home, hi passen els col·leccio-nistes. A Sabadell també hi ha col·leccionistes. De xais, de pescadors, de caganers... Jo col·lecciono reis d’adoració.
—Què més tenim?
—El Maragall, el Ronaldinho que l’he tornat a fer perquè l’any passat no em va quedar prou be i tot i així va ser l’estrella. El Carod, el Piqué que ja el tenim fora de la política però encara vola. El Asnar que fa anys que el tinc, però mai m’havia atrevit a treure’l i aquest any com que trec caganers a manta m’he decidit (torna a riure)...
—I el de la boina?
—L’Ibarretxe, home, un paio ben parit i amb la cella aixecada tal com cal. La Tura amb la inscripció Tura per President.
—Vol que la consellera Tura presideixi la Generalitat?
—Home, m’estimaria més la Tura que el que hi ha. Sembla més vivaratxa, no? Una mica més mogudeta i una mica mes de nervi. Aquest que tenim sembla que dormi a la palla. No ell sol no. Tots hi dormen a la palla!
—Ho te clar.
—Home! D’això se’n diu bellugar-se, passar-ne a via i treure faves d’olla, eh? Recony quins polítics més arriats que tenim.
—Per què va amb pantalons llargs el Puyol del Barça?
-—Perquè així s’aguanten millor les cames. Si els fas les cametes nues al treure’l del motllo pares loco perquè l’una la trenques i l’altre també.
—Ja estem?
—Animalets, mira aquest burro que bufó... Ah calla! I el Bustos que me’l deixava. L’any passat me’l va demanar i ja li he fet.
—L’ha vist ell?
—S’el va guaitar quan va inaugurar la fira. I se’n recordava eh? Es veu que te memòria el paio. Però no el va comprar, no.
—Calen tants caganers?
—Saps què passa? Tinc molta figura de pessebre i, ja marxa, ja, però el caganer marxa més. I està clar: així vas fent algun caler i fas fira, oi?
—Es ven be l’arlequinat?
—La gent els demana. Ja fa quatre o cinc anys que el porto i surt bastant be.
—Valora la gent que siguin figures de fang i artesanes?
—Sí que ho valoren perquè diuen «Ui que caro!» (grans riallades). No, no, però al final s’ho queden, eh?
—També les pinta vostè?
—Faig tot el procés de la figura de cap a cap: la matriu de fang, el motlle, trec les còpies, les pinto i les venc.
—Qui el va ensenyar?
—M’ho he fet jo tot sol. En quinze anys et vaga d’anar-ne aprenent i al final he arribat a fer caricatures.
—Se sent caricaturista?
—No me’n puc estar. L’altre dia aquí a la parada vaig començar a modelar amb fang la noia d’aquesta botiga del davant. Però es va adonar que la mirava (riu) i ai-ai-ai mare de Déu, vaig haver de plegar.
—Va començar amb aquell pastor alt i desgarbat amb cara d’Antoni Farrés?
—Exacte. Aquell va ser el primer, ja fa més de dotze anys. Amb aquells trets tan pronunciats era una joia per fer-li caricatura. El Montilla en canvi... mira que costa, eh?
—En fa tot l’any?
—Tot l’any: caps de setmana, festes, vacances, nits... Faig més hores en això que amb els escombriaires. Però si no ho venc, l’any que ve ho deixaré córrer.
Poc que ens ho farà això, vatua l’olla
CAGANER PER ENCÀRREC
Ell te una teoria sobre el caganer. Creu que és una figura pagana pre-cristiana. «No m’ho ha dit ningú, eh?, però be és el que penso», diu.
Potser per això ja he fet un parell de proves del caganer Pere Homs, però per ara no se li assemblen gaire. «Com que mai em veig de perfil...»
I aviat farà caganers a la carta, per encàrrec, per persones anònimes, entitats, uniformes... «Mira aquest del Bici-Sprint que xulo ha quedat».