Jesús Maestro, l’atemptat d’Alger
«Segur que aquestes dues bombes
s’han celebrat a moltes mesquites»
13-12-2007

El militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, que va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona i Vicepresident de la Diputació, Jesús Maestro Garcia, 43, viu a Alger des de fa dos anys on coordina l’Agencia Española de Cooperación Internacional, AECI.
Dimarts va sentir en el seu cos la vibració de les bombes del més gran atemptat terrorista d’Al Qaeda a aquella capital magrebina.

Jesús Maestro, l’atemptat d’Alger
—On era quan va esclatar la primera bomba?
—Desapatxant amb l’ambaixador. A només 500 metres. Va tremolar tota l’Ambaixada Espanyola.
—Què vau fer?
—De seguida vam pensar que era un atemptat terrorista i vam sortir a la finestra buscant una columna de fum. Però a la meva oficina, l’AECI, encara ho van sentir més.
—És més a prop?
—A 300 metres. No es van trencar els vidres de miracle. Tots els que treballen amb mi i jo mateix passem cada dia pel lloc de l’explossió.
—Vol dir que li podia haver tocat?
—Com a qualsevol. Això és una loteria. A l’edifici de Nacions Unides hi vaig contínuament.
—Per la seva feina?
—Coordino tot l’ajut humanitari espanyols als saharauis de Tinduf i això em vincula amb l’agència dels refugiats, ACNUR, que ha quedat totalment destrossat
—I el segon cotxe bomba?
—Jo no el vaig sentir però la meva dona que era a casa sí. També diu que va tremolar tot.
—Com ha reaccionat la població d’Alger?
—Amb desànim i por.
—Es creu la xifra oficial de 22 morts?
—No. N’hi ha molts més. El diari Watan parla de 72.
—Com afecten els atemptats a la seva feina?
—De cap manera. L’11 d’abril també hi van haver dos atemptats similars i no ens va afectar. Quan vam venir ja sabíem com era aquest país.
—Perillós?
—Algèria pateix terrorisme des de fa 40 anys. La única novetat és que ara també s’atempta a la capital.
—Un terrorisme que creix?
—No. Amb xifres a la mà, es pot dir que és residual i que va a menys.
—Per que hi ha tant terrorisme a Algèria i, per exemple, al veí Tuníssia gens?
—Per una guerra d’alliberament nacional mal acabada el 1962, un socialisme real mal fet, una transició econòmica i política als anys 80 molt mal feta i una guerra amb el GIA als 90 molt mal acabada.
—Què és aquest Grup Salafista per la Predicació i el Combat?
—Una escisió del GIA. Feia 300 morts anuals a les zones rurals. Ara pertany a Al Qaeda pel Magreb Islàmic i fa servir suïcides, cotxes bomba i segrestos exprés.
—Què volen?
—El poder. Convertir Algèria en un estat islamic i en una societat islàmica sense estrangers.
—Per la gent del carrer tota la culpa és d’Estats Units i Israel?
—Ho diuen, però ells saben que aquest terrorisme té els orígens en la seva pròpia història.
—Algèria és un país pobre o ric?
—Estan forrats. Gràcies al gas i el petroli aquest any tindran unes reserves de divises de 100.000 mil·lions de dòlars. I el 2006 van liquidar el seu deute extern a cop de talonari.
—Una riquesa ben administrada?
—Gens. Una riquesa que s’ha de redistribuir amb urgència en reformes estructurals.
—Culpa doncs als propis algerians de la situació?
—No sóc ningú per fer-ho, però no afronten amb valentia la dictadura moral dels islamistes.
—Què vol dir?
—Que la llibertat es guanya dia a dia sense deixar-se acollonir. I jo no veig que la societat algeriana es posi d’empeus.
—Ho diu perquè cada dia hi ha més dones amb mocador al cap?
—Sí i ho fan per por. Els anys 80, a tot el país, hi havia 450 cinemes. Ara n’hi ha 20. I bars amb alcohol quasi ja no en queden. Es beuen el whisky a casa per por.
—No pensen en millorar el país?
—No. Només en marxar del país.
—Algú s’ha alegrat d’aquestes dues bombes?
—Els radicals estan encantats.
—Li diuen sense embuts?
—A mi no. Però segur que aquests atemptats s’han celebrat a moltes llars, a molts cercles i a moltes mesquites. Tot i que això te poc a veure amb l’Islam.
—Doncs tots els terroristes d’Al Qaeda parlen sempre d’Alà.
—Els radicalismes fan qualsevol barbaritat en nom de qualsevol cosa.
—Poden atemptar contra interessos espanyols?
—Sí és clar. Tots els estrangers estem en el punt de mira.
—Té més por avui que ahir?
—No.
—I la seva dona?
—Tampoc. Ja sabem on som.
—Pren precaucions?
—En prenc des del primer dia: canvio itineraris, horaris... però no pots fer gaire més.
Salut
BON PROFESSIONAL
Amb el bon humor que el caracteritza quan se li demana com ell, d’ERC i independentista declarat, és el representant oficial del govern espanyol a Alger, respon: «sóc un bon professional».
Però la seva feina no passa per les ONGs perquè Algèria ja és un país de renda mitjana. «Més aviat cooperem en el desenvolupament de serveis bàsics com l’assistència tècnica a pymes o el suport a la reurbanització de la ciutat vella d’Oran.