Jaume Clapés: crisi immobiliària
«A Sabadell ja han tancat 50 de les 250 agències immobiliàries»
28-11-2007

Buscar anuncis entre les agències immobiliàries de Terrassa i Sabadell converteix al director comercial de la revista gratuïta El Punt Habitatge, en un analista d’excepcional visió global del sector.
Jaume Clapés González, 33, ara resident a Sabadell, veu i viu com ningú la panoràmica general d’aquest mercat que ja fa temps que trontolla.

Jaume Clapés: crisi immobiliària
—Diumenge al vespre vostè sortia al documental de TV3, 30 minuts, dient que a Sabadell han tancat 50 agències immobiliàries en menys de dos anys.
—Encara em vaig quedar curt. Entre Sabadell, Barberà i Sant Quirze són algunes més.
—D’on surt aquesta dada?
—Del meu cens particular. És la meva cartera de clients. Abans en tenia 250 i ara menys de 200.
—Es refereix a grans immobiliàries que només tanquen alguna de les seves oficines?
—De les grans, a Sabadell han tancat Grupasa i Sasi.
—És a dir que no és tota una empresa que fa fallida.
—Sí, la majoria són empreses que fan fallida: gerent, secretària i dos o tres comercials.
—O sia 200 persones al carrer.
—Més perquè moltes de les agències que encara no han tancat ja han despatxat a un, dos o tres comercials i s’han quedat el gerent i la secretària sols.
—Tots els altres a l’atur?
—Alguns s’han jubilat per disfrutar els diners que han fet aquests anys i els més joves busquen feina de comercial en altres sectors.
—Quàntes agències més podrien tancar en els propers temps a Sabadell?
—Fins a mitjans del 2008 encara poden tancar un 10% més d’oficines.
—Quedaran els grans?
—Quedaran els més solvents i que hagin acumulat més reserves. La gent no s’adona de la gran feina que fan els professionals.
—A què es refereix?
—A vegades per vendre una sola vivenda han de fer 15 o 20 o 40 visites de la mateixa casa i assessorar als respectius venedor i comprador. El públic no se’n fa el càrrec de la feinada que implica això.
—Quants pisos venia de promig una oficina de Sabadell fa dos anys i quants en ven ara?
—Si en el 2005 el promig de vendes era de cinc o sis vivendes al mes, ara és d’una.
—Hi ha barris de Sabadell que senten la crisi més que altres?
—A Ca n’Oriac es segueixen venen molts pisos. I al centre també. Però tota la resta ha crescut menys.
—Can Llong està tot venut?
—Pràcticament.
—Es vendrà Can Gambús?
—No ho sé. Però sí puc dir que un dels barris que tindrà més creixement en els propers anys serà el Poblenou de la Salut.
—Ah sí?
—Es construirà molta vivenda assequible i, al final, el preu és el que condiciona el mercat.
—La crisi ja no la nega ningú?
—És més un refredament o desacceleració. El sector de la construcció, com tants altres, és cíclic. I ara tocar baixar.
—Ja pujarà?
—Segur que el 2008 serà el punt d’inflexió a partir del qual tornarà a pujar. No és tant preocupant.
—Doncs mai no havíem vist una baixada com aquesta.
—Sí. El 1992 hi va haver una davallada immobiliària important. I els anys 80 una altra.
—Quina és la causa?
—La principal és que els bancs han endurit les condicions dels crèdits hipotecaris.
—Per no caure en el desgavell americà de les hipoteques d’alt risc?
—Així és. Però aquí no s’ha arriscat tant i el sistema financer no està en perill com allà.
—Llavors?
—Doncs que, per precaució, els bancs estan en standby i, de moment, no se la juguen. Als immigrants per exemple els demanen avals que, per falta de familiars o amistat, no tenen.
—I als joves?
—Els joves que poden tenir avals, no tenen diners per comprar el pis al centre que volen.
—L’augment de vivenda pública empobreix el mercat privat de la vivenda?
—Una mica. Però de vivenda pública tampoc se’n construeix tanta com diuen els polítics.
—Els preus han baixat o no?
—Els d’obra nova no. Es venen amb regals, descomptes i promocions. Però els preus només baixen en la segona ma i encara només si el venedor va escanyat i necessita vendre.
—Si vull comprar i no tinc pressa, espero o apreto?
—Fa dos anys el preu el posava el venedor i era fixe. Ara el preu el posa el comprador i es mou. Fins a finals del 2008 serà el millor moment per comprar... qui pugui.
—Els okupes tenen raó?
—Els joves són els menys afavorits en tota aquesta situació. Però en una societat mercantilista tothom es lliure de comprar i vendre el que vulgui i com vulgui.
—Garanteixen les institucions el dret a la vivenda digna?
—Ho faran a partir d’ara.
...si és que hi ha cases d’algú
STOP ESPECULACIÓ
Ara els especuladors estan de vacances i disfrutant de tos els calers que han fet en aquests anys. I en borsa, ara mateix, absolutament ningú no inverteix en el sector de la construcció», diu categòricament Jaume Clapés. «Però segur que en els propers mesos, els més solvents tornaran a invertir en el totxo».
I aquell que comprava pisos nomes per re-vendre’ls «ara segur que no en compra ni un».