Jordi Monllor, lluita contra la sida
«Les institucions fan la seva feina,
nosaltres a més donem amor»
24-11-2007

Està content perquè al sopar contra la sida s’hi han apuntat 200 persones, un èxit que l’il·lumina la cara i que ajudarà a reduir el dèficit d’una entitat, Actúa Vallès, que és referent a tot Catalunya en la lluita contra la sida.
El constructor sabadellenc de cases petites i empresari hiperactiu amb 24 treballadors al seu càrrec, Jordi Monllor Celdrán, 36, videoaficionat, pare de dues i president d’Actúa, va de bòlit aquests dies preparant el Dia Mundial contra la Sida del proper 1 de desembre.

Jordi Monllor, lluita contra la sida
—Què el vincula personalment a la sida?
—Els meus dos germans grans en van morir. A casa ho vam patir molt i no ho hem oblidat.
—Com ho va viure?
—Jo era quasi un nen, però veia com la gent d’Actúa cuidaven els meus germans, els donaven moral i els visitaven a l’hospital. I això em va marcar.
—Un malalat de sida desestructura una família?
—Totalment. I dos imagína’t. A casa hem passat deu anys totalment destrossats. Veure dia a dia la degradació progressiva de dues persones és un drama massa dur.
—Avui la sida ja no mata?
—No, però els retrovirals també casquen l’organisme. Dóna molts efectes secundaris. És una malaltia crònica.
—Es pot fer vida normal?
—Si et cuides molt be pots fer footing cada dia.
—I casar-te i tenir fills?
—Sí, però els fills s’han de controlar molt de prop amb el pediatra. Cal detectar si el fetus té el VIH per avortar a temps.
—Els joves d’avui han baixat la guàrdia?
—Sí. No prenen les precaucions necessàries. Nosaltres anàvem tots amb el condó a la butxaca, però ara passen de tot.
—Per això els informeu vosaltres?
—Un dels nostres sis projectes consisteix en fer xerrades de prevenció sexual a escoles i instituts. Hem fet cent tallers a 2.000 nois i noies d’ESO.
—Un segon projecte és el pis d’acollida?
—Tenim dos pisos amb tres malalts cada un, on reben, en un màxim d’un any, uns costums i una disciplina per viure amb sida.
—I les prostitutes?
—A Travès del Projecte Dona hem atès a 1.400 prostitutes, moltes menys de les que hi ha a tot Sabadell.
—Els feu la prova de la sida?
—I els facilitem la tarja de sanitat. I les ajudem a avortar si es queden embarassades. I els ensenyem trucs per tractar els clients que no es volen posar el preservatiu...
—Quins trucs?
—A posar-se el preservatiu femení sense que el se n’adoni.
—La prostitució és un àmbit de contagi?
—Molt. Moltes dones es queden infectades de VIH als 50 anys i es perquè el seu marit va anar de putes fa set anys.
—Yonquis i gais ja no són els principals grups de risc?
—Ja no. Homosexuals i toxicòmans ja no són més del 20% dels contagis de VIH. La majoria son heterosexuals, no drogaddictes i tant homes com dones.
—On aneu a trobar prostitutes?
—Sortim a la carretera amb un termo de cafè, anem als prostíbuls, clubs, pisos... Al principi hi havia rebuig, però ara ja ens venen a buscar elles.
—No en poden sortir?
—Algunes sí i n’hem reinsertat a tres en diferents feines.
—Què més feu?
—Fem la prova de la sida en 10 minuts a tothom que ens ho demana. Com que es anònim, ens ve gent de molt lluny. Només vuit entitats a tot Catalunya estan autoritzades a fer-ho.
—Què es el Projecte Acollida?
—Tenim un piscòleg per donar informació i suport emocional a malalts i familiars.
—I el sisè projecte?
—El DIS, Difusió i Sensibilització, com l’acte que farem a La Faràndula el dia 2 amb la Beth.
—Qui paga tot això?
—Rebem moltes subvencions, però tenim un dèficit enorme.
—I els socis?
—Els 180 socis només aporten el 10 % dels nostres recursos. I, d’ells, només uns tretze són voluntaris actius i set professionals remunerats. No donem a l’abast.
—Potser és una feina que hauríen de fer les institucions i no una ONG.
—Pot ser. Però també és veritat que molta gent acudeix a nosaltres precisament perquè som una ONG i saben que els hi guardarem el secret de l’anonimat.
—Són necessàries doncs les ONGs de la sida?
—Sí perquè són més valentes. Sempre van un pas per davant dels polítics. I les ONGs, a més de servei, donem carinyo, donem amor.
—Què necessiteu?
—Socis. Molta gent de la directiva ha estat avalant crèdits i posant massa diners de la seva butxaca. La ciutadania ha de comprendre que 14 anys de lluita diària ens han desgastat molt.
Algú s’anima?
HOMENATGE
En les primeres èpoques de la sida, fa uns 25 anys, Sabadell era la segona ciutat amb més drogodependents d’Espanya després d’Algecires.
Per aquest motiu va esdevenir també en una de les ciutat en què, proporcionament, va patir més morts de sida.
«El seu problema només era ser jove. Si no et prenies alguna cosa no eres enrotllat i van caure en el parany. La nostra feina és un homenatge a tots ells», diu Monllor.