Joan Berbel, cinturó negre als 75
«Abans reaccionava
ara actuo»
21-11-2007

Nascut a Huerca-Lobera, emigrat a Buenos Aires, sabadellenc d’adopció, enginyer tècnic, professor d’idiomes i comptable jubilat, Joan Berbel Fernàndez, acaba d’aconseguir el cinturó negre de kàrate als 75 anys.
Segons el seu mestre de kàrate al Gimnàs Llusià, Albert Llusià, el mestre és ell.

Joan Berbel, cinturó negre als 75
—Campió de veterans?
—Campió de res perquè el kàrate-do, que és el que practiquem aquí, no és competitiu.
—Què és?
—Una filosofia. Aquí el veritable treball és el treball interior.
—Com se li ocorre començar a fer kàrate als 63 anys?
—Em vaig jubilar, volia fer gimnàstica i vaig començar a fer peses aquí, el Gimnàs Llusià, perquè em queda a prop de casa.
—Per estar fort?
—Físicament faig de tot: camino, faig footing, bec i menjo de tot. Però és més important l’equilibri emocional.
—S’hi nota?
—Ja ho crec. Ja no m’enfado. Abans reaccionava i ara actuo.
—No sé si l’entenc.
—Les persones conscients, les persones despertes, no reaccionen automàticament a allò que els hi passa. Primer reflexionen i després actuen en conseqüència i amb calma. Jo encara no he aconseguit del tot. Però he guanyat molt.
—Posi’m un exemple.
—Vostè m’insulta i a mi no m’afecta. Si algú m’insulta penso que ell te un problema.
—Aconseguir tots els cinturons dels 63 als 75 té el seu mèrit.
—El mèrit està en la voluntat de venir al gimnàs quan fa fred, quan plou. No fallar ni un dia. No hi ha benefici sense sacrifici.
—I el seu benefici?
—Tinc salut i tinc alegria. L’alegria es el motor de la vida. I pel cor és diví.
—Vostè és un filòsof.
—A vegades em demanen conferències sobre temes mentals.
—Què vol dir temes mentals?
—Els parlo dels tres centres inferiors, el motriu, l’emocional i el mental, com equilibrar-los...
—Els xakres?
—Sí. Són facultats que tenim i si les fem servir assegurem la salut. Per nosaltres, pels demés i per tot l’univers.
—Ja hem arribat a l’univers?
—Tots depenem de l’univers.
—O sia que vostè és mestre en ciències mentals.
—Vaig de tant en tant a algun curs de control mental a l’Hotel Melià de Barcelona. Tenim poders il·limitats. Som petits déus!
—Jo també?
—Tothom. Tots tenim uns poders que ens serveixen per ajudar als altres i a tot l’univers.
—Un altre cop l’univers?
—Es que si som conscients de que formem part de l’univers, adquirim una força increïble. I una responsabilitat, clar.
—Em sembla que m’he tornat a perdre. Quina responsabilitat?
—Vull dir que no hem de pensar en termes d’«els altres i jo», sinó d’«els altres i jo entre ells, formant part de l’univers». I beneficiant als altres, beneficio l’univers.
—Però no estàvem aquí per parlar de kàrate?
—És el que estem fent. Això és kàrate. Aquí hi ha una part mental molt important. Cada classe acaba amb una meditació. I això dóna una serenitat enorme.
—Quin exercici físic li costa més?
—Cap. Voler és poder. Jo em penjo de la barra i, flexionant els braços, pujo deu vegades.
—Jo no passo de tres.
—No té cap importància. Si practica ho farà.
—Els altres alumnes el veuen com el vell de la classe?
—No m’afecta gens. L’únic important és que, si em necessiten, aquí estic jo per ajudar.
—Però el tracten bé?
—Estupendament home. Només al començament algun jovenet es negava a fer parella amb mi en els exercicis. És comprensible. Però ara ja tots em tracten com un més.
—Si l’atraquen pel carrer, reduirà al delinqüent?
—Segurament sí i abans que se n’adoni. I procuraré no fer-li mal, clar. Però el que vull és que si vaig amb altres persones pel carrer, ells se sentin segurs.
—I diu que fa footing cada dia?
—Cada dia no. Només els diumenges que es quan tinc festa.
—Però els jubilats no teniu festa cada dia?
—Jo no. Dono classes de català a tots els barris. A un casal del carrer Verge de la Paloma tinc 28 alumnes de català. I a casa em venen alumnes de francès i d’anglès. Tinc títols oficials.
—Vostè és un pou de ciència!
—Si puc ajudar d’alguna manera...
—Com dóna classes de català sense ser català?
—Sóc de Santa Maria de Nieva, prop de Huerca-Lobera (Almeria). Però en parlar diverses llengües, em resulta fàcil el català.
—Aconseguir el negre és important?
—És més important tot el camí que he fet per arribar-hi.
...va dir Antonio Machado
CORPORE SANO IN...
Curiosament el seu mestre de kàrate, Albert Llusià, li diu «professor» a ell perquè abans li havia donat classes d’anglès. Els uneix també un passat argentí.
«Hi ha altres catalans que són cinturó negre amb 75 anys, explica, però cap va començar en les arts marcials tan tard com ell, als 63».
Molts jubilats, diu Llusià, creuen que la bona vida és jeure al sofà. «S’equivoquen. La bona vida és mantenir el cos actiu doncs només així és mantenen també actius ment i esperit.