Àlex i Berta, pares no-adoptius
«Quan et donen la foto
ja te l’estimes»
17-11-2007

EHan invertit més de 10.000 euros i dos anys d’il·lusions i encara porten a la cartera la foto de la Benie, la nena congolesa de 3 anys (?) que els havien assignat en adopció. Ara, però, la Generalitat els ha dit que la Benie te un pare biològic que la reclama, que mai no serà la seva filla i que la culpa és d’una mal anomenada «ONG» sabadellenca, l’ADIC.
L’artesà del vidre, Àlex Reig Trenzado, 38, i la secretària, professora de reforç i lectora d’editorial, Berta Rubio Faus, 27, són la única parella sabadellenca de les sis que s’han quedat sense nen pel gran caos de l’ADIC.

Àlex i Berta, pares no-adoptius
—Quan us han dit que mai no tindreu la Benie?
—El 4 d’octubre. Fa un mes i dotze dies.
—Motiu?
—Que tot i que teníem un document d’orfandat i abandonament segellat i signat per la justícia congolesa, resulta que la nena te un pare biològic, sembla que militar, que la reclama.
—Del caos de l’ADIC se n’ha parlat tant que suposo que ja feia temps que us ho ensumàveu.
—No. La veritat és que mai no vam perdre l’esperança. Portem un any dient ‘el mes que ve anem al Congo a buscar a la nena’. Un any renovant visats, reservant vols i pagant diners.
—Comencem la història pel principi.
—Nosaltres ja tenim una filla biològica de 6 anys, la Noa. Però fa tres anys vam pensar en adoptar un nen per allò de què al món hi ha massa nens sense pares i que nosaltres podíem ajudar.
—Ajudar no és tan fàcil?
—No. Ens vam informar, vam escollir el país d’Etiòpia, vam passar totes les proves de Certificat d’Idoneitat, CI, i de cop i volta tanquen l’ONG que s’encarrega d’Etiòpia per excés d’expedients.
—Per què vau canviar al Congo?
—La mateixa Generalitat ens va recomanar l’ADIC que treballava amb el Congo. Com que era de Sabadell ens va semblar fantàstic.
—Us vau passar a l’ADIC vosaltres i quants més?
—Unes 30 parelles. Però l’agost del 2006 els primers ja es quedaven encallats a Brazaville. Va sortir molt a la premsa.
—I es va donar tota la culpa a l’Ambaixada. A la llarga s’ha vist que han estat els únics que han treballat correctament?
—A la llarga s’ha vist que l’ADIC no tenia cap experiència i que la Generalitat amb tants canvis polítics tampoc ha estat al cas fins ara amb la nova consellera.
—Quan us van assignar la Benie?
—El 3 de gener del 2007.
—Si que recordeu bé les dates.
—És que per nosaltres és com un naixement. Des del moment en que et donen aquestes dues fotos, ja te l’estimes.
—Té 3 anys?
—Bé... no ho sabem perquè al final ja ens deien que en tenia 6. Va créixer tres anys en només sis mesos.
—L’accepatríeu igualment?
—No ens deixarien perquè si te la mateixa edat que la Noa, és il·legal. Només pots adoptar nens dos anys més petits que els biològics.
—Primera mentida de moltes?
—Sí perquè també ha canviat de nom. No tenia pares i ara en té...
—S’han falsificat documents?
—Com a mínim tenim un document fals, el d’abandonament de les autoritats congoleses.
—S’us ha enganyat deliberadament?
—Almenys tenim la prova d’una mentida. L’ADIC ens va passar un vídeo on es veuen els nens a la casa d’acollida. Però personal de la Generalitat ha comprovat que allà no hi vivia ningú. Només els van portar a aquella casa per gravar el vídeo.
—La premsa internacional ha parlat ara de vosaltres perquè us ha relacionat amb la francesa Arche de Zoé i els nens del Txad.
—No te res a veure. Res en absolut.
—Havíeu començat a preparar l’arribada de la nena?
—Clar. Les nostres famílies, amics, tots l’esperàvem. Com li hem d’explicar ara a la Noa que la Benie no vindrà mai?
—Quina és ara mateix la situació de l’ADIC?
—Està totalment suspesa per la Generalitat. Ja no existeix.
—Ni per querellar-s’hi?
—Potser sí. Ara que sabem que no hi ha res a fer, potser demandarem l’ADIC i la Generalitat.
—L’ADIC treballava per motius humanitaris o només per fer diners?
—Home, nosaltres els hi hem donat molts diners i no tenim el fill. I la Generalitat encara els hi en va donar més per mantenir els crios en una casa que en realitat era buida.
—També tenien l’aval de l’Ajuntament de Sabadell, no?
—Sí perquè són aquests Solé & Arcos que organitzen fires.
—A part dels diners, raclamaríeu també danys morals?
—Evidentment.
—Penseu en adoptar a un altre país?
—Potser ho farem. Però ara estem tan decebuts i cansats que només volem descansar una mica de tot aquest desgavell.
Sense presses
DIFÍCIL DE PAIR
La situació és piscologicment desestabilitzadora. Ells ho expliquen així:
«Hem tingut una filla durant un any. Tot el que hem fet durant un any ha estat en funció d´ella: la feina, les vacances... ho hem fet tot per ella. I ara resulta que no la tindrem mai a casa. Tenim fotos i vídeos a casa i encara portem sempre a sobre aquestes dues fotos a la cartera d´una nena que mai no podrem abraçar».
Massa difícil de pair.