Enric Cabrejas, idioma Ideal Nol
«És una estructura gramatical
pensada pel xat i l’SMS»
16-11-2007

E—Ha inventat un idioma breu i ràpid per xatejar i enviar SMS. Però l’Ideal Nol (www.idealnol.com) no és un castella o un català abreujat, sinó tot un idioma nou amb nou alfabet, nou vocabulari, nova sintaxi i nova gramàtica.
Sense ser filòleg ni lingüista, però parlant de set idiomes «i mig», el rubinenc Enric Cabrejas Iniesta encara no se’n sap avenir de l’èxit del seu invent. Des que l’ha penjat a internet fa només dues setmanes no para de repondre a entrevistes i mails de quatre continents. Quasi. Tothom el felicita...o quasi.

Enric Cabrejas, idioma Ideal Nol
—No és una presa de pèl?
—De cap manera. És la manera que no seguim «suicidant» el nostre idioma amb missatges de SMS al mòbil.
—És l’esperanto dels xats?
—No perquè, com a llengua, aporta moltes innovacions estructurals.
—Però és un idioma que vol ser internacional. O no?
—No és només un idioma nou. És una nova estructura gramatical que permet comunicar molt ràpidament amb les noves tecnologies. És una filosofia del llenguatge completament nova.
—Per exemple?
—Sintagmes no preposicionals, verbs adjectivats, adjectius verbalitzats, pronoms amb gènere... Tot pensat per anar com una moto.
—Pronoms amb gènere vol dir que, per exemple, la paraula JO es pot dir en masculí o femení?
—Exacte. Així quan reps un SMS i l’altre diu Y ja saps que és un noi. L’adjectiu, en canvi, no te ni gènere ni número. Ja no cal.
—Tot va començar a Rússia, no?
—A la residència d’estudiants de la universitat Lomonosov de Moscou on estudiava rus.
—Què va passar?
—La nit del 30 d’agost del 2006, erem a taula una txeca, una russa, un anglès, un xinès i jo. Tots sabiem idiomes i podiem parlar de dos en dos, però cap ens servia per entendre’ns tots alhora.
—Ho explica com una revelació divina.
—És que ja feia temps que tenia somnis estranys sobre Cristòbal Colon. Com si m’anunciessin el descobriment d’un món nou.
—Un nou món lingüístic?
—Així és. Tornant cap a casa em vaig quedar plantat davant d’una torxa. Mirant aquell foc no sé quanta estona, com hipnotitzat, vaig comprendre que havia d’inventar un nou alfabet per una nova llengua.
—Però això no es fa d’un dia per l’altre.
—Doncs jo ho vaig fer en una nit. Em vaig quedar despert fins a la matinada per bastir els fonaments de l’Ideal Nol.
—Què hi té a Rússia?
—Molts amics. Hi vaig tant com puc. Són una gent molt propera, meravellosa.
—L’alfabet és el llatí?
—Llatí, però nuclisil·làbic, és a dir una lletra per síl·laba. I amb 23 lletres enlloc de 28. S’elimina tot el repetitiu.
—Escrivim el mateix en la meitat de folis?
—O menys. Si ho compares amb l’alemany i el rus molt menys de la meitat.
—Les normes no tenen excepcions?
—No, però és una llengua molt flexible. Precisament vaig fer una classificació semàntica molt estricta per poder alliberar la sintaxi. Aquí és igual pilota bonica que bonica pilota.
—Tot a base de desinències?
—Exacte. Un adjectiu nol sempre acaba amb i, un verb nol sempre en o i un femení sempre en a. Super simple.
—Veig en la seva web que dodes vol dir continuarà. Per què dodes?
—Molt fàcil. Do és un verb que vol dir anar o continuar. I es és la desinència de futur.
—Per què btina és finestra?
—M’ho he inventat jo. Alguns termes han nascut des d’una vessant més artística que científica. Però sempre hi ha una etimologia. Arbitrària, però hi és.
—Sum kali: l’estiu és calurós.
—Ens estalviem el verb.
—La web acaba en punt com. En pensa viure?
—Ja em patrocina la marca de components electrònics Lauson.
—Fins i tot hi ha un Institut Ideal Nol. Una Reial Acadèmia?
—Per no centrar-ho tot en la meva persona, el meu soci i jo hem creat un Institut que acceptarà o no les novetats que vagi aportant l’evolució natural de la llengua.
—Per què el truquen de Radio Continental de Buenos Aires?
—Jo què sé (riu) volien una entrevista. M’éstan trucant de tot el món. Per ara 32 països!
—Això només vol dir que els periodistes som molt xafarders, no que el nol sigui un èxit.
—La web té 2.000 visites a la setmana i el fòrum treu fum. Això ja no hi ha qui ho pari.
—Que diuen els filòlegs?
—Els que em deixen missatges estan encantats. Tots em feliciten: educadors, pares, lingüistes... És tan fàcil que s’aprén en una setmana.
—Que vol dir nol?
—Vincle, pont. Estem ajuntant continents.
Megrez. Bai
OKO DID A SMA
La primera novela nol Oko did a sma (Vuit dies a la setmana) comença així: A trav ampli btina la bo blaki mers lu k trao ram «Dublin» e Norti Bents. Xismo b afotza e bo vax lita. Pagso na la olbo tod e tendo b vi lxo.
Que en castellà seria: A travès de los amplios ventanales, escruta oscuras mareas en la lejanía, que le traen recuerdos de Dublín y de los vientos del norte. Curioseando, se agacha en la alcatifa y mira debajo de la cama. Saboreando el momento se olvida de todo y se tiende en el lecho fastuoso.
Cinc línies contra deu.