Maria de Cal Prat, assessora de Noah Gordon
«A Noah Gordon li va agradar molt
el Mercat Central»
13-11-2007

L’èxit literari del moment, del que s’han venut 100.00 exemplars en només dues setmanes, El Celler, de l’autor americà de best sellers, Noah Gordon, cita en els seus agraïment a la tossinaire del Mercat Central de Sabadell des de fa 27 anys, Maria Pérez Navarro, 54.
Diu textualment Noah Gordon: Al magnífic Mercat Central de Sabadell, la Maria Pérez Navarro va robar temps al seu negoci de xarcuteria Cal Prat, per fer-me un esquema i mostrar-me exactament on havien de trobar en Josep i en Jaumet el millor tall d’un senglar.

Maria de Cal Prat, assessora de Noah Gordon
—Per què va venir aquí el Noah Gordon?
—Perquè el seu fill està casat amb una catalana i viu per aquí el Vallès.
—On?
—Això no ho sé, però el Michael Gordon és client nostre de fa molt temps. Ve quasi cada setmana.
—Bon client?
—No només bon client sinó una persona encantadora. Educat, amable i amb un cor molt gran.
—Això és dir molt.
—Ho puc assegurar perquè, quan jo vaig tenir un accident que vaig haver de fer llit amb la cama enguixada, em va regalar un llibre.
—Del seu pare?
—No. Cometas en el cielo de Khaled Hosseini. Tot i que ens hem fet amics, el Michael mai no m’havia dit que fos fill del Noah Gordon. És molt discret.
—Des de quan un client regala llibres a la seva tossinaire?
—Ui!En aquesta parada tenim feeling amb la gent. Els tractem com amics.
—Com va saber que era fill de Noah Gordon?
—Un dia el Michael se’m presenta a la parada amb tota la família: pare, mare, dona, cunyada. M’els presenta a tots i diu «...y mi padre Noah Gordon».
—El coneixia?
—Sí perquè fa temps vaig llegir El Médico que m’havia agradat moltíssim. Ho recordo molt bé perquè em va durar tota una Setmana Santa, em sembla que de 1990. I El Chamán també me l’he llegit.
—Com va reaccionar?
—Em vaig quedar parada i això que ells sempre m’havia pagat amb tarja. Però mai m’havia fixat que els seu cognom era Gordon.
—Va parlar amb el Noah?
—Ell de seguida es va dirigir a mi i em diu, en anglès, traduït pel seu fill: «M’aniràs molt bé perquè estic escrivint un llibre i necessito saber quina és la part més melosa d’un porc».
—Però ell escriu sobre un senglar.
—Què te la mateixa anatomia que un porc. Li vaig poder explicar igualment.
—S’hi va estar gaire estona?
—Molta perquè va voler veure tot el Mercat de dalt a baix. Li vaig ensenyar tot. Per dins i per fora.
—Li va agradar?
—Li va agradar molt la qualitat de tots els productes que oferim al Mercat.
—Com continua la història?
—Jo em vaig oblidar totalment fins que ara fa uns dies em truca el Michael a casa i em demana si conec algunes bodegues catalanes per fer la presentació del llibre del seu pare.
—Li va poder donar aquesta informació?
—Li vaig donar telèfons de dos o tres amics molt intrduïts en el món de les vinyes de Vilafranca. El cas és que al poc temps rebo una invitació per la presentació del llibre a la Bodega Torres de Vilafranca.
—Hi va anar?
—No. Em va fer ‘corte’. Què hi havia de fer jo, la Maria de Cal Prat a una celebració amb gent tan important? Després em va saber greu perquè es veu que la festa va ser molt maca.
—No savia que el mencionava en el llibre?
—Què va! Ens ho va dir un amic del meu home. Quan va veure el meu nom al llibre ens va trucar de seguida.
—Doncs tot Sabadell en va ple. No li ha dit ningú més?
—Sí. Després tothom. Quantitat de clientes diuen que m’han vist al llibre del Noah Gordon. Em truquen i tot. Fa molta il·lusió.
—Ha llegit El Celler?
—No he pogut. Li vaig donar al Michael perquè me’l dediqués el seu pare i encara no me l’ha tornat.
—Per cert, quina és la part més melosa del porc?
—Jo li vaig dir la llonza llaminera, clar.
—Al Mercat de Sabadell ja es poden comprar Espaguetis Indiana Jones en record d’aquella visita de Harrison Ford. Ara tindrem la llonza Gordon?
—Ui no, no. Quina vergonya. Algunes amigues em diuen que posi el llibre a la parada. Però jo tinc una butifarra que ja és tan bona que no cal anunciar-la més (riu).
—Hi ha alguna altra vinculació entre El Celler i Sabadell?
—Que jo sàpiga no.
Imprés a Egedsa, carrer Rois de Corella, Sabadell
IBÈRIC DE GLÀ
A la parada del Mercat Central, Cal Prat, tot és d’elaboració artesana i són ben conegudes les seves butifarres, tan blanca com negra.
Nomes compren fora el pernil ibèric de glà, Joselito, que els hi ve de Salamanca. «Als catalans ens agrada més el Joselito de Salamanca perquè no és tan salat com el Jabugo de Huelva; el Joselito és el número 1 mundial».
És tanta la confiança en el Joselito que ella ja en té feta la compra pels propers tres anys. Els té pagats i tot i li estant curant a la bodega de Salamanca.