Rafael M. Mérida: bruixes
«Les bruixes d’avui
són les farmacèutiques»
1-11-2007

L’última de les tres xerrades del cicle Dones i Mites a la Biblioteca Vapor Badia era «Les primeres bruixes literàries».
La va pronunciar el doctor en filologia que ha donat classes de literatura espanyola a la universitat Rice de Houston (Texas) i a la de Puerto Rico i que en l’actualitat ho fa a la de Lleida, el barceloní i autor de l’estudi «El Gran Libro de las Brujas» (RBA Integral), Rafael Manuel Mérida Jiménez, 42.

Rafael M. Mérida: bruixes
—Per què totes les bruixes són lletges i amb un gra pelut al nas?
—No totes.
—Hi ha bruixes guapes?
—Clar que sí. A l’època clàssica grecoromana.
—Parli-me’n
—Homer ja parlava de dones amb poder vinculades a la divinitat. I en la mitologia grega, Hékate ja era missatgera entre deus i humans. Va ser la primera d’una sèrie de «dones màgiques».
—I guapes?
—Guapíssimes (riu). I humanes. Podia ser la teva veïna. Qualsevol experta en herbes a la que podies demanar ajuda.
—Bella i vella?
—Pot ser jove perfectament. L’important és que tingui coneixements de la natura.
—Llavors quan i per què comença la bruixa a ser representada com una vella lletja?
—A l’Edat Mitjana i a rel del discurs cristià que veu en tota dona la font del mal.
—Per què volen en escombres?
—És el mitjà de transport més femení i més domèstic que ha trobat l’imaginari col·lectiu. Si s’han de reunir amb el diable pels akelarres, bé han de viatjar d’alguna manera.
—Podien maleïr persones (‘mal de ojo’)?
—Entrar en l’ànima de la persona a travès del seu ull és una pràctica de bruixeria narrada en totes les cultures, no només europees, sinó també asiàtiques.
—La Inquisició les cremava. Per què molestaven tant a l’Església Catòlica?
—Primer perquè és profundament misògina. Només cal veure que no hi ha dones sacerdots. I segon per controlar la societat.
—Com?
—El cristianisme sempre ha volgut controlar. Per això s’oposa a alres religions o als gays i lesbianes. Ells volen controlar la societat no només espiritualment, sinó també políticament.
—Abans o ara?
—Abans i ara.
—Una bruixa mai no era catòlica?
—Sí. Per què no pot anar a missa una senyora que recull plantes?
—Per què les bruixes sempre eren dones?
—Hi ha tradició d’homes associats a la bruixeria.
—Bruixots ben pocs.
—N’hi ha, però la nostra cultura és tan profundament misògina que el bruixot home té més categoria que la dona. És el mag.
—El Mag Merlí no és més que una bruixa-home?
—És clar! És una bruixa en masculí i, per tant, amb més estatus que la dona.
—Què te a veure la lluna plena?
—Ui! (riu) La lluna plena ens atrau a tots.
—Tenien contacte amb els esperits?
—Sens dubte. A partir d’Hékate totes les bruixes han tingut contacte amb els éssers d’ultratomba. S’amparaven en ells.
—Les mèdiums espiritistes del segle XIX els van prendre el lloc?
—Evidentment. La il·lustració i la fi de l’Inquisició van permetre un discurs més racionalista envers la bruixeria.
—La dona ja no era la font del mal?
—Subjacentment encara sí, clar. Però la novetat és que apareix un discurs cientifista que, per donar explicació al contacte espiritual, crea la figura de la mèdium.
—Avui dia 2 és l’autèntic Dia dels Difunts. Bruixes és Halloween?
—Halloween és una festa de rel anglogermànica i els americans no es disfressen només de fantasmes i bruixes. He viscut allà molt anys i li asseguro que es vesteixen de qualsevol cosa. És el seu carnestoltes.
—Però per què recordem els morts a principis de novembre?
—Igual que celebrem els solsticis en festes paganes reciclades pel cristianisme, el mateix passa amb els equinoccis.
—Com anem de bruixes a Catalunya?
—Bé. Sobretot al Pirineu i pre-Prineu hi ha, lògicament, una tradició molt consolidada no només de bruixes, sinó també de follets i altres essers sobrenaturals.
—Per què «lògicament»?
—Pel contacte amb la natura. El bosc és l’espai meravellós on floreixen aquests personatges.
—Tenim bruixes el segle XXI?
—A internet s’anuncien moltes, totes ben disfressades, que invoquen esperits al mig del desert. Es guanyen molt be la vida.
—I més seriosament?
—L’antic paper social de la bruixa el fan avui farmacèutiques, metgesses, infermeres...
—A Galícia «haylas»?
—I tant! (riu). Això segur.
Meigalàndia
SENSIBILITAT FEMENINA
El doctor en filologia barceloní Rafel Mérida mostra una sensibilitat femenina extraordinària. Detecta misogínies en períodes de la història, estaments i societats.
També en la suavitat del tracte, gestualitat, entonacions, somriures i caigudes d’ulls. La conferència va ser llegida, però ell l’amenitzava amb falques humorístiques molt personals.
El tema, les bruixes, absolutament femení, va atraure un públic integrat per una trentena de dones i només dos homes.