Jordi van Hedel, corredor de canicross
«És la versió mediterrània del musher»
26-10-2007

E—Encara no fa dos anys que corre curses de canicross amb el seu gos Tito. Però ja és dels tres millors de Catalunya i podria guanyar la d’aquest diumenge a Sant Llorenç Savall.
Fill d’holandès i bomber de Sabadell, Jordi van Hedel Ramos, 33, va guanyar l’exhibició de canicross de Llavaneres, l’única prova del Campionat d’Espanya que ell ha corregut, a Tarragona, i va quedar 9è d’Europa i primer espanyol a Volkingen (Alemanya).

Jordi van Hedel, corredor de canicross
—Qui tiba de qui?
—Ell de mi.
—Tot gos corre més que tota persona?
—Sempre. En qualsevol terreny i en qualsevol distància. El gos sempre guanya a l’home.
—Aneu lligats amb corretja i arnés. No el pot tirar a terra?
—Jo he vist gossos que, a la sortida d’una cursa estan tan nerviosos, que han de ser agafats per dues persones perquè el corredor no caigui a terra.
—Què passa si vostè es cansa abans que ell?
—Ell corre tot el que li permet aquest frè que sóc jo. Però també jo em canso menys perquè ell m’està ajudant.
—És com córrer amb vent a favor?
—Igual. Vaig volant! Hi ha gossos que corren tant que el corredor ha de portar un boudrier (arnés) especial que li agafi tot el cul. Si no, es fa mal a l’esquena.
—Com s’ha colocat en menys de dos anys entre els millors corredors espanyols de canicross?
—Perquè vinc del món del triatló, el duatló i l’ironman, mentre que la majoria de corredors de canicross venen del món dels trineus de gossos, els mushers.
—El canicross és l’alternativa del musher al canvi climàtic?
—-Més aviat la versió econòmica del musher. O mediterrània.
—No és un esport de muntanya?
—No. Es practica molt a França, Bèlgica, Suïsa i Alemanya. Però el campió d’europa és un txec que ja s’hi dedica.
—Professionalment?
—Sí, és clar, amb espònsors.
—Vostè no té espònsor?
—L’empresa de Castellar del Vallès, Edicards-Tajuma, em paga tota la roba.
—33 anys és una bona edat?
—Sí, encara em queda.
—I al Tito?
—A ell més. Encara no ha fet els dos anys.
—Cal educar el gos?
—És imprescindible perquè hi ha gossos que paren i no volen seguir.
—Com l’ensinistra vostè?
—Jo tinc un pastor Border Collie. És tan intel·ligent que només li has d’ensenyar un objecte un cop perquè el reconegui.
—Com?
—Jo li dic, mira Tito, aqui tens un hipo (un hipopòtam de joguina), una corda, una pilota i un pal. Li llanço tots i li dic agafa l’hipo. I me’l porta.
—I per les curses?
—Només ha d’entendre esque-rra, dreta, frena, vinga, va, ràpid i cap a la Ruth (que és la meva companya).
—Amb aquestes paraules?
—Clar. Jo al meu gos li parlo català i ho entén tot. És com si jo fos el seu pastor.
—I per fer l’esprint final?
—Li dic ara a tope Tito. I ho fa.
—Entreneu cada dia?
—Jo dos cops al dia en bici o a peu, normalment pel Ripoll. Però a ell no li cal tant. Amb un o dos cops a la setmana en te prou.
—Com s’esperona a un gos a córrer més i més?
—Jo només li dic vinga Tito més ràpid. Però un suís que és el segon d’Europa té prohibit competir al seu país perquè diuen que reventa els animals. Ara li prohibiran córrer a França.
—Com es reventa un gos?
—Forçant-lo massa. Els fan arrossegar pesos massa feixucs o tibar d’una bici 50 quilòmetres.
—Border Collie és la millor raça pel canicross?
—Per llest sí, per velocitat potser no. Hi ha gossos més ràpids i els professionals fins i tot creuen races.
—Vol dir que es fa depuració ètnica pel canicross?
—Sí. Creuen llebrer (galgo) amb braco o braco amb husky... Estan sortint moltes races noves i, els que en saben, en tenen un per cada cursa.
—En funció de què?
—Del circuït, de la temperatura. Hi ha gossos per pujades, altres per terreny pla, altres pel fred...
—Millor un mascle?
—Els mascles són més forts, però molta gent també corre amb famella.
—I si estan en cel?
—Surten al darrera de tot. Si no, els gossos es tornen bojos.
—Hi ha variants en bici, no?
—Sí. Lligues la bici al gos i també et va tibant. I en una espècie de patinet que fas córrer amb un peu per la muntanya.
—Te possibilitats de guanyar aquest dimenge a Sant Llorenç?
—Almenys de quedar entre els tres primers. Ja veurem.
A tope van Hedel!
PALMARÈS
D1994 a 1997 va competir en mountain bike. Després, amb el Club Natació Sabadell, va fer duatló (córrer i bicicleta), triatló (córrer, bicicleta i natació) i ironman (les tres en llargues distàncies).
En duatló va ser dos cops 3er de Catalunya. En triatló va fer 13 d’Espanya i 6è al Campionat Ibèric. A Sabadell ha guanyat curses com la Pujada a la Salut i la Milla Covadonga i altres a Palau i Caldes.
Amb aquest palmarès humà, no és estrany que, en canicross, superi els ex-mushers.