Josep M. Carrera: Matres Mundi
«La mortalitat materna és un drama
pel Sud i una vergonya pel Nord»
25-10-2007

És vicepresident de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i president del comitè de solidaritat de la World Association of Perinatal Medicine, WAPM.
Però a allò que dedica quasi tot el seu temps el ginecòleg barceloní, Josep M. Carrera i Macià, 70, és a l’ONG que ell mateix va fundar fa deu anys, Matres Mundi (www.matres-mundi.org).
Amb un pressupost de 400.000 euros, estan millorant la vida d’embarassades i dones de part, a 200 llocs de 36 països del món, especialment a Àfrica i Llatinoamèrica.

Josep M. Carrera: Matres Mundi
—Què feu exactament?
—El que ells ens demanen.
—Concretament?
—Construïm pous i unitats sanitàries, equipem i amoblem hospitals, proporcionem llet i altres productes de 1ª necessitat, instal·lem plaques solars, distribuïm kids de part, protegim orfenats, inventem mutualitats, comprem vehicles pels desplaçaments, subvencionem sous a professionals...
—...i feu formació.
—Sobretot formem personal sanitari: infermeres, llevadores i llevadores empíriques.
—Ha dit llevadora empírica?
—És una dona analfabeta que ajuda als parts. A cada poblat de l’Àfrica n’hi ha una i nosaltres la convertim en auxiliar de llevadora.
—Però en sap o no?
—La meitat de les dones que moren de part és per un motiu molt simple: la llevadora no s’havia rentat les mans.
—Quàntes moren?
—Un milió de dones moren cada any al Tercer Món en l’embaràs o el part.
—Una xifra que va disminuïnt?
—Tot el contrari. No para d’augmentar.
—I la OMS, i les ONGs i les ajudes de governs de tot el món?
—Fan molta feina, però també cada cop hi ha més gent i, per tant, més dones embarassades. No s’arriba a tot arreu.
—La causa més habitual de la mort?
—Les fístules obstètriques com a conseqüència del part. No pot retenir l’orina, fa pudor, el marit la rebutja, la seva família també i acaba morint sola al mig de la selva o de la ciutat. És un drama terrible.
—Vosaltres ho cureu?
—És clar. Cada any donem cursos de fístules als metges i ginecòlegs de cada zona on treballem.
—Com lluiteu contra la sida?
—Quan ens hi trobem, que és sovint. Però no és l’objecte de la nostra entitat.
—Amb medicaments?
—Clar. Tot i que la ministra de Salut de Sudàfrica diu que contra la sida són més útils els remeis naturals, nosaltres lògicament, donem medicaments que és l’unic que cronifica i evita la mort.
—La mortalitat infantil pot ser una llei natural per equilibrar l’excés de natalitat mundial?
—De cap manera. És un drama. Un drama pel Sud i una vergonya pel Nord. Ni tampoc és una comnpensació divina. Déu no permet aquestes coses.
—Un part és idèntic a qualsevol part del món?
—En absolut. La posició per parir canvia molt. Les africanes s’agafen a un arbre i les llatinoamericanes es posen «en cuclillas».
—Res en comú?
—Una cosa: ni les unes ni les altres volen pujar a un llit per por de caure. I, de fet, a vegades cauen.
—Què feu quan una dona us demana avortar?
—Curiosament quasi mai no ens ho demanen. Avorten clar, però s’ho fan elles.
—Fomenteu l’anticoncepció?
—Els recomanem el preservatiu perquè també és útil per prevenir la sida.
—Ningú s’hi nega «perquè el Papa ho prohibeix»?
—Ningú. Fins i tot les monges toleren el preservatiu.
—Problemes culturals?
—No es preparen per rebre un nen a casa ni económicament ni a casa. Nosaltres aprofitem el seu sentit de l’hospitalitat per fer-los veure que tindran un convidat a casa i que cal tenir-ho tot a punt.
—Més xocs culturals?
—La dona africana no identifica el perill. Veu un part de dos dies o una hemorràgia i ho troba natural. I això és un problema, clar.
—Pateix diferent la mort del fill?
—La dona africana és molt estoica. I, com que té sis o set criatures més, ja compta que alguna es pot morir. Però també ho viu com un drama.
—Trepitja vostè aquests països?
—He estat a alguns, però ara mateix faig quasi tota la feina des d’aquí. Viatgen els nostres ginecòlegs, obstetres, infermeres i arquitectes.
—Per què treballeu també amb paquistaneses del Raval?
—És un dels col·lectius de dones musulmanes més exigent. Volen ser ateses per dones ginecòlogues a l’Hospital del Mar.
—Els occidentals hem de transigir en aquestes exigències?
—Sí. En coses sense importància com aquesta no costa res adaptar-nos a la seva cultura. Com si volen enterrar la placenta al jardí. No fan cap mal.
—En què no hem de transigir?
—En l’ablació del clítoris. Per més cultural que sigui, això és una mutilació. I per cert, no és religiós. Només un costum salvatge
Tortura de gènere
AVUI A L´ACADÈMIA
Per saber més sobre Matres Mundi cal anar, aquest vespre, a les 19’30, a l’Acadèmia Catòlica (Sant Joan, 20), on el Dr. Carrera parlarà de La mortalitat materna a l’Àfrica.
És l’últim acte del cicle Globalitzacio i Tercer Món. Mercat o Cooperació, que han organitzat Acadèmia Catòlica, Mans Unides i Unió de Mares.