Neus Querol, consultora internacional de lactància materna
«Ens deien ‘les talibanes’
de la lactància
24-10-2007

La sabadellenca que fa 10 anys va fundar Mamas i que en aquest temps ha ensenyat a donar el pit a més de mil mares, Neus Querol Vilaró, 43, s’acaba de graduar en IBCLC (International Board Certified Lactation Consultant). De les 12 que només hi ha Espanya, només dues són catalanes.

Neus Querol, consultora internacional de lactància materna
—Ensenyeu a les mares del 1er món a fer com las del 3er?
—Sí. Les ensenyem a treure la salvatge que porten dins.
—Haurien d’anar a l’oficina amb el nen en bandolera i el pit fora?
—Estaria bé. A Sudamèrica ho fan. I a mi m’encanta veure-ho.
—Aquí donar de mamar al carrer és un acte reivindicatiu?
—Jo no sóc gaire partidària de les tetades multitudinàries. Però si el nadó té gana al supermercat doncs... perfecte.
—Tot i les mirades dels altres?
—És normal. Fins i tot a mi se m’escapa la mirada. I la dels homes no crec que sigui lasciva. O sí?
—Més aviat no. Per què serveix ser titolada en lactància?
—En altres països això et permet treballar a hospitals o tenir consulta pròpia.
—I en aquest país?
—Aquí ningú no sap ni el què és aquest títol. I això que la majoria son neonatòlogues, infermeres...
—Però vostè no és res de tot això.
—No. Jo vaig estudiar disseny gràfic fins que vaig tenir problemes de lactància amb el meu fill.
—Què passava?
—Tothom em deia que deixés el pit i li donés biberó, però jo em resistia. Sort que vaig trobar un grup de dones a Barcelona que em van ajudar.
—I fa deu anys va crear Mamas.
—Només hi havia cinc entitats i erem les boges de la secta. Ens deien les talibanes de la lactància.
—Ja no us ho diuen?
—No. Avui som 40 entitats a tot Catalunya. Hi ha federacions catalana i espanyola i estem reconegudes per la OMS.
—La Nestlé és el vostre principal enemic?
—Un d’ells, però...
—...però?
—En realitat no tenim enemics perquè no fem cap guerra. Ells només volen guanyar diners i nosaltres només promocionem l’alletament matern que aporta tot el que necessita l’organisme humà.
—Sí que lluiteu, sí.
—Només lluitem perquè es cumpleixi la llei.
—En què s’incumpleix?
—La llei prohibeix publicitar la llet artificial clàssica, però ells es van inventar la llet-2 per poder-la anunciar.
—Qué més inclumpleixen?
—Posen imatges que idealitzen el biberó que està prohibit. I, a l´etiqueta, omiteixen els perills que és obligatori posar.
—Cap biberó ha salvat mai cap vida?
—I tant que sí! En casos molt excepcionals d’intolerància a la lactosa la llet artificial va molt be. I si la mare te la sida també. Però són excepcions.
—I tot això els metges no ho saben?
—No. Costa de creure, oi? Doncs és així. Jo ara estic al Comitè de Lactància de Sant Joan de Déu en el que formem pediatres i ginecòlegs.
—Accepten ells el mestratge d’una dissenyadora gràfica?
—Han d’acceptar-ho perquè a ells ningú no els ha ensenyat mai res de lactància materna. Axò no s’estudia a la carrera. Per això m’he tret l’IBCLC.
—Perquè li facin cas?
—És clar. Jo ara puc dir-li a un metge: mira, això ho estàs fent malament.
—I ell què diu?
—Estan molt oberts. M’he quedat molt impactada perquè esperava una altra reacció. Però els he trobat molrt receptius.
—Quin és l’error més habitual d’un pediatra?
—Tancar-se en esquemes del passat i no creure conceptes nous que són totalment certs.
—Per exemple?
—Que un nen que ja pren biberó es pot tornar a engaxar al pit.
—Ah si?
—Fins i tot mares que adopten nens poden donar el pit.
—M’està dient que pot sortir llet del pit d’una dona que no ha parit mai?
—I tant que sí. El bebé ha de tenir menys de 3 mesos, la mare n’ha d’estar molt convençuda i és una feinada. Però es pot fer. El pit funciona per simple estimulació.
—En aquest món els homes no pintem res?
—Sí. A les nostres sessions venen pares. I fins i tot en dues ocasions pares sols, perquè les mares a aquella hora treballaven.
—Es trist veure com, després, les mares us obliden?
—No. És la vida. Sempre he sabut que Mamas és un lloc de pas.
—Per què s’ha implicat tant en una feinada com aquesta?
—He descobert que això és «lo» meu, (rient) he nascut per això! M’agrada tant que he fet barrabassades. He pagat cangurs i tot per anar a reunions.
El temps li ha donat la raó
VOLUNTÀRIA RADICAL
Com a fundadora, presidenta i voluntària de Mamas, aten consultes de qui sigui al Centre Cívic de Sant Oleguer cada dimecres, de 17’30 a 19’30.
També es poden fer per telèfon de dilluns a divendres, de 15’00 a 17’00 hores. Totes gratuït.
El voluntarisme radical de Neus Querol l’ha fet desplaçar-se, a vegades, fins el propi hospital Taulí a les 12 de la nit per ajudar a una mare. «I ho he fet molt a gust. Ara quan sóna el telèfon a casa de nit, el meu marit ja tremola», diu rient.