Ariadna Albareda. disseny solidari
«Les empreses
també poden ser solidàries»
23-10-2007

Apart de ser voluntària de dues ONG’s a títol individual, el seu estudi de disseny Cactus (www.cactus-disseny.com), també fa, com a empresa però gratis, logos, webs i impresos a altres ONGs.
Malgrat no pagar, les ONGs reben a Cactus Disseny el mateix tracte, puntualitat i servei que el seu mig centenar de clients, alguns tan importants com Nestlé o Cambra de Comerç.

Ariadna Albareda. disseny solidari
—Una empresa pot ser solidària?
—Nosaltres fem feines per les ONGs i no les cobrem. No com un favor, sinó per principis.
—Com va néixer la idea?
—Cactus, com a empresa, va néixer el 2002 en trobar-nos, el meu soci, Andros Boix, i jo a l’ONG Sid Moskitia.
—És a dir que éreu voluntaris abans que empresaris.
—Sí. I vam traspassar aquell esperit a l’empresa.
—Per qui treballeu gratis?
—A la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell els hi fem la revista dos cops l’any, el logo, la samarreta anual, tríptics,targes i cartelleria.
—També treballeu per Som-hi, no?
—Sí perquè també en sóc voluntària, com de la Protectora. Però des de Cactus, i com a empresa, a Som-hi els fem la revista, el logo, la samarreta i el disseny i actualització de la web.
—Altres ONGs?
—Fem el butlletí i la postal de Nadal del Punt del Voluntariat i un tríptic per l’Associació Catalana de Disminuïts Visuals.
—Personalment és també voluntària d’aquesta ONG de disminuïts visuals?
—Hi he col·laborat com a voluntària de Som-hi portant-los al Liceu. I m’ho he passat molt be.
—I no feu res de tot això «voluntariosament», sinó empresarialment. Quina és la diferència?
—Que podem fer la feina qualsevol dels dos socis. O qualsevol dels nostres dos treballadors, cobrant ells i en el seu horari laboral.
—La solidària és l’empresa i no la persona?
—Exacte. Crec que s’hauria d’impulsar el concepte d’empresa solidària. El voluntari te limitacions personals que una empresa no té. Aquí si falla un, ho fa l’altre.
—Per les ONGs treballeu amb la mateixa dedicació i professionalitat que pels altres clients? O és aquella feina que sempre va a la cua?
—Absolutament amb la mateixa puntualitat i seriositat. Som molt meticulosos en el compliment de les dates. La puntualitat és molt important.
—Podrieu treballar encara per més ONGs?
—La veritat és que si ens en venen gaire més haurem de tancar la paradeta (riu). També hem de pensar en l’empresa.
—Això vol dir que heu tancat l’aixeta?
—Estem pensant en un servei d’estudiants de disseny que podrien col·laborar amb nosaltres per fer aquestes feines desinteressadament. Però encara no hi ha res decidit.
—Quin volum del total de la feina us ocupen les ONGs?
—Ui (torna a riure). Ni idea. No vull ni saber-ho! Ni en euros ni en hores. M’espanta quantificar-ho.
—Signeu les vostres obres?
—Sí. Sempre es diu que es una tasca realitzada per Cactus. Però a la revista de Som-hi fins i tot paguem un anunci.
—Per què us dieu Cactus?
—Perquè creix poc a poc, però amb força i costa de morir. I també perquè estem molt compromesos amb el medi ambient. En cada visita d’un nou client en regalem un.
—Treballar gratis per ONGs us serveix de promoció?
—Una mica. Gràcies al Punt de Voluntariat hem contactat amb la Fundació FIAS que ja ens ha demanat un pressupost per catàlegs. Però no és l’habitual.
—El concepte disseny solidari se l’ha inventat vostè?
—No. A Barcelona hi havia experiències semblants com La Lluna. Els dissenyadors, per internet, s’apuntaven espontàniament a fer feines per ONGs.
—Ja no hi ha Lluna?
—No. Era tant a nivell de voluntari, que algunes feines es quedaven sense fer i allò es va acabar.
—Tothom que s’ho proposi pot ser solidari?
—Evidentment. Si es vol, tothom te recursos per fer-ho. Si podem nosaltres...
—A canvi de...?
—Una gran satisfacció. Per exemple, amb els clients solidaris, com que no són tan exigents, hi ha molt bon rotllo. És una feina en la què hi disfrutes.
—O sia que, a sobre, s’ho passa bé?
—És clar. Jo crec en el voluntariat com a be social i com a be personal. Aquí hi som perquè hi disfrutem.
—Molta gent no en té cap necessitat.
—I és ben curiós. Jo crec que ho desconeixen. Potser no saben que, a més de ser una feina altruïsta, també t’ho passes bé. T’aporta molt més del que et pren.
—La seva acció més imminent?
—Demà vaig a la presó de Can Brians.
Forta com el Cactus


PROJECTE RESSORT
Cactus ha estat seleccionada pel Projecte Ressort de Responsabilitat Social, que la Diputació atorga a 180 pimes.
L’han triada pel seu horari europeu (de 9’00 a 17’30 hores), per implementar la tele-feina (el seu soci treballa des de Barcelona amb webcam), per la flexibilitat en horaris i vacances dels treballadors, per l’estalvi ecològic de paper (compren arbres autòctons a zones despoblades) i, és clar, per l’ajuda a les ONGs.