Ramon Vilà, gestor sanitari mundial
«Estats Units és el país més ineficient del món en tema sanitari»
16-10-2007

En tot Espanya no hi ha més de deu consultors sanitaris internacionals com ell.
El metge tropicalista sabadellenc Ramon Vilà Montlleó, 50, que ha viscut set anys a Àfrica i dos a Centramericà, no para de viatjar a països pobres de tot el món (ja n’ha estat a 38) per projectar un hospital o optimitzar una infrastructura sanitària.

Ramon Vilà, gestor sanitari mundial
—Quina mena de feina és aquesta?
—Porto projectes de salut a nivell internacional sempre en països pobres o, com es diu ara, «en transició econòmica». Planifico hospitals i milloro l’eficiència sanitària.
—Qui el paga?
—Organismes internacionals com el Banc Mundial, la Unió Europea, el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Banc Africà de Desenvolupament o el govern alemany.
—En què treballa ara mateix?
-—En projectes per millorar la detecció de seropositius a Burundi, Índia i Filipines.
—Com està el tema?
—Molt malament. A l’Àfrica aviat hi moriran de sida milions de nens o es quedaran orfes. Al Sudest asiàtic potser encara hi arribarem a temps.
—A l’Àfrica no s’hi pot fer res?
—A Burundi intentarem que no morin la meitat dels joves, però sense retrovirals...
—Brasil i Índia fabriquen retrovirals genèrics.
—Són països poderosos i han gosat enfrontar-se al lobi farmacèutic. Però la Guaiana ho ha intentat i no se n’ha sortit.
—Per pobre?
—I per estar endeutat. Per això la UE li fa programes de vivenda i salut a canvi del deute extern.
—No ho entenc.
—Als països HIPC (High Indebted Poor Country) com Bolívia, Haití, Hondures i altres se’ls va perdonant deute extern a mida que van demostrant que els seus estats són més eficients i transparents. Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho.
—Nosaltres qui?
—Normalment treballo en equip amb un sociòleg, un economista, un arquitecte, un expert en política de medicaments i un formador en recursos humans.
—Vol dir que s’acabaran condonant tots els deutes externs del planeta?
—Jo crec que sí. I potser en només 15 anys. Molts creditors ja estan condonant deute a canvi de que l’estat endeutat inverteixi la quantitat que deu en el seu propi país. Però amb transparència, clar.
—No és el que criden els col·lectius més reivindicatius.
—Ells saben que això és així. Però han de fer campanyes dràstiques per sensibilitzar. És lògic.
—Fan més feina vostè i els seus que les ONGs?
—Són coses diferents. Els bancs i governs tenen una visió macro i les ONGs treballen a nivell local. Tots dos fan la seva feina.
—Són compatibles?
—Totalment. Les ONGs vacunen, fan cirurgia, fan parts, porten aigua potable, clavegueram... posen en pràctica el que han decidit i financen els de dalt.
—Les institucions miren les ONGs per damunt l’espatlla?
—Jo mai no he tingut aquesta percepció. Al contrari, el govern de cada país em convida a parlar amb Intermon-Oxfam, Care International o Metges sense Fronteres.
—Col·labora amb ells?
—Clar. Ells són els que tenen la millor informació de carrer.
—I ells tampoc el miren a vostè amb recel?
—Tampoc. Em veuen com una oportunitat per influir en els polítics del país.
—Per quina de les dues vies es perden més diners?
—No ho sé, però Intervida és l’excepció que confirma la regla. Cal confiar en les ONGs.
—Ha vist malbaratar milions d’euros?
—Sí. He vist com unes neveres que havien de ser per vacunes acabaven en bars i restaurants. I els diners per congeladors es convertien en tot terrenys per l’oligarquia del país.
—Un exemple d’eficiència?
—Ara he visitat Banda Aceh, a Sumatra (foto). A l’hospital que el 2005 vaig veure devastat pel tsunami, ja fan radiografies amb discos òptics digitals.
—A Espanya cap problema?
—Patim un dèficit crònic de metges. Hem de plantejar-nos pujar un graó l’infermera.
—Estats Units té la pitjor sanitat pública?
—És el país més desequilibrat del món. És el que es gasta més diners per persona i any i en canvi està en el número 14 d’esperança de vida al néixer.
—No m’espanti.
—A Estats Units hi ha 42 milions de persones que, si tenen un infart de miocardi, no seran atesos a cap hospital.
—Es a dir poca eficiència? Com els països més corruptes i endeutats?
—Exactament. Estats Units és el país més ineficient del món en tema sanitari. Ja ho pot posar de titular perquè és així mateix.
Ja està posat
ARLEQUINAT
Com més coneix el món, com més pateix els estralls de la sida al Congo o més lluita contra el paludisme a l’Equador, més se sent de Sabadell i més li agrada, quan és aquí, anar a la Nova Creu Alta. S’asseu a general, al gol gud i, tot rosegant les pipes de rigor, veu un partit sencer del seu estimat Centre d’Esports.
Si és lluny de casa, i pot, li agrada escoltar-lo en directe per internet a través de la web de Ràdio Sabadell.
«L’altre dia vaig sentir tot el Terrassa-Sabadell en directe des de la Guaiana», diu amb orgull.