Joan Abellán, alimentador de gats
«Ja he pujat així,
m’agraden els gats»
13-10-2007

Mentre la població discuteix si donar menjar als gats i els coloms és cívic, és una mostra d’amor als animals o, simplement, és una imprudència que impideix acabar amb una plaga creixent, ell segueix com sempre alimentant dues o ters colònies de gats al centre de Sabadell.
És el motiu per viure de l’ex-teixidor de les empreses LLuch i Tamburini, el creualtenc, Joan Abellán Martínez, 78.

Joan Abellán, alimentador de gats
—Cada dia peixa gats?
—Sí senyor. Cada dia els porto menjar dos cops, matí i tarda, a quatre o cinc llocs.
—Anem per pams.
—Miri, jo em llevo cada matí a les 8, esmorzo i dóno menjar els gats de casa meva. En trinc vuit
—Quants en té?
—Vuit.
—Uf quina pudor.
—Cap pudor. Els gats són molt néts.
—La seva dona pensa igual?
—No m’he casat mai. Visc amb el meu germà.
—Seguim amb el seu horari.
—Baixo aquí i dono menjar als gats de l’Euterpe.
—Ahà. Vostè treballava al Cafè Euterpe!
—Posava ampolles dins les caixes. Però només un parell d’hores al dia.
—Va ser allà on va agafar l’afició felina?
—No. A mi els gats m’han agradat tota la vida.
—Ara l’Euterpe ja no hi és.
—Però en el solar encara queda tota una colònia de gats. Almenys vuit o deu. I com que a la paret hi ha un foradet, jo els deixo l’aigua i el menjar.
—Seguim.
—Desprès vinc a aquest solar del carrer Tres Creus (foto) i també els poso el menjar.
—Quants n’hi ha aquí?
—Va canviant. Ara n’hi ha un de gran i tres de petits. Hi havia una gata però ara fa dies que no la veig. Corren per tot. Sempre van d’un lloc a l’altre.
—Algun lloc més?
—Sap allà just al darrera de La Faràndula, on hi ha una font?
—La plaça Dr. Crusafont on hi ha la Seguretat Social?
—Sí. Però allà només hi ha dos gats i només els en dóno a la tarda.
—No fa res més en tot el dia?
—Res més. Per això li dic que... a mi això també m’entreté, comprén?
—Tot això ho paga vostè?
—Jo els compro pots pel meu compte. Però el pinço me’l dona sobretot la senyora Quimeta que ara viu per aquí prop.
—Quan es gasta cada dia en gats?
—Jo de la meva butxaca només 1’80 euros perquè la Quimeta em dóna 40 euros al mes.
—Vol dir que és un treball per encàrrec?
—Una mica sí perque va ser ella que em va dir que ho fes. De fet la Quimeta em dóna 10 euros cada setmana per mi.
—Sense aquest petit sou no ho faria?
—Ho faria igual.
—I a la tarda tornem-hi.
—A les 4 vaig al Mercadona, compro pots de menjar per gats que em costen 46 cèntims cada un i torno a fer la ronda.
—Dissabtes i diumenges?
—També clar. I tot l’estiu. No veu que jo no vaig mai de vacances?
—Moririen si vostè no els alimentés?
—Marxarien a un altre lloc em sembla.
—Faci’m entendre tant amor pels gats.
—Els estimo, què vol que li digui. Els gats, els gossos i els animas en general. A casa quan jo era un nen ja hi havia gats i... miri, ja he pujat així.
—Li fan llàstima?
—Sí. Si els peguen m’emprenyo diguessim, oi?
—Dorm amb gats al llit?
—No. Això no. Ja tenen el cobert de l’eixida. El negre entra a casa, oi? Però a la nit el trec al pati.
—Com passa les nits de lluna plena?
—No fan gaire soroll perquè n’hi ha molts que ja estan operats.
—Esterilitzats?
—Sí.
—Algú ha esterilitzat les tres colònies que vostè alimenta?
—Em sembla que no.
—O sia que s’anirian reproduïnt contínuament.
—Segurament.
—És un amor correspós?
—Almenys em coneixen perquè quan passo per aquí sempre surten a saludar-me. A vegades canvio de vorera pero no il·lusionar-los.
—Els veïns no estan enfadats amb vostè?
—Només la del bar de la Biblioteca Badia. Un dia em va fotre una bronca... Es va endara i em va dir si vol donar menjar als gats faci-ho a casa seva! I jo li vaig dir, ja ho faig senyora. I això que allà només hi havia una gata. Ara està a L’Euterpe aquella
—Ningú més l’ha increpat?
—Ningú. Al revés, hi ha gent que fins i tot em dona cèntims. Un senyor em va donar 30 euros. I sempre que m’han donat diners per comprar menjar als gats han sigut homes.
Homes i la senyora Quimeta
PRO-GAT
Tot i que Joan Abellan només n´ha sentit parlar, a Sabadell existeix un grup d´esterlització de gats molt actiu: Pro-Gat.
Per evitar els focus de contagi que poden donar els gats de carrer, ells els atrapen a mitja nit amb una gàbia trampa, els duen al veterinari que els esterilitza i el tornen a deixar a la colònia.
Amb sort aquella colònia té els dies comptats perquè acabarà amb la mort natural dels gats. Sense matar ningú, un problema menys.