Sergi Curbí, detingut a Rússia
«Rússia està lluny
de ser una democràcia»
12-10-2007

Dissabte passat va ser detingut per la policia russa, encara no sap ben be per què, juntament amb la presidenta de la Lliga dels Drets dels Pobles, Rita Huybens. Durant les quatre hores que va durar la kafkiana detenció, el va semblar retrocedir en el túnel del temps.
Llicenciat en sociologia, Sergi Curbí Pujadó, 24, és coordinador de la campanya Txetxènia trenquem el silenci de la Lliga dels Drets dels Pobles.

Sergi Curbí, detingut a Rússia
—Per que vau volar a Moscou?
—Per assistir als actes del 1er aniversari de l’assassinat de la periodista Anna Politkòvskaia.
—Era necessària allà la vostra presència?
—Portem dos anys treballant el tema de Txetxènia, hem tret un llibre sobre Anna Politkòvskaia i és un tema que ens toca molt de prop.
—Però us van detenir a 400 quilòmetres de Moscou.
—Sí, a la seu de la Fundació de Suport a la Tolerància, a Nizhny Novgorod, l’antiga Gorki, visitant a la nostra amiga Oksana Chelisheva.
—De què la coneixíeu?
—Havia vingut a universitats de Barcelona un parell de cops, a Blanquerna i a la Central.
—Què fa aquesta entitat?
—Defensa els drets humans i la llibertat d’expressió i denúncia les tortures a Txetxènia.
—Us vau trobar per «conspirar»?
—No. Era una trobada d’amistat, totalment informal.
—A la seva oficina?
—En realitat un despatxet petit amb un parell d’ordinadors i telèfons. Vam arribar a les 9 i a les 11 ja irrompia la policia.
—Amb quin motiu?
—Portaven una ordre per intervenir un software, segons ells sense llicència.
—I de passada van aprofitar per detenir-vos?
—Casualment dos dels sis agents eren d’emigració i ens van demanar els passaports. A nosaltres dos, a un anglès d’Amnistia Internacional i a una alemanya de Human Rights First.
—No els van agradar?
—Van trobar irregularitats en els passaports i ens van dir que els acompanyéssim a comissaria.
—Amb bons modes?
—No diré que ens agredissin, però van ser bastant desagradables. Més aviat ens amenaçaven: per les bones o per les males.
—I tots cap a comissaria.
—En furgona. I un cop allà ens van interrogar un a un.
—Què volien saber?
—Em van preguntar els motius del meu viatge a Rússia primer i a Nizhny Novgorod després.
—No els va agradar la resposta?
—Em van dir que jo tenia visat de turista i que això, segons la llei russa, m’impedia trobar-me amb persones.
—No vau trucar a l’Ambaixada Espanyola?
—Al consolat. Però només em van dir que estava sota jurisdicció russa i que em tranquil·litzés perquè allò que em feien signar no em comprometia a res.
—Com en vau sortir?
—Jo amb una multa de 3.000 rubles que són uns 80 euros. A la Rita li va sortir per 4.000 perquè a ella li van dir que a més tampoc podia sortir de Moscou.
—I tu sí?
—Suposo que a ella li van posar més multa perquè va protestar més que jo.
—Tot plegat, molt estrany, no?
—Les acusacions eren totalment infundades, simples excuses.
—Llavors quina és la veritat? Per què us van detenir en realitat?
—-Una manera de recordar a l’Oksana qui mana allà.
—Us havien seguit des de Moscou?
—Crec que no.
—O sia que, realment, us van trobar allà de casualitat?
—Tampoc. Ells esperaven estrangers perquè s’havia de fer un congrés que a ultima hora es va anular.
—Com continua la pel·lícula?
—Vam tornar a la oficina a recollir les nostres coses i l’estava escorcollant la policia. Van incautar material informàtic, pel·lícules, documents...
—De què acusen a l’Oksana?
—Només de software il·legal. Una altra excusa, clar. Van a per ells i els donen canya amb qualsevol motiu.
—Què els fa tanta por de la Fundació de Suport a la Tolerància? Per què la persegueixen tant?
—Perquè posa el dit a la nafra de Txetxènia, que a Rússia és el gran tema tabú.
—Politkòvskaia va morir per això. Oksana s’està jugant la vida?
—Que la seva militància la posa en perill segur. El seu company està en llibertat condicional només per publicar dos articles.
—Què penses dels recent detinguts per l’assassinat?
—Mai no sabrem la veritat.
—Però Rússia no és una democràcia?
—Rússia esta lluny de ser una democràcia. Els disconformes i opositors són perseguits i reprimits sistemàticament. Tot segueix com abans.
Com la foto indica
EL DIA DESPRÉS
L’endemà ja eren a Moscou, als actes del primer aniversari de l’assassinat d’Anna Politkòvskaia.
Però només van assistir a la inauguració d’una exposició fotogràfica de la famosa periodista.
«Vam intentar anar a la plaça on es feia un meeting polític a favor de Politkòvskaia. Però a la plaça hi havia 600 persones rodejades de tanquetes, camions d’aigua, policia a cavall, antiavalots... I a sobre havies de passar per un detector de metalls. La veritat, amb l’experiència del dia anterior se’ns van passar les ganes».