Carles Sedó: sobirania alimentària
«Deute extern o deute ecològic:
qui deu a qui?
11-10-2007

El fundador i ànima de l’ONG, Educació per l’Acció Crítica, EdPAC, Carles Sedó Luzuriaga, 43, és un dels organitzadors dels actes Sabadell per la Sobirania alimentària de dimarts que ve.
És educador social i, des de l’EdPAC, divulga valors de correcció ecològica i ètica social fent xerrades a escoles, publicant estudis o col·laborant amb organismes.

Carles Sedó: sobirania alimentària
—Què vol dir Sobirania Alimentària?
—És el dret de tot país a produir els aliments que vulgui.
—N’hi ha que no poden fer-ho?
—Molts països no poden produir en base a les necessitats de la seva població.
—Per exemple?
—Argentina. Com més augmenta la superfície agrícola, més augmenta també la desnutrició.
—Però com pot ser?
—Molt senzill: Produeixen tanta soja transgènica per exportació, que es redueixen altres aliments tradicionals pels locals.
—Més exemples.
—Per complir el compromís de l’UE, consumir el 10% de biodiesel, s’hauran de conrear cereals a milers d’hectàrees de Brasil i Argentina amb la consegüent eliminació de productes agrícoles tradicionals. O això o deforestació.
—Estan desapareixent espècies agrícoles?
—Moltes. A la Índia les piscifactories de llagostins estan salinitzant tant l’aigua que s’estan extingint els manglars, aquells arbres d’aigua que protegien a la població dels tsunamis.
—L’anomenat agrobussines?
—Tant bussines que la Nestlé, que és l’empresa més boicotejada del món, s’acaba de treure de la màniga fins i tot un cafè de comerç just.
—Poc fiable?
—Gens fiable! És el ‘colmo’ del cinisme. La Nestlé és precisament l’empresa que té agafats pel coll a camperols de tot el món per baixar-los els preus.
—No és la única?
—Els dos grans productors de café del món són Nestlé i Kraft. Però les polítiques de Nestlé han provocat, directament, milers de morts.
—Això és una acusació molt greu.
—Està demostrat. Per vendre llet en pols, el 1970 van regalar pots a mares i s’els va tallar la llet materna del pit. Però com que no podien fer el biberó en condicions higièniques, les infeccions van matar, almenys al Pakistan, milers de nens.
—També parleu de deute ecològic.
—És el deute que tenim els països rics amb els països pobres per haver-los explotat les seves terres i haver-los creat greus problemes ecològics.
—Tornem-hi: exemples sisplau.
—Repsol està contaminant terres d’Equador. Endesa ha fet una presa al territori Mapuche de Xile, ha dessecat tot un riu, i la població ha hagut d’emigrar.
—Vol dir que els països rics hauríem de pagar amb diners aquests desgavells?
—Sí perquè cada desequilibri ecològic concret es pot quantificar en euros fàcilment. Si tu contamines un riu has de posar una depuradora. I la gasolina hauria d’anar més cara.
—Encara més?
—Molt més. Cada cop que anem a la gasolinera hauríem de pagar amb el litre de benzina un plus per contaminació del mar dels petrolers tipus Prestige, de metalls pesants als rius del país d’orígen, dels desplaçaments de tribus indígenes, etc.
—Catalunya crea problemes a altres països?
—Ens els crea França que envia porcs per engreixar i els hi tonem quan ja estan criats. Però els purins es queden aquí i a tot Osona ja no es pot beure aigua de l’aixeta per contaminació de tota la capa freàtica.
—Algun país ric del món paga el seu deute ecològic?
—No. Per això hem engegat la campanya Qui deu a qui? Si poses a la balança el deute econòmic extern contra els deutes ecològic i social, no sé qui deu a qui.
—Però el deute extern ja s’ha començat a condonar. O no?
—Noruega. El 1976 va donar préstecs a 21 països del Sud perquè els compressin 156 vaixells i ara ha reconegut que ho feia en interès propi i no «pel desenvolupament». Els ha perdonat aquest deute.
—Cap país s’ha negat a pagar-lo?
—Rússia i com que es un país poderós ningú no li va dir res.
—Els organitzadors del Dia de l’Alimentació no editeu el folletó en paper. Per què?
—Perquè la producció de paper és molt problemàtica. Entre Uruguay i Argentina, per exemple, es planten eucaliptus per fer paper i l’eucaliptus és un arbre que deixa la terra totalment erma.
—Costa ser coherent amb el que es pensa?
—Jo, sempre que puc, compro a botigues de barri o en cooperatives agrícoles, trio productes locals, vaig en bici...
El preu de la consciència
DIMARTS AL CASAL
A Sabadell la celebració del Dia Mundial de l’Alimentació i la Setmana Global Contra el Deute Extern Qui deu a qui?, serà dimarts, dia 16, al Casal Pere Quart, de 19 a 21 hores.
El primer dels tres actes serà un diàleg sobre el deute ecològic i l’alimentació bàsica entre Mònica Vargas de l’Observatori del Deute en la Globalització i Xavier Muntanyès de No et mengis el món.
El segon, el monòleg sobre la gana La Bomba silenciosa.
El tercer i últim la presentació de la campanya Grans Superfícies, no gràcies.