M. Àngels Mestre, curada de fibromiàlgia
«Ja no em fa mal res»
9-10-2007

Cansada de patir forts dolors a tot el cos, l’arquitecta barcelonina M. Àngels Mestre Llugany (angelsmestre@yahoo.es), 59, assegura haver derrotat la seva fibromiàlgia gràcies a un canvi d’actitud personal davant la vida.

M. Àngels Mestre, curada de fibromiàlgia
——De debó ja no li fa mal res?
—Res.
—Res de res de res?
—Home, si algun dia camino tres hores enlloc d’una em noto cansada.
—Tant camina?
—Mínim una hora al dia. He deixat el cotxe totalment. I si estic cansada agafo un taxi o el metro.
—Què més ha canviat a la seva vida?
—La he canviat tota de dalt a baix. Ja no treballo com arquitecta, no vaig de bòlit tot el dia. Ara escic llibres de filosofia pràctica.
—Vostè ve de família de metges.
—Sí però quan els parlava dels dolors, el meu pare deia que no en tenia ni idea i el meu germà que la fibromiàlgia no existia.
—S’en reien?
—Una mica. Quan li deia al meu germà que menjava macrobiòtic, contestava que se’m posarien ulls de xinesa. Però ara ha hagut de callar i menja macrobiòtic ell.
—Molta gent encara nega la malaltia?
—Sí. I metges joves.
—Potser pensen que la causa és psicològica. No és el mateix que diu vostè?
—És que totes les malalties comencen en el nostre vehicle mental. Són els pensaments els que influencien la nostra vida.
—Per exemple?
—Si pensem una cosa, sentim una altra i exterioritzem una altra, estem debilitant totes tres fonts d’energia.
—Com es canvia la manera de pensar?
—Les persones amb fibromiàlgia sempre volem agradar als altres per fer-nos estimar i sentir-nos protegits. És un error.
—Heu de pensar més en vosaltres mateixes?
—Sí. No podem caure en la «retenció de l’acció». Si pensem en fer alguna cosa, l’hem de fer ja!
—Doncs la Manuela de Madre no para de fer coses.
—Coses que agraden als altres, però no a ella. Està contenta amb el que fa?
—Sempre riu.
—Sempre riu de cara a l’exterior.L’altre dia em deia que ha passat un estiu horrible. A casa meva també es pensaven que jo estava molt equilibrada.
—Què diu ella del seu mètode?
—Vol venir als meus tallers però li coincideix amb el Parlament.
—Posi’m un exemple de «fer les coses ja!».
—Si vaig a fer una truita i el meu marit em diu quedat al sofà que vull parlar amb tu, doncs ara li dic ho sento, però jo anava a fer una truita.
—Quin és el procés biològic que transforma un pensament en dolor?
—L’energia del pensament es transforma en una emoció que afecta, primer, al cos eteri format d’energia vital i, després, al cos físic que adopta una postura corporal que força la musculatura.
—La ciència no creu en «les energies».
—Gràcies a la física quàntica aviat hi creurà.
—Totes les malalties tenen aquest orígen?
—Ens han educat tant en el be i el mal que sempre dubtem. I el dubte genera una violència que, si no l’exterioritzes, se’t queda a dins. És un autoagressió.
—Un bon dia va decidir ser actuant en lloc de pacient?
—Sí. Quan veia que cap metge no em curava res, me’n vaig anar a la medicina holística i vaig provar totes les teràpies alternatives.
—Totes, totes...
—Moltes.
—Van funcionar?
—Algunes no, com l’auriculoteràpia, fisioteràpies amb aparells, la magnetoteràpia, una màquina pels esportistes...
—Quines li van anar bé?
—A mi les que em van funcionar són l’homeopatia, l’acupuntura, les flors de Bach, el xiatsu i la reflexologia podal.
—Fins i tot les flors de Bach?
—Les flors de Bach em van anar molt bé per l’insomni i l’angoixa, aquella opressió al coll i al pit. La meditació també va molt bé.
—En practica cada dia?
—Sí, però no asseguda en flor de lotus, sinó ajeguda al llit després d’unes respiracions.
—També va canviar l’alimentació, no?
—Sí, però això ja cap el final. La macrobiòtica em va accelar tot un procés que anava bé, però era lent. En 15 dies de macrobiòtioca em vaig curar el colon irritable que, per cert, als 30 anys ja em deien que seria crònic.
—Ha descobert vostè aquest sistema?
—Me l’ha ensenyat el professor Joaquim Font de l’escola de coneixement Ètica Nous de Barcelona. Em va fer veure que tot em venia des de petita per una submissió exagerada al pare i a l’entorn.
—No exigeix submissió als seus fills?
—Els dono llibertat fins i tot per a que s’equivoquin.
El clàssic prova-error

AVUI A EL CORTE INGLÉS
L’acte de presentació del llibre Parlem de Fibromiàlgia. Jo l’he guanyat, tu també pots (Ed. Cálamo Barcelona), és aquest vespre, a les 19’30, a la sala Àmbit Cultural d’El Corte Inglés de Sabadell.
A part de la seva editora, ha volgut que també l’acompanyes un metge molt especial, el seu germà, Joan F. Mestre, la primera persona «que em va dir que no fes ni cas a aquell calaix de sastre de la fibromiàlgia».
Ara no pot negar, ni com a metge ni com a germà, una millora evident en la salut de M. Àngels Mestre.