Mar Canet, cine i literatura
«El cinema americà
passa per una greu crisi d’idees»
3-10-2007

E—Experta en cinema fantàstic i de ciència ficció, crítica de cinema, professora a l’Observatorio de Cine de Barcelona i jurat jove al Festival de Sitges, la filla de La Garriga, Mar Canet Baños, 29, va parlar ahir dels cineastes Lynch i Cronenberg (La nova carn: la mutació de l’ésser humà) a la Biblioteca del Vapor Badia.

Mar Canet, cine i literatura
—Diem sempre que el llibre era millor per presumir de lectors?
—És un error. Literatura i cinema són diferents i no s’han de comparar.
—Cada cop més pel·lícules es basen en llibres?
—Sí. Moltíssimes. Actualment les pel·lícules inspirades en llibres ja són el 70% .
—Tant?
—Sí, sí, tant. El cinema, sobretot l’americà, passa per una greu crisi d’idees.
—El Senyor dels anells és un exemple de bona adaptació de la literatura al cinema?
—Sí. Peter Jackson és un dels grans cineastes actuals, sobretot amb el concepte d’aventura. Ja ho va demostrar en Criaturas Celestiales.
—És la ciència ficció el gènere més adaptable al cinema?
—Home, també hi ha adaptacions fallides. La Guerra de los Mundos de Spielberg és molt fluixa. I l’Scaner Darkly, que se suposa que es un nou Blade Runner, és avorridíssima.
—És Philip K. Dirk un dels novel·listes més adaptats al cine?
—Pot ser: Playcheck, Minority Report, Blade Runner, Desafío total... Però Stephen King també deu n’hi do, eh?: El resplandor, La zona muerta, Creepshow, Carrie, It...
—Quants guionistes haurien estat grans novel·listes?
—No té res a veure. Escriure literatura i cinema són dos mons diferents. Dominar una tècnica no vol dir dominar l’altre.
—Tampoc al revés?
—Tampoc. Paul Auster com a cineasta és ben poca cosa. Lulu on the bridge és una pel·lícula fallida. Poca gent controla les dues arts.
—L’autor no controla la pel·lícula?
—Quasi mai. Li compren els drets precisament per mantenir-lo al marge. S’han de fer tan retalls que tant directors com guionistes volen l’autor ben lluny.
—La pel·lícula fomenta la lectura del llibre o al revés, la perjudica?
-—La fomenta sens dubte.
—Doncs molts adolescents es neguen a llegir Harry Potter amb l’aplastant argument de què ja han vist la peli.
—Però en canvi els seus pares han llegit Harry Potter gràcies a portar el fill al cinema. I El Senyor dels anells va disparar les vendes del llibre. I el còmic V de Vendetta, i El Perfum...
—Parlant de còmics, ens queden encara gaires superherois per passar al cinema?
—Segur que sí i de Batman encara ens en queden uns quants.
—El còmic americà s’esta veient desplaçat a la pantalla pel japonès?
—Sí perquè el japonès és una narrativa molt més interessant. Des d’Akira, la gent jove mira més al Japó que als EEUU. La generació del manga ja ha subtituït a la generació de la Coca Cola.
—Spielberg ha comprat els drets de Tintin. Tremolem o confiem?
—Tintin ja era light de per sí. Per mi l’interessant seria que Spielberg en fes una versió fosca del personatge, però no crec que ho faci.
—Alguns novel·listes, ja escriuen pensant en l’adaptació cinematogràfica?
—Els bons escriptors segur que no.
—El Codi da Vinci, en fa tota la pinta.
—Però això és perquè Dan Brown sap que per fer un best seller ha d’usar els codis cinematogràfics. I ho ha fet. Però no amb la intenció de que en rodessin una peli.
—Vostè ha vingut a Sabadell a parlar de La mutació de l’ésser humà amb elements tecnològics. Quina cosa més estranya.
—És el concepte de la nova carn que utilitza Cronenberg.
—Encara ho entenc menys.
—Per ell el cos humà és un llenç que es va transformant com un quadre. A la seva pel·lícula Videodrome, per exemple, la mà es transforma en pistola.
—La ciència ficció no era cosa d’homes?
—Ja no. A mi el bon fantàstic i la bona ciència ficció m’entusiasmen com a reflex de la societat. El veig des del punt de vista historicista.
—I això què vol dir?
—Sempre hi veig la clau política i més crítica. En un altre gènere, per exemple, Serpico i Harry el Sucio només posen de manifest la corrupció americana del moment.
—Un bon clàssic?
—Los sobornados de Fritz Lang. Però també m’agraden Leone, Scorsese, Lynch, Eastwood i Tarantino.
—La millor de les que ha vist últimament?
—Yo de Rafa Cortés.
—Continuarà el cinema essent el gran art del segle XXI?
—En tot cas ho serà en tecnologia digital i això canvia moltes coses.
The End als 35 mm
MALA PROMOCIÓ
És una llàstima que la Biblioteca del Vapor Badia no promocioni millor els seus actes.
El programa Cinema i Literatura inclou tres conferències que l’Ajuntament no ha anunciat enlloc. De les tres, a la primera dedicada al documental, només hi van anar sis habituals de la Biblioteca. La segona, ahir, només s’anunciava amb uns cartells al carrer en els que no consta ni el nom de la conferenciant.
La tercera, dimarts que ve, dia 9, «Creació de vida artificial al cinema (de Frankenstein a Blade Runner)», no se sap qui la donarà.