Francesc Soto, ràdios antigues
«Els nois d’institut que venen aquí
veuen d’on surt l’mp3»
18-9-2007

Té 156 ràdios antigues, de 1926 a 1970, i totes funcionen. Qui vulgui engegar-les per comprovar-ho, només ha d’anar a l’Arxiu Històric (La Mina, 9-11) de Castellar del Vallès.
Excursionista addicte i prejubilat de Banc Sabadell, Francesc Soto Martínez, 59, ha aconseguit fer a Castellar un petit museu pels joves de 12 a 18 anys que ell atén en grups organitzats per instituts. Els de Castellar ja l’han vist tots i ara convida als de Sabadell.

Francesc Soto, ràdios antigues
—Segur que funcionen totes?
—Segur. Tria’n un.
—Aquesta.
—Clic (l’engega). És e 1926, el més antics que tinc. I aquest és preciós, tot de fusta de noguera treballada...
—...no sento res.
—Espera home, necessiten uns 30 segons perquè s’escalfin les làmpades. Ara. Sents?
—El Francino!
—Clar. És la Cadena Ser.
—Esperava el Companys o el General Sanjurjo.
—Les emissores són les d’ara, home. I només es poden sintonitzar dues perquè en aquella època només hi havia Radio Barcelona i Radio Nacional.
—Ara aquesta tan grossa.
—Aquest ràdio és la joia de la corona. És alemany i, veus? (l’obre per dalt) també és tocadiscos (tira el braç o pick up enrera, el plat comença a girar, posa l’agulla damunt els surcs de vinil i...).
—Eros Ramazzoti!
—Tinc molts discos. Per fer proves. I mira aquí (el dial es mou tot sol). Els alemanys en sabien tant que el 1948 ja feien ràdios amb cerca automàtica.
—Com és possible que funcionin totes?
—No és mèrit meu, sinó d’aquest senyor (amb olleres a la foto). En Jaume Mussons ja feia ràdios i televisors a la botiga Tele-Audio de la Ronda Zamenhof de Sabadell.
—Vostè feia teles?
—I tant (contesta ell) en color i tot. Com que no tenien marca sortien més barates i molta gent de Sabadell en comprava.
—Totes es poden arreglar?
—(Continua Soto) Quasi totes. El senyor Mussons ja va fundar el 1956 Ràdio Castellar. És un tècnic excepcional.
—Amb quins problemes us trobeu?
—El principal és trobar una làmpada adequada. A vegades anem a Barcelona en tren ell i jo, només per comprar una làmpada a Onda Ràdio i quan som aquí veiem que no va bé. És una feina de xinos.
—Avaries?
—Quan es posen malalts, els porto a cal metge que és el senyor Mussons. A vegades estem quatre o cinc dies per arreglar-ne un i donar-li l’alta. El dia que em falti aquest senyor s’haurà acabat la col·lecció.
—I si no les pot arreglar?
—Les llenço al Punt Blau. Per mi un aparell que no funciona no té cap valor. Ja he llençat 15 tocadiscos i cinc o sis ràdios
—Com s’ha embrancat en una història així?
—Fa 23 anys vaig comprar el primer ràdio als encants del Mercat de Sabadell. M’agradava tant que no vaig ni regatejar.
—I va quedar ferit per sempre amb el verí de les ràdios.
—Sí. Al cap d’uns anys ja en tenia 60. Als armaris de casa, pel terra... fins que la meva dona va dir prou.
—Com neix aquest museu?
—L’Ajuntament de Castellar em va oferir aquest espai i vaig acceptar de seguida.
—Fan goig aquí.
—Per això vull que vinguin nois i noies d’institut. Vull que vegin d’on surt l’mp3. Aquest magnetòfon de 20 quilos, aquests discos de vinil, aquesta gramola amb maneta i agulla de grafit del 1930...
—Creu que avui algú està col·leccionant iPods per exposar-los d’aquí a 50 anys?
—Segur que sí.
—La gent gran deu xalar més, no?
—-Per la Festa Major van venir 400 persones en un matí i a la gent gran els encantava. Tots tenien un record o altre.
—I entre setmana?
—L’Arxiu obre dimarts i divendres de 10 a 1 del migdia i dimecres i dijous de 4 a 8 del vespre.
—Quantes col·leccions com aquesta hi pot haver?
—Unes quantes. Però que funcionin tots i oberta al públic, segurament és la única d’... almenys de Catalunya.
—A la seva web (www.ea3rcc.com/radios-soto) hi ha una carta del radiofonista Luis del Olmo.
—Aquell és un monstre. En té 500 a Ponferrada, però no funcionen totes. A la carta em diu que un dia vindrà aquí.
—Fa amics gràcies a les ràdios?
—Una senyora de Hawai em va trobar per internet i em venia el seu ràdio a un preu boig. No li vaig comprar, però el contacte va estar bé.
—Què li queda per comprar?
—Res perquè ja no en venen. S’ha acabat el mercat.
—Segur que té un desig.
—Si tingués molts calers en compraria un ràdio amb moble perfecte que val mig milió de pessetes (3.000 euros).
«El» ràdio dels seus somnis
AMOR AL DIFÍCIL
«Només m’agraden les coses difícils. Per això el 1998 vaig fer 22 cims del Pirineu en cinc dies i per això, un cop jubilat, m’he especialitzat en aquesta col·lecció.
Soto és col·leccionista empedreït d’escallots (50) molinets (30), sifons, càntir, segells, monedes, xapes, anells... però tot això ja és massa fàcil.
«Al final m’he quedat amb les ràdios i encara només les que funcionen. Crear i mantenir una col·lecció tan delicada porta una feinada increïble».