Albert Sorolla: 25 anys d’ADENC
«Hem renunciat a subvencions per defensar una idea»
15-9-2007

El co-fundador, soci número 1 i president de l’ADENC durant els primers vuit anys, Albert Sorolla Edo, 40, celebra aquest cap de setmana amb els seus companys el 25 aniversari d’aquesta entitat ecologista nascuda a Sabadell i respectada per institucions i moviments de tot Catalunya i declarada d’utilitat pública pel Ministeri de l’Interior.

Albert Sorolla: 25 anys d’ADENC
—Tot va començar amb dos amics de col·legi?
—El Manel Cunill, el Joan Viñas i jo erem companys de classe a Sant Nicolau i vam demanar al Félix Rodríguez de la Fuente formar un Club de Linces a Sabadell.
—No us van deixar?
—ADENA ens va dir que havíem d’anar a Barcelona. Però teníem 15 anys i anar a Barcelona ens semblava tan complicat que vam fundar l’ADENC.
—Primera acció?
—De fet, tres anys abans el 1979, ja havíem enviat una carta a Icona donant-los idees per millorar la qualitat d’aigua als rius.
—Als 12 anys?!
—Sí, sí (riu). Era una invent infantil de tubs i depuradores. No entenc ni com ho vam fer.
—Què sabia la gent d’ecologisme el 1982?
—Poca cosa, però eren temps d’efervescència democràtica i semblava que tothom havia de tenir un paper a la societat.
—Per què aquests tres marrecs, ja tenien cosciència ecològica?
—Per dos motius. El primer l’excursionisme. Erem socis de la UES i vèiem que els rodals de Sabadell eren un abocador total.
—I el segon?
—Viatjavem i vèiem que a Suïssa i Alemanya el paisatge era net i cuidat mentres que aquí el Ripoll era una claveguera. Allà la gent no llençava papers al terra i aquí ho feia tothom. El contrast era molt fort.
—I tres nois de 15 anys van fundar l’ADENC. Per on vau començar?
—Per una iniciativa que no va tenir cap èxit. Volíem posar flors als balcons del carrer Sant Quirze i fer de Sabadell la Suïssa catalana.
—Què va passar?
—Que uns veïns molt determinats, dels quals podria donar els noms, s’hi van oposar perquè, per ells, ecologista volia dir hippi i esquerranista radical. La iniciativa va fracassar.
—Segon intent?
—El febrer de 1983 vam organitzar una neteja del bosc de Can Deu que va tenir molt èxit. Van venir 100 persones.
—I avui sou 2.000 socis.
—Avui l’ADENC s’ha consolidat a tot Catalunya como a nucli de pressió gràcies als seus arguments força tècnics.
—Per exemple?
—Les vies verdes i la connectivitats entre parcs naturals que avui treballa la Generalitat, van començar amb un estudi de l’ADENC. La idea era avançar-se a l’Administració.
—Per que l’ADENC ha conservat el respecte de tothom durant 25 anys?
—Bàsicament perquè ha tingut recursos. Ens donaven premis en metàlic i ràpidament vam tenir una oficina amb professionals molt dinàmics que va dirigir Manel Cunill durant molts anys.
—Rebre subvencions oficials us fa menys independents?
—No. Hem renunciat a subvencions per defensar una idea. Lluitar contra el camp de golf de Can Bon Vilà ens va fer perdre subvencions. L’ADENC sempre ha estat força valent.
—Com se sap, en una negociació, quan s’ha de cedir o no?
—Posàvem en marxa allò que en dèiem defensa activa. Es a dir, quan l’Ajuntament de Sabadell no va entendre que el reciclatge del paper era possible, nosaltres els demostraven que sí amb tallers escolars. No volíem entrar en conflicte: si no ho vols fer tu, ja ho faré jo.
—Més exemples.
—Vam començar a protegir el grèvol de la fira de Santa Llúcia fins que se’n va fer càrrec l’Ajuntament.
—Lluitar contra el capital és «més impossible»?
—Hi ha molts més interessos.
—Cap error en 25 anys?
—En alguns moments l’excés d’èxit potser ens ha fet prepotents en algunes propostes.
—Per exemple?
—Després d’haver defensat l’envàs de vidre durant dècades, uns alemanys han demostrat que el tetrabrick és molt més ecològic.
—Ah sí?
—Deixa menys petja ecològica perquè pesa menys, es transporta més fàcilment i es pot reciclar igualment.
—Es recicla realment tot el que llencem al contenidor?
—Tot potser no. Les piles elèctriques són un problema. Però la major part, segur que sí.
—Es posaria avui al cotxe aquella enganxina «Nuclears no gràcies»?
—No la vaig portar mai, però sí. No és una energia neta. Segueix creant residus perillosíssims.
—La nova indústria subvencionada dels biocarburants, tan reivindicats pels ecologistes, fa pujar el preu dels cerals als països pobres.
—Un dramàtic error de previsió dels polítics.
...i dels ecologistes

RESTAURADOR DE PAISATGES
Com a biòleg i director tècnic de la seva empresa Naturalea, amb seu a Matadepera i 20 treballadors, avui Albert Sorolla restaura paisatges.
Ell ha restaurat, per exemple, el Camí dels Monjos de La Mola, l’ermita de Santa Agnès, parts del Ripoll o el Torrent dels Colobrers.
La seva feina consisteix en buscar la manera més ecològica de reconstruir un talús esllavissat o conservar el marge d’un riu. Sempre amb bioenginyeria: un mur de pedra seca, arrels... mai formigó.