Anna Recasens, vinils sabadellencs
««Tenim una ciutat que desborda
creació i energia»
11-9-2007

El col·lectiu La Seba Grillada (lasebagrillada.com), que va remoure l’ambient musical i artístic sabadellens els anys 70 i 80, ha ressucitat. S’ha fet visible aquesta Festa Major a les Barraques de la Creu Alta.
La responsable de la paradeta que mostrava 30 anys de documentació, inclosa una extraordinària col·lecció de vinils sabadellencs, és l’artista Anna Recasens, 46.

Anna Recasens, vinils sabadellencs
—Tony Vilaplana! Però quants anys fa d’això?
—Uns 40. És el primer disc en vinil que tenim de la nostra col·lecció.
—La història del vinil de Sabadell comença amb ell?
—Probablement no. Segurament altres músics sabadellencs havien gravat anteriorment.
—Què se’n sap?
—Aquests dies ha passat per aqui gent que ens ha dit que la seva mare ja cantava pop en els 60.
—I aqui veig els mítics Tabaco. I La Madam. I Tancat per Defunció. I David Lyme. I Zona Norte.
—Falcons, Beats, Nivram i altres més moderns com Sergio Dalma, Albert Pla, aquell recopilatori Sabadell Sóna que es va gravar a la Bassa.
—Només rock?
—També en tenim de música contemporània de Llorenç Balsach i Benet Casablancas. I La Familia Picarol, el Mikmoto amb el Llongue...
—Tots sabadellencs?
—És clar. Per ara en tenim una seixantena, però pensem que es pot arribar al centenar. Aprofito la ocasió per demanar a la gent que en tingui si ens els pot cedir o deixar copiar.
—Només vinils.
—I cintes de cassete i maquetes i vídeos i super-8... tot és benvingut.
—És aquesta la feina de La Seba Grillada? Recuperar la història de la música de la ciutat?
—Una de les nostres feines és visibilitzar l’art d’aquells anys, però no només musical.
—Veig en aquesta taula dossiers sencers amb informació cultural dels anys 70.
—Tenim 30 anys d’articles del Diari de Sabadell, però també cartells, entrades i moltes fotografies. Potser algun dia un historiador hi posarà ordre.
—Què és La Seba Grillada?
—Un col·lectiu d’artistes de diverses disciplines amb ganes de donar visibilitat a cultura local.
—Una historia que ve de lluny.
—Del 1975. Eren uns anys d’efervescència i jo, que llavors només tenia 14 anys, veia amb ulls de nena com Joll Chamorro i Jep Cardona feien concerts, feien de managers, organitzaven exposicions.
—Hi havia locals?
—Sí perque l’Auditori de la Caixa de Sabadell i La Faràndula sempre estaven disponibles per la gent jove. Apart dels espais autogestionats com l’APAE.
—Aquell casalot a Tres Creus cantonada Gran Via?
—Exacte. Era un espai interdisciplinari amb sala d’exposicions, sala d’esbarjo, sala d’assaig, pati, bar, tot gestionat per joves. A Sabadell encara ara necessitem espais com aquell.
—Ni entitat ni cap ajuntament hi posava cullarada?
—Era absolutament independent.
—Ara Barraques rep 9.000 euros de l’Ajuntament.
—Només és un petit ajut.
—Però a la web de La Seba Grillada us pregunteu: «Cal que tota acció cultural porti el logo de l’Ajuntament?»
—...i encara és un ajut que arriba amb uns condicionants tan grans que...
—El cas és que ara La Seba Grillada ressucita.
—Jo he tornat d’Anglaterra, el Joll i el Jep s’han tornat a trobar, hem connectat amb en Jaume Papell i el 2004 hem vist que teníem tant de material recollit que en podíem fer una web.
—I organitzeu concerts.
—A la primavera. I també preparem una exposició que demostri el Sabadell creatiu i estem fent un registre de grups actuals.
—Amb diners de l’Ajuntament?
—No! Tot sense ajut ni subvenció. Però es que abans sortíem al Passeig amb dues guitarres i muntavem un sarao. I ara has de demanar permís per tot.
—Qualsevol temps passat va ser millor?
—Però no només la meva època, sinó l’anterior dels Campos i el Cervantes i La Pèrgola, quan tot eren quioscos musicals, orquestres, orquestines, Els Fatxendes... Precisament estem preparan un documental sobre Els Campos.
—Per què precisament Els Campos?
—Pensem que és mot pertinent que, precisament ara, amb aquest ajuntament, recuperem aquella campanya per salvar Els Campos. No ha canviat res.
—Ara es fan Barraques.
—Que està molt bé, però només són quatre dies l’any i encara el que costa. De veritat que tenim una ciutat que desborda creació i energia.
—Per exemple?
—Per exemple la cançó que ja s’ha convertit en himne d’aquesta Festa Major, «Plora Sabadell» (http://radiotrama.net/media/plorasabadell.mp3). La trobo boníssima.
Ai!
PRIMERS PETONS

Besnèta de la botiga de guitarres i centre musical, Gausente, que va donar nom al Bar Musical, Anna Recasens ve de l’escenografia, la pintura i l’audiovisual.
En l’actualitat reivindica artísticament l’espai públic i coordina la futura exposició co Ciutats Ocasionals del CCCB. A l’última que ha comissariat, a Letònia, va acabar fent pollastre amb prunes i pinyons. Ha fet el mapa dels primers petons de Sabadell (myfirstkiss.net) i col·labora en Rieres i Rambles amb Joan Vila Puig.