Jordi Junyent: humanisme en anglès
«Aquí no es ve per la nota,
sinó per una riquesa cultural»
8-9-2007

El director de Teyca (Sant Antoni, 35) i llicenciat en filosofia i literatura anglesa per la universitat de Mèxic, Jordi Junyent Prat, 39, ha creat un curs avançat de conversa humanista en anglès amb llibres de text creats per ell mateix. No es parla del Chelsea o Gordon Brown sinó de Goethe, l’essència de l’amor, l’existència de Déu, el pensament hegelià i la condició humana en general.
Els alumnes de l’Advanced Conversation Humanism Course debateixen a un nivell tan elevat que acaben oblidant en quin idioma estan parlant.

Jordi Junyent: humanisme en anglès
—Altres escoles d’idiomes també donen classes de conversa en anglès.
—Però no al nivell d’humanitats que es dona aquí. Aquest curs és únic a Catalunya i, probablement, a Espanya.
—Com son els llibres?
—Són cinc llibres i cada un aborda 25 temes sobre la condició humana amb preguntes suggerents i aforismes dels últims 2.500 anys.
—Déu n’hi do.
—En cada capítol també els recomano una pel·lícula i els dono un CD amb obres d’art, pictòriques i musicals, relacionades amb el tema.
—Humanisme és abordar un tema des de diferents punts de vista?
—Aplico l’humanisme del Renaixement basat en el grec Protàgoras que deia «l’home és la mesura de totes les coses».
—Qui ve aquí?
—Són cinc grups de cinc persones: arquitectes, alts executius, mestresses de casa, joves de 16 anys...
—N’hi ha prou amb el First Certificate.
—És el mínim. Són persones que no volen perdre el que saben o fins i tot anglesos nadius que volen parlar el seu idioma amb tota la seva riquesa i disfrutar-lo.
—Vol dir que us ho passeu bé?
—Riem molt.
—Exàmens?
—Només una presentació d’una hora sobre un tema elegit entre 80. Valoro fluïdesa, ordre en l’exposició, claredat d’idees... però a cadascú exigeixo segons el seu nivell. Per motivar més que res. Aquí no es ve per la nota.
—Sinó per...?
—...adquirir una riquesa cultural.
—Deures?
—Cap obligatori i tots tan divertits com escoltar a casa un fragment de Vivaldi o veure la pel·lícula Women in love. Evidentment en anglès i, màxim, sotstítols en anglès.
—Posi’m un exemple d’una classe.
—Per exemple, a veure... (fulleja un dels seus cinc llibres), aquest: Effortless life (Vida sense esforç), o aquest: Freedom on leash (Llibertat vigilada)
—Què és leash?
—La corretja del gos. Aquí ens preguntem fins a quin punt, a la civilització occidental, som tan lliures com ens pensem.
—No ho som?
—Mirem que diuen els aforismes (consulta la última pàgina del capítol). Aquí en tenim d’Epicur, Edward de Bono, Montaigne, Bernad Shaw, Rousseau, Fichte, Samuel Johnson...
—...Montaigne mateix.
—«La veritable llibertat consisteix en l’absolut domini d’un mateix». Ho pensem i ho debatem. Jo apenes parlo. Parlen ells.
—Això vol dir El mecanisme de la ment?
—Sí. En aquest capítol abordem temes neurològics i investiguem si és fàcil hipnotitzar la joventut. I en aquest altre pensem si és possible mentir amb veritat: Lying simple true.
—Aquí diu Quantum Life!
—A Quantum Life ens demanem quins elements quàntics hi ha en cada punt de la nostra vida.
—Uf!
—És més senzill del que sembla: de la mateixa manera que la Física Quàntica estudia el mínim d’energia que es transmet d’una partícula a una altra, nosaltres ens preguntem coses com, quin és el mínim d’amor que has de sentir perquè sigui realment amor.
—I tot això parlant en anglès.
—I pensant en anglès que és l’objectiu. El dia que et llevis dient «avui he somniat en anglès» començaràs a dominar l’idioma.
—Dominar un idioma vol dir saber totes les paraules?
—Totes impossible. L’anglès té 400.000 paraules, però un estudiant nadiu d’Oxford n’utilitza habitualment 15.000 i, si és molt erudit, 20.000.
—Des de quan fa això?
—Vaig començar fa tres anys i, per la meva sorpresa, va tenir molt èxit. Tothom repeteix i ja anem pel tercer llibre.
—Us arribeu a discutir?
—Civilitzadament perquè en una mateixa aula poden coincidir un de l’Opus i un ateu. Evidentment tothom defensa el seu punt de vista educadament.
—Coeficient d’Intel·ligència?
—Cap d’especial. Això no és per intel·ligents, sinó per gent amb inquietuds i ganes de saber més... més... in depth.
En profunditat
ÀVID DE CONEIXEMENT
Després d’escriure 30 llibres, tots estudis voluminosos sobre música antiga, poesia, assaig filosòfic i altres, ha arribat el moment de buscar editor.
«La meva opinió és que només tenim aquesta vida i cap altre. Per això hem d’aprofitar el temps que tenim per aprendre tant com podem», diu.
Posa en pràctica aquestes paraules submergint-se fins a l’extrem en mons tan diferents com la psicologia, la literatura hispana, la fotografia o els clavicèmbals, i estudiant-los amb un perfeccionisme exhaustiu.