Oriol Vives: Viatges a Medjugorje
«La meva conversió personal
va ser absoluta»
4-9-2007

A cada un dels viatges que ell organitza a la població bosniana de Medjugorje, on s’apareix la Mare de Déu, hi va més gent. Va començar el 2002 amb setze sabadellencs i aquest agost hi han anat 150, la majoria no sabadellencs.
Pel comerciant de la Papereria Fayos, Oriol Vives Fayos, 37, promoure pelegrinatges a Medjugorje és una manera de seguir els preceptes de la Verge.

Oriol Vives: Viatges a Medjugorje
—Per què vostè?
—Perquè el meu director espiritual, el claretià sabadellenc Miquel Peix, que hi havia anat 40 vegades, em va demanar que muntés un viatge. Jo no hi creia però...
—Per que no hi creia?
—Perquè una verge que s’apareix cada dia desde fa 25 anys és difícil de creure. Fàtima es va aparèixer 13 vegades i Lourdes sis.
—Què el va fer creure-hi?
—La meva conversió personal va ser absoluta perquè només arribar allà ja notes molta alegria, molta pau. Allà agafes fortalesa espiritual per aguantar tot l’any.
—Nota el mateix la resta del grup.
—Això sembla perquè el segon any ja vam ser 23, el tercer 45, el quart 90, el cinquè 110 i enguany hem sigut 150. Tot sense propaganda.
—Què els fa tornar?
—Allò és impactant. Misses amb 10.000 persones, 50.000 joves en una setmana, 45 capellans confessant a l’hora, 70 concelebrant... jo aquestes dimensions no les havia vist ni al Vaticà.
—Però les xifres només són xifres.
—També és l’actitud. Quan els veus a les 10 de la nit, en l’Adoració al Santíssim, tots agenollats en silenci i en aquella actitud de pregària i devoció... quedes parat.
—Es segueix apareixent avui?
—Cada dia es fa una missa al moment de l’aparició. A les 18’40 posen una música, tothom s’agenolla i és fa un silenci impressionant.
—Vostè l’ha vista?
—No, mai.
—I algú dels grups que vostè organitza?
—Tampoc. I ja els avisem que no esperin véure-la perquè seria alimentar falses expectatives.
—Doncs qui la veu?
—Durant mots de temps l’han estat vienet cada dia els sis «nens» que ja no són nens.
—I ara?
—Ara la Mare de Déu només parla amb tres d’ells perque diu que els altres ja han acabat «la catequesi» i només se’ls apareix un cop l’any.
—Ha dit catequesi?
—Vol dir que ja els ha impartit tots els coneixements que els havia de donar. Especialment els deu secrets.
—Quina mena de secrets?
—Només se sap que són aconteixements importants que han de passar al món i que, almenys els tres primers, seran anunciats al món tres dies abans de que succeeixin.
—Els anunciarà el Vaticà?
—No. El Vaticà en té coneixement, però seran anunciats al món pel franciscà pare Peter a qui li haurà revelat una de les noies vidents.
—Per què el Vaticà no reconeix Medjugorje?
—Per una mera qüestió de terminis de Dret Canònic. En tot cas, tampoc ho prohibeix.
—Ha parlat amb algun vident?
—Personalment no. Però l’Ivan cada dia aten a grups de pelegrinsi hi ha una hora per grups de parla hispana amb traductor al que assistim cada any.
—Previ pagament?
—En absolut. No ens demanen ni una almoina.
—El turisme religiós de masses ja ha convertit Medjugorje en gran superfície comercial?
—Bòsnia tot just està sortint d’ una guerra i el consumisme encara no ha arribat als nivells de Lourdes o Fàtima.
—Hi arribarà?
—Segurament sí, però no hi fa res. Si a Sant Fèlix es produís un miracle potser jo mateix canviara el negoci de papereria. Estic al costat! (somriu)
—Què diu l’Ivan?
—Que la Verge ens demana que ens convertim, que la humanitat viu un període de gràcia que cal aprofitar, que té un pla de salvació de totes les ànimes i que si el seguim tindrem pau al cor.
—A què s’han de convertir els que ja són catòlics?
—A ser-ho més. Sempre podem estimar més el nostre enemic.
—Com?
—Ella ens dóna cinc preceptes: resar el rosari de cor, rebre l’eucaristia, llegir la Biblia, confessar-nos cada mes i dejunar dos dies a la setmana.
—Vostè dejuna dos dies a la setmana?
—M’agradaria no respondre a aquesta pregunta.
—Per què?
—Que la ma esquerra no sàpiga el que fa la dreta.
—Que l’aparició recomani costums cristians vol dir que el cristianisme és la millor de les religions?
—Potser no és l’únic camí però... sí el més directe.
Encara amb exclusivismes
ELS FETS
El 24 de juny de 1981, sis nois i noies de 10 a 17 anys veuen aparèixer la Verge Maria a la muntanya de Podbrdo. S’espanten, fugen corrents a casa i els pares o be no els creuen o be els diuen que callin per por al règim comunista. El rector, el pare Jozo, tampoc en vol saber res.
Dies més tard els sis nanos resen credos i parenostres juntament amb l’aparició i així es demostra que no és el diable. Des de llavors s’apareix cada dia a les 18’40 a aquells «nens», avui ja homes i dones casats, cap d’ells religiós, i tots de vida molt austera.