Pere Tàpies, cançó i gastronomia
«El meu somni era viure de l’esport»
21-7-2007

El cantautor, defensor del ciutadà de Vilanova i la Geltrú i comentarista gastronòmic al programa de Catalunya Ràdio, Tàpies Variades, Pere Tàpies, que en realitat es diu Joan Collell Xirau, va ser dimecres als jardins de Fundació Caixa Sabadell per parlar «del que més ens uneix: el menjar i el beure»

Pere Tàpies, cançó i gastronomia
—.
—Ja no canta?
—Faig cosetes, discos, algun concert. Vaig fent.
—Per què mai no va ser dels Setze Jutges?
—No vaig aprovar l’examen.
—Em pren el pèl?
—No, no. És cert. Em van passar un examen juntament amb el Lluís Llach. A ell el van acceptar i a mi no.
—Li sap greu?
—No, gens.
—Doncs va ser més popular voste que molts dels Setze Jutges.
—El temps acaba posant a tothom al seu lloc.
—Era l’unic cantant català que feia riure?
—En solitari potser sí. En grup hi havia La Trinca, Els Pavesos i altres.
—Com es passa de músic a expert gastronòmic?
—Sempre m’han agradat les dues coses.
—Portava la gastronomia dins?
—La porta tothom perque de gana sempre se’n té.
—Hi ha gent que tant els fa naps com cols.
—Si la gent és insensible pel menjar ho és per moltes altres coses.
—Gent sospitosa?
—Sí. La gent que no disfruta menjant i bevent no és de fiar.
—No tothom té paladar.
—El paladar s’educa. El pots entrenar com qui s’eentrena a jugar a tennis. És ofici: vas tastant, provant, comparant.
—Quina feinada.
—No home, no. Tot es resumeix en capacitat analítica i capacitat de comprensió.
—Comprendre què?
—Comprendre com està fet aquell plat, qui l’ha fet, per què l’ha fet, per què l’ha fet i... i com et trobes tu després de menjar-lo.
—Tant intelectual?
—Més que intelectual, és un fet social.
—Es fan més amics a taula que a l’escenari?
—Sense cap dubte.
—Més bevent que menjant?
—També. El vi fa que les coses es vegin més clares. La taula només serveix per unir.
—L’interessa més el menjar popular i casolà que els invents adriàtics.
—No! El Ferran Adrià m’interessa molt. Un dia va venir a la ràdio per explicar-me com fa la truita de patates.
—César o Ceferino?
—A Vilanova tenim molts bons restaurants: el Cèsar, el Ceferino però també el Peixerot, la Botiga, el Far, la Cucanya.
—Amb quin es queda?
—Amb el restaurant La Fitorra de l’hotel Cèsar. I per un motiu molt senzill: jo visc allà.
—Un hotel decorat amb frases de somnis per les parets.
—És clar perque és El Temple dels Somnis. Hi ha frases meves, del Serrat, de molta gent.
—Va escriure El plaer d’aprimar-se. S’ho creu de veritat?
—I tant! Aprimar-se pot ser un gran plaer.
—No sé.
—Mira. Menjant bé i correcte pots perdre molts quilos.
—Vostè ho ha aconseguit?
—Em vaig aprimar 40 quilos i va ser tan plaer que ara tornaré a aprimar-me.
—Vol dir que ha de perdre els quilos que ja ha recuperat?
—És clar (riu). Aquí està la gràcia.
—El yo-yo és dolent pel cos.
—Depèn. Per disfrutar del pecat de tant en tant has de ser una mica virtuós.
—Pecar sempre avorreix?
—El cicle correcte és virtut, pecat i perdó.
—Perdonar-se a un mateix?
—A tu mateix i que et perdonin els altres.
—La gorra és per mariner o per calb?
—Per mariner. M’encanta el mar.
—Pescar o navegar?
—Miràr-me’l des de la platja. M´agrada tocar de peus a terra. Fins i tot hi ha pescadors que al mar es maregen.
—També és defensor del ciutadà de Vilanova i la Geltrú.
—Una feinada, tu. Parlo amb uns i altres, he de convèncer al ciutadà, a l’Ajuntament. Sobretot he d´escoltar molt.
—Satisfà les demandes dels ciutadans?
—No sempre. Perque no sempre tots tenen raó. I admetre que no tens raó és difícil.
—Ha d’enfrontar-se a l’Ajuntament?
—A vegades m’hi de posar seriós, sí.
—Està especialment satisfet d’algun cas?
—Recordo una urbanització que s’enfrontava a l’Ajuntament per la construcció d’uns carrers. Vaig fer de mediador i al final es van fer els carrers.
Gràcies a menjar i beure
LA MOTO
Va estudiar dret i havia de ser advocat, però li venia més de gust agafar la guitarra i el 1973 sorprenia tothom amb aquell Per servir-vos.
Amb la seva gorra i els seus divertits divertits monòlegs omplia teatres ell tot sol. El 1975 publicava Si fa sol, un altre èxit i un any més tard va ser un dels triomfadors de les Sis hores de Cançó de Canet.
La moto, Rosa, Txa-txa-txà final, Amor matemàtic, Verda, Passatges footingueros o La cançó de les trompetes són ja autèntics clàssics.