Oscar Saiz, professional de la mountain bike
«El meu somni era viure de l’esport»
20-7-2007

El campió internacional de mountain bike, el sabadellenc Oscar (sense accent) Saiz (sense accent) Castañé (amb eñe i accent), 34, ha aconseguit el seu objectiu vital: ser esportista professional.
Ara que, per edat, se li acaba la competició, ha engegat el Mountain Bike Park a l’estació andorrana d’esquí Grandvalira.

Oscar Saiz, professional de la mountain bike
—Per què d’una nedadora i un jugador de handball, en surt un ciclista?
—Els meus pares tots dos van ser internacionals i a casa sempre he viscut l’esport.
—Però no la bici.
—Al meu pare li agrada el motor i jo vaig començar a fer trial amb moto. Però de la moto vaig passar al bicitrial, el BMX i d’allà al mountain bike.
—Tots minoritaris.
—No tant. El BMX serà olímpic a Beijing.
—Va deixar els seus estudis de Dret el 1997 perquè va veure que d’això se’n podia viure?
—Sí, però a Estats Units. Feia trial des del 1992, però a mi m’agradava el descens i vaig intentar sortir a fora i fer alguna prova de la copa del món de mountain bike.
—Fora vol dir Amèrica.
—Clar. Jo veia a les revistes que allà eren professionals i el meu somni sempre havia estat viure de l’esport.
—Va viure allà?
—Sis mesos a Sabadell i sis mesos a Estats Units: Califòrnia, Utah, Colorado, Nou Mèxic, Nevada, Vermont, Xicago, Filadelfia... i a més Canadà, Japó, tot Europa... Vivia amb la maleta a sobre
—Quants anys de professional?
—En total 13 temporades, inclosa l’actual.
—Als 34 encara es pot competir?
—La veritat és que ja sóc el més vell de la Copa del Món
—Com ha anat la última temporada?
—No gaire bé.
—Potser hauria d’anar pensant en deixar-ho.
—Per què? Ara si no arriben les victòries no passa res i jo m’ho passo be. Si ho deixés, ho trobaria a faltar molt.
—Però ja es dedica a dirigir el Mountain Bike Park de Grandvalira, és a dir, pot seguir vivint de l’esport.
—És cert i Grandvalira cada dia em demana més temps i treball organitzatiu.
—Segueix entrenant-se?
—Cada dia faig descens per Matadapera, bici normal o gimnàs.
—Menys que abans?
—Sí perquè ara tinc un crio de 2 anys que també em demana el seu temps. La vida et fa canviar.
—Una vida plena d’èxits. Quina ha estat la clau?
—L’habilitat tècnica amb la bici que em va donar el trial, el treball constant i la passió per la velocitat.
—Quina velocitat es pot agafar?
—Abans es baixava a 80 quilòmetres per hora, però era perillós i el 1994 es va substituir la velocitat per dificultat tècnica. Ara baixem a 40 per hora però per uns trams que la gent no baixaria mai. Apart de l’Snow King, és clar.
—Què és?
—És una pendent del 35% amb gel dur, però molt ample perquè és la mateixa pista de l’slalom gegant d’esquí de la Copa del Món.
—Pur vertígen?
—Sí. Allà la Siemens només convidava els 15 millors d’Europa i a Noruega vam agafar puntes de 128 kms/h. Sortíem tots junts amb 200 claus a cada roda, sense frenar i maricón l’últim. Una bogeria.
—Lesions habituals?
—Fèmurs, tíbia, genoll, clavícules, canyells i mans. Jo, a part de varis traumatismes, tinc operats escafoides, nas i pòmul.
—Quants han canviat la bici per la cadira de rodes?
—Que jo sàpiga només el Tarek Rasouli, un alemany que feia acrobàcies de Free-Style. Va caure malament en un back-flip, una tombarella cap enrera.
—O sia que es un esport perillós.
—El mountain bike gens. Aquest cap de setmana hem fet jornada de portes obertes amb 600 persones rodant pista avall i només hem tingut tres lesions lleus.
—Quin és a Espanya el seu relleu generacional?
—No hi ha ningú. Ara mateix a la copa del món manen anglesos i australians molt joves, de només 17 i 18 anys
—A Grandvalira ja es fa un campus amb el seu nom: Oscar Saiz.
—Cada dia hi ha un monitor que dona classes de mountain bike, descens i Free-Ride. Però El 18 i 19 d’agost jo, personalment, dono un curs per gent de nivell alt. En el futur m’agradaria muntar un escola estable de BTT-Free Ride.
—La gràcia es que et pugen la bici amb els remontadors de l’esquí i tu només has de baixar?
—Una de les gràcies.
—És la muntanya d’estiu l’alternativa de futur a unes temporades de neu cada cop més curtes?
—El canvi climàtic és un fet, però no és tant que s’escalfi el planeta com que el temps és més imprevisible. La neu no s’està acabant.
—Doncs aquest any quasi no ha nevat.
—Però el 2006 va nevar molt.
—L’oci d’estiu de muntanya és una indústria consolidada?
—I més que ho serà. L’estació d’esquí més gran de Canadà, Whistler Mountain, obté el 80% dels seus beneficis a l’estiu.
Molt professional
CAMPIÓ
Ha estat finalista a Millor Esportista de Sabadell i no li falten motius.
Va ser campió d’Espanya en descens el 1993, 1998 i 2004 i va guanyar varis Events Redbull i vàries proves del Mundial a Estats Units. El 2000, 2001 i 2002 es classificava entre els 10 millors del món.
De 1997 al 2000 va competir amb l’equip Volvo Cannondale de Xicago, el 2001 corria amb l’holandès Be One-B1 («com si hagués fitxat pel Barça») i el 2002 i 2003 amb el taiwanès Maxxis.