Joan Alcañiz: Penya Saviola
«Ni Saviola és traidor
ni nosaltres desapareixarem»
19-7-2007

La Penya Barcelonista Conejo Saviola amb seu al restaurant argentí sabadellenc La Churraskita (Casa Miralles) ha torejat força be la marxa del conill al pitjor rival, el Real Madrid.
El seu president, empresari de la construcció, seguidor del Barça i soci del Racing de Avellaneda, Joan Alcañiz Cid, 43, navega bé en el mar de les contradiccions.

Joan Alcañiz: Penya Saviola
—El conill se’ns ha vestit de blanc.
—Sí noi, quina jugada. A mi com a barcelonista no em fa cap gràcia, però què vols fer-hi.
—Això obliga a disoldre-us com a Penya?
—No. Aquest dilluns vam tenir una reunió extraordinària amb 21 dels 29 socis. Vam decidir, per 14 vots a favor i 7 en contra, continuar essent la Penya Barcelonista Conejo Saviola.
—Però això no te cap sentit.
—El Javier no s’ha comportat malament amb nosaltres com per retirar-li ni la nostra confiança ni la nostra penya.
—Quina relació teniu?
—Sempre s’ha comportat de la manera més senyorial i carinyosa.
—El que voleu és conservar els privilegis de penya davant del club?
—Privilegis cap. Màxim dues entrades pel Gamper. I encara te les reserven si les demanes, però les pagues igualment.
—Les penyes no tenen entrades en propietat?
—Des de fa quatre anys ja no.
—Llavors no ho acabo d’entendre.
—L’amistat ha d’estar per sobre de totes les coses.
—El Barça us permet portar el nom d’un jugador del Madrid?
—Ja veurem. Per ara no ens ha dit res. Han d’entendre que un exjugador del Barça es mereix tot el respecte. De fet, sempre hem sigut una penya atípica.
—Com d’atípica?
—Doncs dos dels nostres socis són simpatitzants del Madrid.
—Només faltava això. Però com es pot ser del Barça i del Madrid a la vegada?
—Doncs mira, es pot.
—Si és per argentinisme, podeu fer la Penya Messi.
—No ho descartem. Ja hi ha contactes.
—Quan va parlar amb ell per última vegada?
—Fa tres setmanes en el sopar de comiat a La Churraskita.
—Ja savíeu que anava al Madrid?
—No, però savíem que era la millor de totes les ofertes.
—Quines eren les altres?
—Un equip anglès, un equip grec, el Villarreal i el Saragossa.
—Va triar el Madrid només per diners?
—Va triar el Madrid per diners, perquè pot jugar la Champions i perquè és un club de primera línia.
—Vostè ho troba bé?
—Com a barcelonista no em fa cap gràcia, però com amic del Javier penso que ha fet el millor.
—La Champions o la LLiga només la jugarà si es guanya el lloc per davant de Van Nistelroy, Raúl i altres. No és tan fàcil.
—Jugarà segur. El Javier sempre ha tingut dificultats, tan a Barcelona com a altres equips. Però sempre ha acabat jugant.
—Per exemple?
—Era substitut de Kluivert i Gudjohnsen i en tots dos casos ha acabat jugant. I sempre ha demostrat que és un home-gol.
—Ha marxat perque Laporta no el podia veure?
—Ni Txiki ni Rijkaard. No deixar-lo acomiadar de l’afició en l’últim partit ja ho diu tot.
—No li remou l’estòmac veure’l amb samarreta blanca?
—No. La primera impressió va ser bona. Vaig dir qué cabrón, fins i tot li queda bé el blanc.
—Això és un amic.
—Fins que li vaig veure l’escut del Madrid, clar. Llavors ja no és el mateix.
—El xiularà l’afició quan vingui al Nou Camp?
—Uns sí i uns altres no.
—Molta gent el considera un traidor.
—No ho és. Ell no ha marxat voluntàriament. L’han fet fora amb la carta de llibertat.
—Res comparable al cas Figo?
—En absolut. Res a veure.
—És tan tímid com sembla?
—Ho és, però també és molt obert a la gent. Sempre es deixa fer fotos i signa autògrafs a tothom.
—Li desitgeu tota la sort?
—És clar.
—O sia que també desitgeu tota la sort al Madrid.
—No home (riu). Són coses diferents. Volem que faci molts gols, però cap al Nou Camp. I sobretot que no guanyi la Lliga.
—Per què és soci del Racing de Avellaneda?
—Perquè és el club del meu amic i vicepresident de la penya, Daniel Volpe. Ell em va fer soci i jo feliç. Estem associats amb la penya del Racing a Espanya.
—Trist per perdre la final de la Copa América?
—Sí perquè a més la meva dona és brasilera i això encara fa més ràbia (riu).
La pucha
SAVIOLA I SBD
Javier Saviola ja era client del restaurant argentí del carrer de Gràcia, La Churraskita, i bon amic del seu propietari i vicepresident de la Penya, Diego Volpe, abans de fundar-se.
Va ser per aquest motiu que la seu social de la penya es va ubicar a la nostra ciutat.
A més, segons explica Alcañiz, els jugadors Xavi de Terrassa i Oleguer de Sabadell, a més de Gerard, el van introduir a la nit de la Zona Hermètica on va intimar amb més d’una sabadellenca.