Josep Valls: vivenda digna
«A Sabadell hi ha 12.000 vivendes buides i abandonades»
12-7-2007

El professor de parvulari al col·legi Amadeu Vives, Josep Valls Camps, 55, nascut al Masnou i resident a Sabadell des de fa 20 anys, és un dels organitzadors de l’Acampada Popular per Una Vivenda Digna que es farà al Passeig Manresa aquest cap de setmana... si l’autoritat ho permet.

Josep Valls: vivenda digna
—Esperava una persona més jove.
—El problema de la vivenda afecta tothom i a l’Assamblea Popular de Sabadell per una Vivenda Digna i Contra la Especulació en som uns quants de la meva edat.
—Què és aquesta assamblea de nom tan llarg?
—Som unes 50 persones que ja ens hem reunit tres vegades. Debatem i proposem accions com l’acampada d’aquest divendres al Passeig Manresa. Jo sóc de la comissió tècnica.
—Okupes «disfressats»?
—De cap manera. Hi poden haver okupes, però la majoria són gent d’altres col·lectius.
—Han estat els okupes els qui més han sensibilitzat societat i polítics sobre el problema de la vivenda.
—Han estat aquell cigronet sota el matelàs que tant molestava a la princesa delicada del conte. Sí, ells han posat el dit a la nafra.
—Casa desallotjada, casa okupada?
—A Sabadell estem vivint una situació molt trista. Cases abandonades que han estat desallotjades d’okupes per la policia i avui tornen a estar abandonades. Com la de l’Ajuntament al carrer Unió.
—A l’Euterpe tampoc s’hi ha fet res.
—Pitjor encara. L’han enderrocat i prou.
—Què hauria de fer l’Estat?
—Complir la Constitució.
—No ho entenc.
—La Constitució no només diu que la vivenda digna és un dret de tots els espanyols sinó que (llegeix): «Los poderes públicos... regularán la utilización del suelo para impedir la especulación».
—Vaja! Així que l’Estat té l’obligació constitucional de lluitar contra l’especulació?
—La Constitució fa 30 anys que li està manant fer-ho.
—Però no ho fa. O sí?
—En els seus programes electorals tots els partits diuen que ho faran, però en 30 anys no han aconseguit res.
—Algun estat europeu ha fet alguna cosa?
—Alemanya prohibeix pujar el preu de les cases en els primers set anys després de la compra.
—Més països exemplars?
—A França en el 2008 donaran vivenda digna als més necessitats i en el 2012 a tothom que en justifiqui la necessitat.
—Doncs França la tenim a tocar.
—Ells veuen la vivenda com un dret tan universal com la sanitat o l’educació.
—I aquí com la veiem?
—Aquí encara considerem la vivenda una mercaderia. Tots sabem que ens podem educar i curar amb igualtat. Però on vivim? Sota el pont?
—El dret a la propietat també és sagrat.
—Clar, però és que, gràcies a les hipoteques, els propietaris de la majoria de cases no són els particulars, sinó els bancs. Amb aquest eufemisme, defensem els interessos de bancs i caixes.
—A Catalunya els partits han aprovat el Pacte per l’Habitatge.
—Un informe en el que es veu ben clar (ensenya un gràfic) que el preu de la vivenda ha pujat un 200% en el mateix temps que els sous només han pujat un 34%.
—I això com es menja?
—Amb sis joves entaforats en un pis pastera. Com aquells emigrants del Sud quan arribaven a Catalunya fa 60 anys.
—Un altra solució és que l’Administració pagui a propietaris de pisos buits perquè els llogui.
—Ens semblaria bé si el preu final a pagar pel jove fos raonable.
—La vivenda de protecció oficial és insuficient?
—Evidentment. Primer has de passar un filtre d’ingressos mínims i després que et toqui en un sorteig de 200 pisos per a mil aspirants.
—Quantes cases buides hi ha a Sabadell?
—Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, el 14’8%. És a dir, més de 12.000.
—Tantes?
—I són dades del 2001. Algunes cases són en estat de deixadesa i altres noves estan a l’espera de que pugi el preu per véndre-les més endavant. És a dir, s’hi especula.
—Ara tornen a dir que els preus baixaran.
—Ens ho diuen. Però si la població augmenta, la necessita de vivenda també augmentarà.
—La construcció és el gran negoci de les entitats financeres?
—Evidentment. En deu anys els ingressos de bancs i caixes per crèdits hipotecaris han passat del 30% al 60%. Una bestialitat.
—El xollo de la hipoteca?
—A Espanya ja hi ha hipoteques a 50 anys que acabarà de pagar el teu fill. A Dinamarca de 75 anys i al Japó de 110.
Tots calbs
NO NOMES JOVES
Un dels aspectes més desconeguts de la dificultat a l’habitatge és que no afecta exclusivament als joves. Hi ha una creixent demanda de vivenda per part de «singles» procedents de parelles separades.
Josep Valls n’és un. Ell, que ja tenia «mitja» casa de propietat, en va haver de comprar una altra. Des del 2002 esta pagant una hipoteca de 25 anys i 600 euros al mes a «La Caixa». «L’acabaré de pagar als 77 anys» s’exclama, «ja veurem si la meva jubilació m’ho permetrà».