Número 3 de FLEJ, alliberadora de nans de jardí
«És més divertit robar nans
que prendre pastilles a la disco»
3-7-2007

FLEJ vol dir Frente de Liberación de Enanos de Jardín. Roben nans a jardins de Sant Cugat amb nocturnitat i traïdoria i els deixen a un bosc de La Floresta
Treballen encaputxats, pengen les seves fotos a www.fotolog.com/flej i són tan clandestins que la número 3 de l’escamot només accepta dir que estudia batxillerat a Montcada, que te 17 anys i que treballa de cangur i de cambrera.

Número 3 de FLEJ, alliberadora de nans de jardí
—Quants nans heu robat aquest cap de setmana?
—Cap. Hem estat molt ocupats amb les barrakes de la Festa Major de Sant Cugat.
—I des que vau començar?
—Jo personalment, uns 25.
—Es un atac directe a la moda kitsch?
—Ja no. A França i Alemanya era un moviment artístic contra l’estètica kitsch i hortera. Però ja no.
—Què és ara?
—Hi ha diferents escamots i cada un té la seva teoria. Nosaltres som un Front sense ideologia.
—Però tu en tens. O no?
—Jo penso que tenir un nan a un jardí és empresonar-lo, limitar-li la seva llibertat.
—Però si són de pedra!
—També m’agrada passar una nit divertida.
—Només una diversió, vaja.
—I de passada fem reflexionar a la gent sobre per què tants joves de Sant Cugat s’avorreixen els dissabtes a la nit amb la Play o prenent pastilles a una disco.
—Quan podrien estar robant nans que es molt més divertit. És això?
—Exacte perquè robar nans no és tan fàcil. Suposa molta dedicació.
—Planifiqueu cada cop?
—És clar. Primer triem una casa, estudiem per on entrarem, on hi ha les habitacions per no despertar ningú i que ens tiri un tret, mirem quin nan agafarem, si està molt clavat al terra, on ha d’esperar el cotxe per sortir corrents...
—I cometeu l’assalt.
—La nit fixada ens trobem a casa d’algun activista, concretem mapes, horaris i vigilants, ens desplacem al lloc i, en menys d’un minut, ja està tot fet.
—Mai no us ha sonat una alarma?
—Per ara no, però si sonés marxaríem corrents amb els cotxes.
—La parella enamorada de la foto és la joia de la corona?
—Ho és més la Blancaneus.
—Preteneu avergonyir el propietari com esclavitzador i hortera?
—Sempre deixem un missatge (requadre central) que ho explica.
—No envieu postals com a la pel·lícula Amélie?
—Ho hem pensat, però no és el nostre estil. Hi ha escamots com els Red Caps que planten el nan robat a la Plaça de l’Ajuntament de Sant Cugat amb un cartell. Però nosaltres no.
—Qui són els Red Caps?
—Uns nans amb barretina blanca i com més nans segresten més vermella se’ls hi posa la barretina. Aquesta és la teoria, clar.
—Vosaltres els abandoneu a La Floresta.
—Al bosc que és el seu hàbitat natural. Quan els deixem allà sembla que els canvia l’expressió i tot.
—Expressió d’agraïment?
—És clar. I hi havia gent que hi jugava i els canviaven de lloc. Vivien!
—Ja no hi juguen?
—No perquè al final algun borratxo els ha destruït i han aparegut tots trencats.
—O sia que tu els volies alliberar i resulta que els has matat.
—-Més val morir dret que viure de genolls.
—Potser ells es trobaven la mar de bé en la seva presó daurada.
—Tot nan necessita llibertat.
—Hi ha escamots a Sabadell?
—N’hi havia un a Bellaterra. Però ara mateix els més actius de Catalunya som nosaltres, el FLEJ.
—I no ho feu per cap qüestió artística.
—Una mica, sí. És un moviment abstracte perquè la gent es pregunti. I quan un bon dia et diuen saps que ha sortit un moviment que es diu FLEJ? Tu dius ah si?, somrius per dintre i t’ho passes bé.
—Excita portar una doble vida?
—Sobretot al principi quan pensàvem que ens podrien perseguir judicialment i que ens jugàvem la presó.
—No us la jugueu?
—No. Segons han declarat els Mossos d’Esquadra ni que ens trobin in fraganti amb un nan a sota el braç, ens poden fer res.
—Tant com res...
—El màxim que ens poden obligar és a tornar-lo al seu propietari. I, si hi ha denúncia, potser hauríem de declarar davant d’un jutge.
—N’hi ha de denúncies?
—Només un parell i encara no gaire serioses.
—No es mereixen la llibertat els gossos de guix, els dofins de font, els bambis i els petits budes a la gespa?
—Hem alliberat un gos i un esquirol. Però la nostre especialitzat són els nans.
Hi ho, hi ho...
QUERIDO TIRANO
Text de la carta que es troba el propietari robat:
«Querido Tirano y Opresor: Es nuestro deseo comunicarle que sus días de tiranía y opresión han llegado a su fin. Usted, que tanto tiempo ha disfrutado encerrando enanos en sus dominios, subyugándolos para su diversión y entretenimiento y sometiéndolos a humillaciones al ser expuestos en su jardín cual trofeo denigrante y vergonzoso. Sus enanitos han sido liberados. Ahora ríen y cantan, felices de volver al bosque. Su tormentoso pasado sólo quedará grabado en la memoria como un mal recuerdo.
El Frente de Liberación de Enanitos de Jardín sólo descansará cuando el último enano viva en paz, entre los suyos. Inescrutablemente, FLEJ.