Oriol Junqueras: Sobirania i Progrés
«Si Catalunya fos independent,
en 7 anys tots seriem el doble de rics»
28-6-2007

Doctor en Història del Pensament Econòmic i professor de la UAB, el mediàtic Oriol Junqueras Vies, 38, presentarà aquest vespre al Casal Pere Quart la manera més ràpida de fer una Catalunya independent. Almenys això és el que pretén la nova plataforma Sobirania i Progrés de la que ell és vicepresident.
Conegut per presentar amb Toni Soler el programa de TV3 El Favorit i, amb Enric Calpena, a Catalunya Ràdio, En guàrdia! i El nas de Cleòpatra, també col·labora els dimarts a Minoria Absoluta de RAC1 i a Las mañanas de Radio 1 de RNE.

Oriol Junqueras: Sobirania i Progrés
—Segur que amb una Catalunya independent hi guanyaríem?
—Absolutament.
—Doncs els polítics catalans actuals no semblen especialment espavilats.
—Jo no sóc polític, ni ganes, ni ho he estat mai.
—Què el porta llavors a l’independentisme, la història o l’economia?
—La història, l’economia i l’amor al país i a la llengua.
—Convenci’m de que administrar-nos nosaltres mateixos ens salva de tots els mals.
—De tots no ens en salva. Però una cosa és segura: el nostre dèficit fiscal no seria el 10% del PIB.
—Què vol dir?
—El 10% del PIB són moltíssims diners, una burrada. Tots els beneficis empresarials, interessos bancaris i salaris del país es quedarien aquí.
—La qual cosa no garanteix que anessim millor.
—Molt malament ho hauríem de fer per no invertir tots aquests diners en una pensió per la meva iaia i una beca pels estudiants.
—Per tant dóna la mamella del PIB?
—En només set anys, tots seriem el doble de rics que ara. Qui pot dir que no a això? Potencialment, la immensa majoria dels catalans és independentista.
—Insolidari!
—La solidaritat ben entesa és la que comença per un mateix. La que jo trio. I només puc triar ser solidari si administro els meus propis recursos. Ser solidari des de la misèria aporta ben poc als altres.
—A què s’assembla Catalunya en el panorama internacional?
—No conec gaires països del món que regalin els seus impostos al país del costat.
—En el segle XX s’han indepentitzat Noruega, Malta, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia... Com els hi ha anat?
—Tot estan millor que no estaven. No n’hi ha cap que vulgui tornar enrera.
—Comencem per Noruega.
—Es va independentitzar el 1904 i avui te la renda per càpita més alta d’Europa. O Bèlgica.
—Què passa amb Bèlgica?
—Pregunteu als belgues si volen tornar a ser una part d’Àustria o d’Holanda com havien estat abans. Com cap norditalià vol tornar a l’imperi austrohongarès.
—Islàndia havia estat danesa, no?
—Sí i per res del món volen tornar a ser-ho. Només són 200.000, però estan encantats de ser independents.
—Malta?
—Malta només te 300.000 habitants, però des que és un estat, el maltès és llengua oficial a la Unió Europea.
—La Plataforma Sobirania i Progrés proposeu un referèndum. Però això és il·legal, no?
—Sí. Fins i tot un referèndum per saber com volen els sabadellencs els arbres de la Rambla ha de ser autoritzat pel govern central. Llei Aznar.
—Llavors?
—Estem recollint 500.000 signatures per demanar al Parlament de Catalunya que voti la sol·licitud a Madrid de la transferència de convocatòria de referèndums.
—Madrid dirà que nanai.
—Probablement perquè és el primer que van eliminar del nou estatut.
—Al·leshores què farem?
—Convocarem nosaltres el referèndum. Si no ho fa la Generalitat, de manera institucional, ho farem la societat civil per sentit democràtic i sentit comú.
—Però serà il·legal.
—I què faran? Ens trencaran les urnes?
—El resultat no tindria cap valor.
—Si un 51% de la població catalana diu que sí a la independència veuràs tu si te o no te valor.
—Confieu en aquest 51%?
—Només hi ha una estadística del CIS del 2001 que deia que el 34% dels enquestats votarien sí a la independència.
—Encara hi ha por als tancs?
—Entre la gent gran sí. Entre la gent jove, malgrat el General Mena Aguado, no. I el sentiment independentista no és una malaltia de joventut que es curi amb l’edat.
—I si surt NO, convoquem un altre referèndum als 4 anys?
—Sí. I si el poble ho vol, estarem entrant i sortint d’Espanya tants cops com calgui.
—Vostè i jo veurem un estat català en aquesta vida?
—Jo estic absolutament convençut de que que sí.
En vida seva


AVUI, JOEL JOAN
L’acte serà avui a les 20’00h. al Casal Pere Quart.
Òmnium Cultural de Sabadell i Free Catalonia presentaran la plataforma Sobirania i Progrés amb l’actor i president de la plataforma, Joel Joan, els economistes Ramon Tremosa i Elisenda Paluzié i el propi Oriol Junqueras.
Segons la web www.sobiraniaiprogres.cat, s’ha confirmat una fila zero amb ex-directius de Banc Sabadell, polítics, empresaris i gent de la cultura de Sabadell.