Albert Vicenç: La Mola
«Des de La Mola es veuen els focs de Sant Joan
de tot el Vallès»
23-6-2007

El seu llibre La Mola, persones i camins. 25 rutes per arribar al cim (Ed. Farell), presentat a la Unió Excursionista de Sabadell, pretén desmassificar el massís més emblemàtic del Vallès: «Apart del camí dels monjos, n’hi ha molts altres per arribar a dalt».
Biòleg, historiador i professor de Secundària, el terrassenc Albert Vicens Llauradó, 39, viu a Sant Llorenç de Munt des de 1997 i és membre de l’entitat ecologista sabadellenca ADENC.

Albert Vicenç: La Mola
—L’amor a La Mola és la única cosa que tenim en comú terrassencs i sabadellencs?
—Espero que no sigui la única. Tot i que fa molts anys, efectivament, hi va haver una petita rivalitat amorosa.
—Digui, digui.
—Quan als anys 60, la UES va pujar en ruc aquella taula d’orientació amb la rosa dels vents, a Terrassa se n’en reien. Van circular octavetes iròniques contra els sabadellencs.
—Pura gelosia?
—Una cosa així. Tot i que els primers excursionistes que van pujar a La Mola no van ser sabadellencs ni terrassencs sinó barcelonins a l’any 1882.
—La rivalitat era ben viva.
—I de fet els terrassencs es van avançar als sabadellencs en un tema: l’escalada.
—Qué té La Mola que la fa tan entranyable?
—És una icona. Aquella silueta seva la reconeix tothom, està a mil botigues i rètols.
—Però per què?
—Perquè la veiem des de Sabadell, Terrassa, Matadepera, Castellar, Sant Llorenç... només aixeques la vista i ja la tens allà. És el teló de fons de la nostra vida.
—El gran referent comarcal?
—Exacte. Tornes de Barcelona, passes Montcada i te la tornes a trobar allà, alta poderosa, impressionant.
—Quin estrany magnetisme li confereix tal poder d’atracció?
—Ens atrau perquè la veiem cada dia. Sembla que ens cridi. De fet, cada cap de setmana hi van 2.000 persones.
—Massa?
—Sí.
—L’estem malmetent?
—Sí perquè tots pugem pel mateix camí i l’estem erosionant. Per això jo en el llibre proposo 25 rutes diferents.
—També l’estem contaminant?
—Hi portem escombraries. I el restaurant amb les seves aigües fecals contamina fonts del massís.
—Cal tancar el restaurant?
—Almenys limitar-lo. Tancar-lo no perquè està socialment molt arrelat. Jo sóc el primer de disfrutar-lo.
—Encara pugen amb mules material i queviures?
—Ara ho pugen amb rucs.
—S’arribarà algun dia en cotxe a dalt de tot?
—Segur que no. El Parc Natural ho té molt clar. Ja és prou agressiu que s’arribi en cotxe a Can Poble. Jo això sí que ho prohibiria. Qui vulgui pujar, que camini una mica més.
—És cert que hi viu un ermità?
—Hi ha un senyor d’uns 60 anys que viu amagat a la canal de Santa Agnès fa més de 20 anys.
—Vol dir que no és ermità?
—No perquè no hi és per motius religiosos sinó, diuen, per un desengany amorós. Si la gent el va a veure, ell s’amaga.
—Què se’n sap?
—Jo he parlat poc amb ell. Viu a una bauma amb quatre fustes, té un bon nivell cultural, però vesteix molt estripat. Algunes nits baixa a buscar menjar a les masies o als contenidors de Matadepera.
—No se’l veu mai?
—Per la carretera de Sant Llorenç, però només de matinada.
—Com és La Mola un dia entre setmana?
—Molt tranquila. No hi ha ningú.
—I de nit?
—Té molt encant. Val la pena. Ser a un monastir del sege XI sota les estrelles és fantàstic.
—Estrelles segon com t’ho miris.
—Exacte. Si mires al Sud només veus l’enllumenat de Sabadell i Terrassa i, al fons, Barcelona. Però si mires al Nord tot és foscor. El contrast és xocant.
—Enlloc com allà per agafar conscència de vallesà?
—I de que tenim uns espais naturals importantíssims.
—S’hi podria fer un bon observatori astronòmic?
—L’Agrupació Astronòmica de Sabadell ho va mirar a principis dels 70, però la dificultat d’accés els va fer desistir. Però des de La Mola s’ha descobert un estel.
—Ah sí?
—I tant. Li diuen Nova Cigni 1978. És a la constel·lació del Cigne
—Per què Montserrat té fama de muntanya màgica i La Mola no? Li falten ovnis?
—Algú ja va titular un llibre de La Mola com a Muntanya Màgica.
—S’hi pot dormir?
—Sí, però sense tenda. Ara només es pot fer vivac i en nits com la de Sant Joan és fantàstic.
—Per ser la més curta?
—Perquè és el mirador ideal per veure els castells de focs i les fogueres de tota la comarca. És un espectacle únic.
Sant Joan mola
DE PORC I DE SENYOR
Un altre llibre seu que ha presentat conjuntament amb el de La Mola, és De porc i de senyor. Memòries d’un senglar del Vallès (Farell Ed.)
Guardonada amb el Premi Joan Arús), la novel·la preenta Gruny, un porc senglar que veu com el Vallès, creix en carreteres, urbanitzacions i camps de golf i decreix en respecte humà a la natura.
També és autor d’El vessant desconegut de Sant Llorenç de Munt i de Cent Arbres monumentals de Catalunya (Farell Ed.)