Montserrat Miralles, pagesa ecològica
«Em sento més pagesa
que ecologista»
22-6-2007

Quan va dir als seus pares que volia ser pagesa, no s’ho podien creure. Però ho tenia ben clar, es va llicenciar en Tècnica Agrícola i des de fa 12 anys és la mestressa de Can Maia de la Cot a Santa Pau (foto) a La Garrotxa, des d’on ven conserves de productes ecològics.
Nascuda i educada en un entorn tan urbà com Sabadell, Montserrat Miralles Ferrer, 44, controla avui amb les seves pròpies mans tot el procés dels seus productes, des de la sembra fins a la venda a botiga en pot de vidre.

Montserrat Miralles, pagesa ecològica
—Com es passa de la ciutat al camp?
—Un estiu, als 16 anys, vaig provar de fer de pagesa i em va agradar.
—Sense cap tradició familiar?
—Cap. I si no en vens de mena ho has d’estudiar. Vaig estudiar la carrera i em vaig preparar per portar un ramat d’ovelles.
—No es dedica pas al bestiar.
—Perquè calia molt de terreny i molts calers i jo no tenia ni l’un ni els altres. Em vaig haver de passar a l’horta
—És més fàcil?
—Amb menys terra en tens prou.
—Per què Santa Pau?
—Vam trobar la Masia de Can Maia, amb mitja hectàrea de conreu i una i mitja de bosc.
—Productes?
—A casa, a la terra que reguem, hi faig el porro, la carabassa, la mongeta tendra, l’api-rave, la col, el ganxet.
—Per què diu «a la terra que reguem»?
—Perquè també tinc arrendada una altra hectàrea i mitja on hi faig horta de secà només amb la pluja natural de la Garrotxa: patates, cebes, fesols, naps negres i cigrons.
—La marca és Can Maia Confitats?
—Són conserves, però ens agrada posar la paraula Confitats per guardar la parla de La Garrotxa.
—Podem comprar-los a Sabadell?
—Per ara només a la botiga Zea Mays del carrer de Gràcia. Però aviat també a Biosphera del carrer Sant Pere.
—Per què és tan famós el fesol de Santa Pau?
—Té anomenada des del segle XIX perquè va ser reconegut a una fira de París. Només és una mongeta seca petita, però conreada en terra volcànica.
—Això li dóna un altre gust?
—Té un gust molt més suau i més dolç, te menys pela i es cou més ràpidament.
—Tot gràcies a la terra volcànica?
—De fet la terra volcànica fa més dolces totes les verdures. Jo estic observant que la més picant, és a dir la ceba, el porro i la col, aquí surten força més dolces i suaus de gust.
—Els únics fesols de Santa Pau totalment ecològics els fa vostè?
—Sí.
—Què s’entén exactament per agricultura ecològica?
—No usar producte de síntesi química. Per exemple: si et poses malalt pots anar a la farmàcia o a un herbolari. Doncs jo vaig a l’herbolari.
—Són igualment eficaços per la vostra horta els remeis tradicionals i casolans?
—Sí. Si les mongetes agafen una malaltia mai no els aplicarem la química, sinó extractes de plantes o minerals. Ni adob químic, ni herbicides.
—Això fa el conreu més complicat?
—Molt més, sí. Hi has d’estar més a sobre i no pots llaurar tanta terra perquè les males herbes creixen a tot drap.
—Transgènics no, gràcies?
—Evidentment. M’agrada respectar els ritmes de la vida. Simplement no té sentit.
—Llaurar, sembrar, collir, coure, envasar, vendre... Tot ho fa sola?
—Sí. I a sobre en faig la promoció i responc a entrevistes com aquesta (riu).
—Això vol dir que té feina tot l any fins i tot en el pic de l’hivern?
—Sí perquè a l’hivern coc i envaso.
—Sona molt esclau.
—Tampoc tant home. També fem alguna festa. I la verdura té això, que mai no ve d’un dia. No és com el bestiar que l’has d’alimentar cada dia.
—L’ecologisme li ve del seu germà Jordi Miralles?
—Home, jo no sé si sóc ecologista (torna a riure). Hem sento més pagesa que ecologista.
—Pagesa ecologista.
—He triat l’agricultura ecològica perquè em sembla la més coherent. La que voldria menjar jo. Però res mes.
—No el va influir ell en aquesta opció?
—Jo crec que la sensibilitat ecologista del meu germà i meva van néixer i créixer de manera paral·lela.
—Se n’ha penedit mai?
—Mai. Jo no vaig fugir de la ciutat per estrès ni per cap idea. Només volia ser pagesa i la pràctica i el temps m’han confirmat que aquest és l’ofici que m’agrada.
—És una feina sacrificada.
—Sí, però també molt agradable. I per la vida només s’hi passa una vegada. Ho has d’aprofitar.
O dues
FAMÍLIA
El seu company, també sabadellenc, es dedica professionalment a l’enginyeria ambiental i l’ajuda tant com pot a Can Maia.
El seu fill, de 6 anys, va a l’escola pública de Santa Pau amb satisfacció per tothom. «Els nens ja són iguals a tot arreu. El meu veu la mateixa tele i rep les mateixes influències que podria rebre a Sabadell».
El seu germà, el biòleg i ecologista mediàtic, Jordi Miralles, presideix la Fundació Terra i assessora el programa de Ràdio Sabadell «Temps de camp» de Paloma Arenós.