Sònia Esplugas, tutora de nena índia
«Aquí és més lliure que al Rajastan»
20-6-2007

La nena d’Udaipur, a l’estat indi del Rajastan, Pooja Shrinmali, 17, (a l’esquerra de la foto), viu entre nosaltres des del mes d’agost com a «nena tutelada» per la professora de ioga i de danses Bollywood al Centre Asana de Ca n’Oriac, la sabadellenca Sònia Esplugas Báez, 34.

Sònia Esplugas, tutora de nena índia
—Això no és adopció?
—Res a veure. La Pooja conserva el seus cognoms i coneix perfectament el seu pare que ha autoritzat aquesta tutela.
—I la seva mare?
—Va morir de càncer fa set anys.
—Li diu filla meva?
—No, li dic germana (riu). I ella a mi també. Quan ens vam conèixer a Udaipur fa sis anys ja ens deiem germana.
—Quina relació teníeu?
—Sempre que vaig a l’Índia m’ hostatjo a casa de la seva família on viuen les seves tres germanes més grans i un germà més petit.
—Ella era especial?
—Molt extravertida. Sempre parlava amb els guiris i els convidava. Tenia una ment massa oberta per un matrimoni convingut al Rajastan.
—Què fa el seu pare?
—És un funcionari del govern de la casta Brahman amb una mentalitat també molt oberta.
—Li va demanar ell que se l’endugés?
—No. Però quan jo era allà se li va declarar una anizositosis, una malaltia que provoca cansament i dificultat respiratòria.
—Incurable a l’Índia?
—A l’Índia hi ha molt bons hospitals i la medicina està molt avançada. Però el clima desèrtic del Rajastan no afavoria gens i vam pensar que aquí es curaria millor.
—Amb el consentiment del pare?
—Evidentment. Ell ha signat totes les autoritzacions i ha supervisat tot el paperam que, per cert, ha estat complicadíssim.
—Només per aconseguir una tutela temporal?
—Sí. Ens van demanar la declaració de la renda, escriptures de propietat... tot. Tan allà com aquí. Finalment Estrangeria va emetre un informe favorable i la Pooja va venir.
—Ben rebuda, suposo.
—Arribava a l’Aeroport de Barcelona aquest 26 d’agost i la vam anar a rebre tota la meva família i amics. De seguida es va sentir acollida.
—Com va la anizositosis?
—L’Hospital Clínic de Barcelona té una unitat especialitzada on li han controlat la malaltia i la medicació de forma exhaustiva.
—Ja està curada?
—Sí, però després en una anàlisi de sang li van detectar una petit grau de tuberculosi.
—O sia que ara es medica contra la tuberculosi.
—Així és. I gràcies a això ha pogut quedar-se uns mesos més de manera indefinida.
—Quans nens estrangers tutelats hi pot haver a Espanya.
—Jo no en conec cap altre i els funcionaris d’estrangeria tampoc.
—Teniu fills?
—Encara no, però l’Edgar i jo en volem tenir algun dia.
—Quin contacte te ella amb la seva famíia?
—Xategen per ordinador i es veuen per webcam cada setmana.
—No els pot anar a visitar?
—Millor que no. L’Ambaixada espanyola a l’Índia li podria denegar el visat per tornar a Espanya. I si això passés, ja no hi hauria manera humana de tornar-la a portar a casa.
—A casa?
—És que ella aquí està encantada. Ella veu que aquí pot ser lliure, que no ha d’acabar lligada a una cuina i que pot casar-se amb qui vulgui.
—Pot quedar-se legalment?
—Ara mateix, el visat per malaltia és vigent, però ja estem gestionant els papers de residència i, quan tingui 18 anys, al·legarem arrelament social.
—Què pensa fer aquí?
—Estudiar Turisme i treballar a un hotel. El seu anglés és molt bó i ja esta mirant un curs pont de grau mitjà de gestió administrativa per matricular-se.
—És el que li agrada?
—En realitat el que la torna boja és Bollywood (riu). Que, curiosament, ha descobert a la nostra escola de Ca n’Oriac. L’he ensenyada a ballar jo!
—Com es troba a casa seva?
—Molt bé perque a casa sempre sona música índia, es veuen pel·lícules índies i a la seva habitació te un altar amb Lakshmi, la deesa de la bellesa a la que resa cada dia amb incens.
—Vegetariana?
—Pura. No menja ni ous.
—Parla català?
—Ja ha estudiat castellà i català, i està fent anglès de negocis.
—Ja te amigues?
—Moltes. És una noia molt alegra, molt viva, molt desperta.
—Nòvio?
—Encara no perque li va prometre al seu pare que almenys estarà dos anys abans de lligar. Però li agraden tots! (riu). L’adolescència és igual a tot el món.
—El pare la deixa quedar-se tant de temps?
—El pare té assumidísimm que ella ja es quedarà aquí per sempre. I li sembla bé.
Saviesa brahman
INDIAMANIA
Com a cap de marketing era tan bona que va treballar a la UOC, a l’escola d’anglès Wall Street i fins i tot a una web eròtica de Barcelona molt rendable.
Després del divorci va viatjar a la Índia on va fer el curs de professora de hatha ioga i danses Bollywood i es va tornar a casar amb un músic creualtenc pel rite hindú.
Avui, el Centre Asana de l’Av. Matadepera i primera escola estable de Bollywood a Espanya, és tot un centre de promoció de la cultura índia amb venda de saris, DVDs i làmines hindús.