Santos, López: dissenyador de núvies
«Les segones núpcies estan creant
nous vestits de núvia»
19-6-2007

Santos López Pérez, 35, (www.santoscostura.com) ha vist finalment reconeguda la seva feina en vestits de núvia personals i exclusius des del 65 de la Rambla de Sabadell.
Avui no només li venen clientes de tot Catalunya (menys Sabadell, curiosament), sinò que les revistes del sector, i molt espcialment Vogue, li dediquen reportatges sencers.

Santos, López: dissenyador de núvies
—Per què les dones es tornen boges amb el vestit de núvia?
—És una obsessió que tenen des de petites. De nenes ja pensaven més amb el vestit que amb el príncep blau.
—El seu estil és...?
—Propi. Les clientes que ens demanen una còpia de Vera Wang o Chanel els diem que s’equivoquen de lloc.
—Per què no té clientes de Sabadell?
—No ho puc entendre. Cada dia passen per aquí mares i noies de Barcelona, Terrassa, Sant Cugat, Andorra, Santander, Madrid...
—Però si està a sobre el Cafè di Roma!
—Doncs mira, de Sabadell només tres en tres anys. I encara amigues. Sabadell té glamour, però no el veieu i l’aneu a buscar a fora.
—Què el diferència de Rosa Clarà, Yolan Cris, Pronovias i demés marques?
—Ells fan la seva col·lecció i ho distribueixen per la seva cadena de botigues com i fos un Zara.
—I vosaltres?
—Jo faig vestits únics. El procés es completament diferent. Treballem com fa 50 anys.
—Què vol dir?
—Que fem un disseny únic i exclusiu per la clienta. Parlem molt amb ella, l’escoltem molt i poc a poc anem fent el vestit que més la pot afavorir.
—Tot per estar guapíssima.
—Clar. Triem una tela especial, un coll determinat o un brodat, manipulem el teixit, tot en funció d’ella, els seus gustos i el seu cos.
—El que se’n diu alta costura?
—Exacte, vestir amb elegància sense disfressar i a gust únic de la clienta. Tot ho fem aquí, tot a ma i mai no repetim ni un vestit.
—És a dir, un dineral.
—En absolut. No tenir una gran infraestructura al darrera ens permet oferir els mateixos preus que les marques: uns 2.000 euros.
—Es pot ser grassa i elegant?
—Aquí sí. Ens venen moltes núvies i mares perquè sabem fer talles grans que afavoreixen. Quan es veuen al mirall no s’ho poden creure. Estan radiants!
—Però què es pot fer amb una cintura del 48?
—Hi ha trucs. Si te molta cadera, no pots fer un tall a la cintura. Has de baixar més avall.
—Més trucs, sisplau.
—Una cosa que ningú es creu: A molta cartutxera, pósa-li encara més volum.
—No ho entenc.
—A partir del punt de màxima amplada li poses el màxim de volum cap a baix i cap el costat. Només en vestit de núvia, clar. Així amagues la cama ample, el cul, les cartutxeres...
—Que fem amb el pit?
—Depèn. Si té molt pit i el vol ensenyar, fem un palabra de honor, aquella banyera que està molt de moda, però que jo no recomano gens.
—Allò de la Penélope Cruz als Òscars?
—Exacte. Sempre està caient. Almenys pòsa-li uns tirantets. I, si te poc pit, li podem donar més forma amb el corpinyo.
—Tot te solució?
—Tot està inventat. Si té molt pit i el vol lluir jo recomano escots en pic i així es veu maco i rodonet. I si no el vol lluïr, màniga i espatlla tapada.
—Trenqueu motlles?
—Mira, aquest vestit de núvia. És curt. I el que ens acaba de publicar el Vogue no és blanc, sinó gris.
—Gris per una verge?
—Estem obrim molt mercat entre les núvies de segones núpcies. Són un nou tipus de clienta.
—Què demana una segona núvia?
—Ja no són nenes, sinó dones de 35 o 45 anys. Saben molt bé que no volen ni vel ni cua.
—Vol passar desapercebuda?
—No. Això mai. Vol un vestit de festa molt especial, però de cap manera ser confosa amb una convidada.
—Com es fa per sortir al Vogue?
—Si poses un anunci, parlen de tu. Però en aquest cas no ha estat així. Per això em fa tanta il·lusió. M’han triat lliurament. Mira, mira, Santos Costura, amb foto a l’índex i tot. Un puntasso.
—Els ha agradat el gris?
—Tot ell. El tinc aquí, veus? Sense coll, escotat, amb nervis a la roba, sense mànigues, ple de falsos botons per davant, passamaneria de pedreria, tot 100% seda i tot molt i molt treballat.
—Quina passió.
—Ho he fet tota la vida. Als 5 anys ja dibuixava vestits de núvia.
—Pertegaz és Déu?
—Pertegaz és un 10. Però Balenciaga un 20.
Santos un 30

MOGOLLON
Va néixer i viure fins el 1997 a Vilassar de Dalt. Va estudiar Belles Arts a Barcelona on va conèixer el seu company, amb feina a Castellar del Vallès i resident a la Creu Alta, i va venir a la nostra ciutat.
Després d’estudiar patronatge i disseny i fer de comercial de teixit d’alta costura per JM Tex, va començar a vendre patrons de núvia a marques.
Fa tres anys va trobar el local de la Rambla i s’hi va establir. Avui viu amb el seu company al carrer Tres Creus i diu que no canviaria Sabadell per Barcelona per res del món: «aquesta ciutat m’agrada mogollón».