Patrícia Pascual: fills de divorciats
«Algunes separacions
poden ser beneficioses pel nen»
13-6-2007

El Servei per l’Atenció a Infants de Progenitors Separats, SAIPS, de la Creu Roja de Sabadell, creat el novembre, ja ha atès a 15 separat-preocupats pels seus fills.
Una de les seves responsables és la psicòloga clínica de Sant Quirze, Patrícia Pascual Comín, 26.

Patrícia Pascual: fills de divorciats
—Assessoreu pares o fills?
—El fill només quan és imprescindible. Si el podem mantenir al marge, millor.
—Quins símptomes presenta un fill de divorciats?
—Molts baixen el seu rendiment escolar, estan agressius a casa o presenten comportaments estranys.
—Estranys com?
—Tenim un nen de 13 anys que ha passat de ser molt endreçat a molt desendreçat i mostra agressivitat verbal.
—Potser és l’adolescència.
—No perquè va començar a mostrar aquest comportament als 9 anys, just quan els seus pares es van separar ara en fa quatre.
—Està demanant inconscientment als seus pares que es reconciliïn?
—Podria ser.
—Mireu si els trastorns són o no per la separació dels pares?
—És el primer que fem. I, si no ho són, els derivem a un altre servei mèdic.
—Que podeu fer per aquests nens des de la Creu Roja?
—Parlem amb els pares, els donem suport, els informem de les dificultats més habituals, controlem el desbordament emocional i potenciem, si cal, la mediació familiar.
—La separació afecta sempre negativament a tots els fills?
—No, ni molts menys. Alguns nens desenvolupen noves habilitats i superen tranquil·lament la nova situació.
—Quina és la pitjor edat?
—L’adolescència. De 0 a 3 anys pràcticament ni se n’adonen. De 3 a 7 ho noten més. I de 7 als 14 la nova situació els suposa un conflicte molt important.
—Com podem els adults imaginar aquest trauma?
—Doncs imagina que de cop i volta et lleves un bon dia a un altra casa, amb un altra feina i amb una altre cònjuge. No entendries res del que està passant.
—En cap cas en surt beneficiat?
—Sí. Si a casa hi havia bronca diària, desequilibri i violència, la separació és beneficiosa pel menor. En molts casos és positiu.
—Què aconselleu als pares?
—La norma número 1 és minimitzar la ruptura. És a dir que el nen visqui les altres facetes de la vida amb la màxima normalitat.
—Per exemple?
—No canviar d’escola, ni d’activitats extraescolars, ni d’hàbits, ni de jocs. Si el pare portava el nano a futbol els dissabtes i els diumenge dinaven amb els avis, que ho segueixin fent.
—Norma número 2.
—Que hi hagi bona comunicació entre els dos progenitors separats.
—Uiii...
—No és tan difícil. Per ara tots els progenitors que hem atès al SAIPS es relacionen correctament.
—Vol dir que cap separat inculca odi cap el altre pare o mare?
—No, no ens consta
—Ni crítiques?
—Alguns progenitors fan comentaris negatius de l’altre o parlen de temes legals o econòmics davant dels nens. Això sempre s’ha d’evitar, és clar.
—Com afecta això als nens?
—Els perjudica molt perquè crea conflictes de lleialtat.
—Què vol dir?
—Que el nen es veu obligat a ser fidel a l’un o a l’altre i això li crea un conflicte. No volen que cap dels dos progenitors s’enfadi i es parteixen en dos.
—Els pares han d’amagar les llàgrimes als fills?
—Els nens molt petits no poden entendre que el seu pare o mare es posi a plorar.
—I els més grans?
—Si són més grans i l’escena no es repeteix massa sovint, els pot ajudar a entendre el que està passant a casa seva. No cal amagar-ho.
—I massa sovint?
—No és just utilitzar el nen per desfogar-se de manera habitual. Li carregues massa responsabilitat.
—Es pot guanyar l’afecte del nen donant ara aquells regals o capricis que abans li prohibia?
—No. Amb això només s’aconsegueix que cada cop que el menor vulgui una cosa, l’exigeixi i fins i tot amenaci amb anar-se’n amb l’altre si no li dóna.
—Com els afecta que de cop i volta hagin de celebrar dues primeres comunions, dos aniversaris, dos nadals...?
—No conec casos.
—Ara té sis o vuit avis i tots li volen regalar un mòbil.
—El mateix li passaria si tingués una família molt nombrosa.
—Quin ha de ser el paper dels avis?
—Seguir amb la norma número 1: intentar seguir amb les mateixes rutines d’abans.
—Quin ha de ser el paper de la nova parella?
—Que no vulgui fer de pare o mare perquè no és el seu paper.
—No pot dir-li que estudiï o que agafi bé la cullera?
—Només com ho faria un oncle.
Norma número 3
ELS NENS HAN DE SER NENS
Diu el tòpic que els fills de separats «maduren» abans. Certament, si ja són adolescents poden aprendre a identificar i resoldre conflictes.
Però, per Patrícia Pascual, als nens petits madurar no els és ni fàcil ni positiu. «Els nens de 3, 4 o 5 anys han de ser nens, no es poden saltar la infància, cal evitar-los tots disgustos. S’ha de tenir molta sensibilitat i se’ls ha d’explicar el que passa a casa com un conte, al seu nivell».