Xavier Carbonell, assessor filosòfic
«A una depressió puc aplicar Schopenhauer
i a una altra Nietsche»
31-5-2007

Primer eren confessors espirituals, després psicòlegs i ara assessors filosòfics. El veí de Sant Quirze del Vallès i professor de filosofia i català a l’escola Suïssa de Barcelona, Xavier Carbonell Santías, 45, és un dels poquíssims assessors filosòfics amb consulta pública a la zona de Sabadell. A tot Catalunya no arriben a la vintena.

Xavier Carbonell, assessor filosòfic
—Qui és el seu pacient?
—No en diem pacients. Si fossin malalts els derivaria al metge.
—Doncs què els hi passa?
—Crisi amorosa, problemes de relació a la feina, depressió... en general persones capficades en un problema existencial, vivencial, emocional o intel·lectual.
—També intel·lectual?
—Sí. Hi ha gent que ha de prendre una decisió, com obrir o no un negoci, que també venen a la meva consulta.
—Per una depressió és millor Sòcrates, Maquiavelo o Kant ?
—Ha-ha, sabia que arribaria aquesta pregunta.
—Recepta més dosis de Parerga i paralipòmena de Schopenhauer o de La España invertebrada de Ortega i Gasset?
—Aquí no hi ha diagnòstic i, per tant, no hi ha recepta. I a més, jo mai no parlo de filòsofs als meus clients
—Però els aplica.
—Això sí. Però cada cas es personal i individual. A una depressió aplicaré Schopenhauer i a una altra Nietsche.
—Un exemple sisplau.
—Per exemple a una persona que ha de refer la seva vida (ja sia un jove universitari que no sap cap on tirar o una persona de 40 anys que s’ho replanteja tot) li aplico el projecte de Sartre.
—M’ho explica?
—«Som allò que ens fem. A mida que anem realitzant etapes del nostre projecte, ens anem construïm».
—La gent ho entén?
—Els costa perquè molta gent pensa «jo sóc com sóc i ja estic fet». Quan diuen que no volen canviar sorgeix el problema.
—Què els diu?
—Què ja ha canviat. Només falta que se n’adoni.
—Un altre exemple.
—A vegades no només aplico la filosofia, sinó també la química o altres branques de la ciència. Per què et penses que t’has enamorat? Doncs simplement per una reacció química de feromones.
—I això a un marit maltractat li serveix de gaire?
—Doncs sí què serveix. Quan entens que l’amor no és una entitat etèria i salvífica, sinó un simple condicionament químic, en el teu cervell entra un raig de llum.
—Com arriben a vostè els seus clients?
—Molts «fugint» de psicòlegs i psiquiatres. Els faig menys por.
—Expliqui’m un cas concret.
—No fa gaire vaig tractar una dona que havia generat patologies per tenir el marit sempre al costat. No podia ni conduir perquè així el marit la portés en cotxe a tot arreu.
—Un altre.
—Amb un marit vam descobrir que sempre responia a la seva dona començant per la paraula NO. Aquí vaig aplicar la nova filosofia del llenguatge de Wittgenstein.
—Què diu aquest senyor?
—Que parlem, però no dialoguem. Que no escoltem a l’altre. Tenim un discurs i una versió del món i no sortim d’aquí.
—Què recomana?
—Que incorporem o eliminem paraules al nostre discurs. A vegades només incorporar dues paraules noves al nostre llenguatge ja ens obre tota una nova visió del món.
—Per exemple?
—Per exemple a aquell senyor, jo li vaig prohibir començar per NO les respostes a la seva dona.
—Va funcionar?
—Sí. Li va costar molt, però va aprendre, tal com deia Sòcrates, a respondre exactament a la pregunta de la seva dona.
—Quantes sessions necessita?
—Amb quatre o cinc sessions, la persona ja té una sèrie de recursos, ja veu canvis, un nou camí.
—Li consta haver curat a algú mitjançant la filosofia?
—Sí, tots els clients amb els que he pogut parlar després estan contents. I alguns dels nous, em venen recomanats.
—Segur que amb algú no ha funcionat.
—Evidentment. Un home em demanava consell per mantenir la dona i l’amant a la vegada. Jo em vaig negar a ajudar-lo enganyar a la seva dona i no va tornar més.
—Cap savi ha ensenyat encara, en tants segles de filosofia, a manegar la poligàmia?
—Ni un (riu). Jo li proposava deixar l’una, deixar l’altra o deixar totes dues. Però ell volia les dues a l’hora i això, a més d’impossible, no és ètic.
—Com pot ajudar una disciplina que respon cada pregunta amb una altra pregunta?
—Bona pregunta.
—I la resposta?
—A vegades una bona pregunta clarifica la teva situació. Et treu d’aquell problema en el que estàs tan capficat que no el controles. Si diuen «Ah! En això no hi havia pensat», ja n’hi ha prou.
Bona resposta
APEIRON
La consulta que comparteix amb la seva dona, Núria Vázquez, al Passatge Terra Alta de Sant Quirze del Vallès, es diu Apeiron.
Apeiron és el terme que va assignar el filòsof jònic continuador de Thales, Anaximandra, a «l’essència i origen sense límits de tota realitat, una mena de big bang més terrestre que còsmic», diu Carbonell.
Apeiron és aplicable a la consulta perquè ella alimenta i cuida el cos amb cromoteràpia i ell cuida la ment amb lògica, raó, enteniment i pensament correcte.