Albert Riba, ateu i apòstata
«A l’Església només li preocupa
no perdre els diners»
30-5-2007

Amb família a Sabadell, aquest funcionari barceloní a la Seguretat Social de Montada, Albert Riva Cañardo, 59, va fundar el 1994 l’entitat que encara presideix Ateus de Catalunya (www.ateus.org).
No creu en Déu ni en la transcendència, però respecta tota creença dels altres. L’únic que no respecta és que l’Església cobri cada any l’equivalent a dos bilions de pessetes d’uns pressupostos de l’Estats que ell ajuda a finançar.

Albert Riba, ateu i apòstata
—Quan temps fa que no entra a una església?
—30 anys. Als batejos i casaments em quedo fora.
—Encara és falta d’ortografia escriure Déu amb minúsucla?
—Jo li escric sempre.
—Què s’ha de fer per donar-se de baixa de l’Església?
—Enviar una carta al bisbat. A la nostra web en donem un model.
—Que respon el bisbat?
—Depèn. El de Barcelona et diu que ja ha pres nota. Altres bisbats d’Espanya et posen traves burocràtiques (cap d’elles legal) o bé no contesten o bé et volen convèncer o be ho rebutxen directament com els bisbats de València i Còrdova.
—No n’hi ha prou amb no anar a missa i no fer cas dels capellans? Per què cal apostatar?
—Perquè si no fas apostasia l’Església seguirà dient que el 80% dels espanyols són catòlics i que per tant tenen dret a privilegis, subvencions i, sobretot, els 2 bilions de les antigues pessetes que li paguem tots cada any.
—Tots no. Suposo que vostè no posa la creueta a la seva casella de la declaració de renda.
—No poso cap creueta però això només vol dir que pagaré més tros de carretera, d’hospital i d’escola que el que posa la creueta a l’Església. És a dir que, indirectament, segueixo pagant a l’Església.
—De quina llista t’esborra l’Església quan has apostat?
—De cap.
—I quants n’haurien d’esborrar?
—Calculem que a Espanya apostaten cada any unes 30.000 persones.
—I no consten enlloc?
—Enlloc. Diuen que retirar una fè de baptisme seria falsejar la història.
—Sembla lògic.
—No ho és gens. S’imagina que El Corte Inglés o Telefonica no li retiressin el seu nom del seu llistat per motius històrics?
—Llavors?
—Llavors el ciutadà pot anar a l’Agència de Protecció de Dades que exigeix a l’ Esglèsia que et doni de baixa. Però l’Església recorrre al Cotenciós i...
—Total, on consten les baixes?
—Enlloc. I com que no hi ha constància, continuen dient que són el 80% de la població espanyola. L’únic que els preocupa és cobrar de l’Estat i viure del «cuento».
—D’aquests 80%, quants marquen la creueta de l’Església a la declaració de la renda?
—Només el 30%. I a missa només hi van el 10%. Almenys a Catalunya.
—Quina mena de catòlics són sinó practiquen?
—Això dic jo. I la majoria de nens que fan la primera comunió i de joves que es casen per l’Església tampoc no van a missa.
—I l’Església ho sap, clar.
—És clar que ho sap, però això no els preocupa. Ja li dic que l’únic que preocupa a l’Església són els diners.
—El problema és que no hi ha tradició de festes laiques?
—El pobre Clos quan era alcalde de Barcelona va intentar fer un bateig laïc i però el bisbe el va amenaçar amb tal sidral que el projecte va quedar en res.
—Què passaria si hi haguessin festes laiques de naixement o pubertat?
—Doncs que tothom s’hi apuntaria com els matrimonis civils que ja superen els religiosos... almenys a Catalunya.
—Com es fa apostasia a altres països?
—A Itàlia igual que aquí. A França l’Estat és completament laic, però sembla que Sarkozy farà marxa enrera. A Alemanya hi ha un impost religiós voluntari deduïble del sou. I les esglésies protestants solen ser autosuficients.
—No seria més divertit fer una bestiesa i que t’excomuniquin?
—No t’excomuniquen mai. Només als pares, amics i familiars de la nena nicaragüenca de 9 anys que va avortar perquè la havien violat. Ara, al violador no que no el van excomunicar. El van perdonar.
—Eliminaria el dia de la Puríssima o Nadal?
—Estem a favor de dies festius, però no catòlics. Podem celebrar, per exemple, els solsticis d’estiu i hivern.
—La catedral de Barcelona se l’ han de restaurar ells?
—És clar i si ho fa l’estat per motius culturals o turístics que en sigui el propietari o co-propietari. Com el Liceu.
—Resumint: el que li fa més ràbia és que s’emportin els diners, no?
—Home, és que són els meus diners. Defensem la llibertat de consciència. Però els professionals de la religió s’haurien de mantenir ells solets.
Amen
UNICORNIS VERDS
Nosaltres no vindiquem que Déu no existeixi. Només vindiquem que ens deixin viure sense Déu. El nostre ateísme no es basa tant en la inexistència de Déu com en el rebuig de qualsevol transcendència».
I no creuen en un altre món per un motiu ben simple: «si una cosa no es manifesta és que no existeix».
Creure en Déu o en la transcendència és tan raonable per Ateus de Catalunya «com creure en unicornis verds al planeta Mart».