Roser Fernàndez: tràfic d’òrgans a Moçambic
««Segresten nens per treure’ls-hi cor, ulls, ronyons i pulmons»
26-5-2007

El Govern de Moçambic ha admès oficialment, després d’anys de negar-ho, que almenys mil nens de 9 a 14 anys han desaparegut en mans dels traficants d’òrgans. Molts dels seu cadàvers són trobats sense cor, pulmons, ronyons, fetge ni/o ulls.
En el seu tercer viatge a aquell país, la cooperant i infermera sabadellenca, Roser Fernàndez Taulé, 25, ha conviscut amb la monja espanyola amenaçada de mort que ha destapat l’escàndol als mitjans internacionals, la catalana Sor Juliana, qui li ha desvetllat detalls d’aquell horror. Ens ho explicava ahir, Dia de l’Àfrica.

Roser Fernàndez: tràfic d’òrgans a Moçambic
—Què vas anar a fer amb las Siervas de Maria de Moçambic?
—Una altra infermera sabadellenca que treballa amb nens d’Etiòpia, la Nela, em va dir que necessitaven ajuda. Vaig agafar els meus estalvis i vaig comprar el bitllet.
—Vas conèixer personalment Sor Juliana?
—Estava contínuament amb ella. Totes aquelles monges són extraordinàries, no paren de treballar i no tenen por de res. Però ella...
—...ella què?
—Ella té un coratge immens. Porta allà 30 anys, ha passat una guerra i ara es juga la vida denunciant el tràfic d’òrgans.
—Jugar-se la vida és una manera de parlar?
—No. És la realitat. Els traficants d’òrgans ja van assassinar una altra religiosa brasilera perquè en parlava. No és cap broma.
—Com és l’orfenat?
—Pobre i en mal estat. Tenen 50 nens i nenes i, a sobre, atenen als adults malalts del poble. Les pobres monges treballen 12 hores al dia i els hi falta de tot.
—Com les vas ajudar?
—Els hi vaig portar material per valor dels 1.200 euros que vam recollir en una festa de gent jove a La Butxaca i 800 de Mans Unides.
—Què feies allà?
—-Els hi vaig muntar una farmàcia i feia de tot i a tothora, com elles.
—Com vas viure el tema de tràfic d’òrgans?
—Jo sempre preguntava fins que un dia Sor Juliana em va agafar i m’ho va començar a explicar amb detall. El 2002 van començar a desaparèixer nens del carrer com la Sarima (ensenya un informe).
—Qui es?
—Una nena d’11 anys que venia plàtans pel carrer. Només se sap que se li van acostar dos homes dient que li volien comprar tots els plàtans i que els portés a casa seva.
—No se’n va saber més?
—Fins que van trobar el seu cos sense ulls ni cor.
—Un cas que es repeteix?
—Molt. Mentre jo era allà van matar una mare i una nena.
—Normalment no són nens i adolescents?
—Sí, perquè són mes fàcils d’enganyar i perquè els seus òrgans són més sans.
—Qui és aquest Marcelino de la revista (foto)?
—Un que va sobreviure al segrest i ho va poder explicar. Van baixar dos blancs d’un cotxe, el van lligar de peus i mans, li van posar esparadrap a la boca, i se’l van endur.
—Com es va salvar?
—Uns altres homes ho van veure i van seguir el cotxe fins una casa. Van esbombar la porta i van trobar cinc nens i una nena més lligats i emmordassats encara vius tancats en una habitació.
—Què va fer la policia?
—Res. La policia no fa mai res. Les monges han denunciat molts cassos, però mai no fan res. Un assassinat més o menys... no té importància.
—No creuen a les monges?
—No gaire. Tot i que elles fins i tot els han ensenyat una mena de fossa comuna (ensenya la foto) on es van descobrir molts cadàvers de nens mutilats.
—I aquesta altra foto de guants estèrils?
—Es van trobar en una sepultura de nens perquè l’extracció la de fer un metge. Hi ha metges implicats, clar.
—Qui compra els òrgans?
—Se suposa que gent de diners de Sudàfrica, que és fronterer, que necessiten un transplantament. Hi ha nits que es veuen enlairar avions clandestinament.
—Qui ho veu?
—Les monges perquè aquell petit camp d’aviació és molt a prop del seu orfenat. Quan veuen obrir la porta de matinada ja saben que aquella nit ha mort algun nen.
—Nomes passa a Nampula?
—A Moçambic sí. Però màfies de tràfic d’òrgans n’hi ha a tot el món. La més important és la dels talibans d’Afganistan.
—Com lluites tu des d’aquí contra tant d’horror?
—Vaig entrevistar el rei d’una tribu, perquè aquests reis treballen conjuntament amb les monges. Ho tinc tot gravat en vídeo i els del 30 minuts de TV3 diuen que ho volen veure.
—Serveix denunciar-ho?
—No ho sé perquè el 2003 quan van matar la monja brasilera allò es va omplir de periodistes i teles de tot el món. Però després no se n’ha parlat més.
Una mica més sí
VACUNA DE LA MALKÀRIA
En els seu viatge a Moçambic el 2005, va col·laborar en la recerca de la malària del metge espanyol, Pedro Alonso, a qui va conèixer.
«Gràcies a Bill Gates, la vacuna ja quasi la tenen i un laboratori suís la començarà a comercialitzar el 2010. Mentrestant seguirà morint un nen cada 30 segons. Si el mosquit de la malària fos Europa ja faria temps que tindríem la vacuna», diu.
Arran d’aquella experiència, ara s’especialitza en malalties tropicals i parts naturals.