Oriol Ramon, alcaldable a La Garriga
«No em sento polític»
23-5-2007

El professor de Llengua i Literatura Catalanes a l’Escola Pia, i sabadellenc que viu a La Garriga des de 1992, Oriol Ramon i Mimó, 45, és el número 1 de la llista d’ERC en aquella població de quasi 15.000 habitants al Vallès Oriental.

Oriol Ramon, alcaldable a La Garriga
—Però si és de Sabadell!
—La veritat és que ja no em sento sabadellenc, sinó totalment garriguenc.
—Vaja.
—És així. A la Garriga en 15 anys he fet un munt de coses, he lluitat pels drets dels marginats, m’he involucrat en entitats...
—...quines?
—Òmnium Cultural, les Ampa de l’Escola de Música i del CEIP Tagamanent, l’Associació Fem Pastorets, l’Aula de Música Tradicional, i el GEP (la Garriga Espai Participatiu). Crec que conec el poble a fons.
—Per què va anar a La Garriga?
—Vivia a Lliçà d’Amunt, prop de casa els sogres (Canovelles). Però quan vam tenir el primer fill a la meva dona li va sortir feina a la Garriga i ens hi vam traslladar.
—D’ERC de tota la vida?
—L’ any 1989 ja em vaig presentar de número 4 per ERC a Lliçà d’Amunt. Però treballar al CIEMEN de Barcelona era incompatible amb un càrrec polític i només milito des de 1999.
—Quant temps fa que no diu la paraula Independència?
—La dic cada dia. Signo totes les cartes amb un «Salut i independència». Però no com a finalitat, sinó com a mitjà per un Estat més modern.
—I la paraula República?
—Aquesta la porto al cor.
—La situació política a la Garriga és molt complicada, no?
—En les últimes eleccions una coalició d’ERC (5 regidors) i PSC(4) van desbancar un Ajuntament que era de CiU des de feia 16 anys.
—Però les coses s’han complicat.
—Sí perquè les bases d’ERC han triat, per 17 vots a 5, un altre cap de llista, jo mateix, per aquestes eleccions.
—Tan malament ho ha fet l’anterior alcalde d’ERC?
—De Miquel Pujol esperàvem més transparència, més agilitat en la gestió, més participació, polítiques socials més decidides i la construcció d’un Centre Cívic i un nou CAP.
—I a ell no li ha fet cap gràcia veure’s apartat del poder.
—No. Ell i tres ex-regidors d’ERC es presenten a les eleccions sota les sigles EILG (Esquerra Independent de la Garriga).
—Però en canvi segueixen cobrant l’assignació econòmica del grup municipal d’ERC?
—Horrorós, però no hem volgut denunciar-ho. La roba bruta es renta a casa i no hem volgut fer-ne sang. D’escampar misèries ja prou que se’n cuida la classe política.
—A la que vostè ja pertany.
—Jo no em sento polític. Em sento un ciutadà que ara mateix li ha tocat fer política. Jo això no ho he buscat. M’hi he trobat.
—Què hi diu l’assemblea nacional d’ERC d’aquest batibull?
—Barcelona ho accepta perquè no coneix el problema a fons i perquè, de fet, l’assemblea local és sobirana.
—Total: quines possibilitats té vostè de guanyar les eleccions?
—El panorama és molt obert. A la Garriga ningú no es veu amb cor de fer pronòstics.
—Quina sensació li produeix veure la seva foto penjada als fanals?
—Una sensació molt estranya, però t’hi acabes acostumant.
—Mítings?
—Sí, és clar. Fem porta a porta, muntem actes públics, xerrades i ens reunim amb empresaris i altres sectors.
—Quants garriguencs li retreuen que vostè no és de la Garriga de tota la vida?
—No gaire, perquè a la Garriga hi ha molta gent de fora i ja hi estan avesats. Jo ara mateix em sento molt més garriguenc que sabadellenc.
—I ho ha d’estar demostrant contínuament?
—No perquè, de fet, l’actual alcalde és de Tona.
—Deixaria els Escolapis si fos alcalde de la Garriga?
—Sí, per força. Són dues feines totalment incompatibles.
—El més gran repte del futur alcalde?
—Fer-ne una poble sostenible.
—Això ho diuen tots.
—Sí, però s’ha de començar a actuar i nosaltres ens hem compromès a créixer en vertical i no en horitzontal, respectar espais verds, aprofitar el sotabosc per fer-ne biomassa i els torrents per fer-ne energia com feien els avis de la Garriga amb les seves rescloses...
—Es viu millor a la Garriga que a Sabadell?
—Té una qualitat de vida molt alta. No has d’agafar el cotxe ni per anar d’excursió.
—Sisplau digui’m alguna cosa bona de Sabadell.
—És una ciutat que, gràcies a l’alcalde Farrés, s’ha sabut posar al dia i ara també s’hi viu molt bé. Els sabadellencs encara no heu fet justícia a Toni Farrés.
Tot arribarà
SENZILLAMENT CATALANISTA
Vaig ser educat entre el brugit dels telers i un catolicisme obrer practicant de tradició catalanista. De ben petit els pares em van fer sentir l’amor per la llengua i la terra de la manera més senzilla que es coneix: la transmissió oral i el coneixement de l’entorn» escriu a http://blocs.esquerra.cat/oriolramon.
De ben jove ja treballava amb discapacitats i drogodependents, i als 19 anys ja vivia amb la seva dona, la Dolors, a Lliçà d’Amunt, mentre estudiava i treballava d’educador de carrer.