Alexis Ferrrer, perruquer
«Segueixo aprenent cada dia
de la meva mare»
18-5-2007

El perruquer sabadellenc Alexis Colomé Ferrer, 32, que adopta el cognom de la seva mare i perruquera ben coneguda amb tres establiments a la ciutat, Anna Ferrer, pentina models internacionals a desfilades de moda i dóna cursos per tot el món en sessions de mil persones.
Tot des de la seva perruqueria del carrer San Isidre.

Alexis Ferrrer, perruquer
—Per que porta el cap pelat renunciant així al seu aparador?
—M’agrada donar aquesta imatge forta. I així, a més, llueixo el tatuatge del clatell (riu).
—Quin seria el seu pentinat?
—Quan portava el cabell llarg me’l canviava cada dos dies. Tant sovint que em vaig estressar i em vaig rapar.
—Què te a veure la perruqueria amb Dalí, Klimt o Escher?
—Són alguns dels motius artístics que trio cada any per treballar la col·lecció de temporada.
—Els perruquers presenteu una col·lecció cada any com els modistes?
—Sí. És important determinar les èpoques de la nostra trajectòria.
—Però com pot Dalí influir un pentinat?
—No és que m’influeixi la seva pintura, sinó les idees bàsiques del surrealisme.
—No m’imagino un pentinat surrealista.
—De la mateixa manera que els surrealistes desvirtualitzen la realitat per fer-ne una altra, jo el 2002 vaig fer volums en caps que serien irreals, no-naturals.
—2003?
—El Metro-Gold, una col·lecció basada en la fusió entre els barrets petits i sense ala dels anys 20 i el cine en blanc i negre de la Metro.
—2004?
—Bauhaus, 2005 la visió calidoscòpica de Gustav Klimt i 2006 Escher.
—Però l’Escher feia efectes òptics, dibuixos cap-i-cues...
—Feia metamorfosi. I jo també.
—No ho entenc.
—Si et pentines cap a un costat tens un serrell geomètric de color blau i si et pentines cap a l’altre un serrell escalat i lila.
—La seva carrera és paral·lela a la història de l’art.
—Una mica. M’ubico en la seva història, estudio els seus criteris i els aplico a la meva feina.
—Pot una clienta demanar-li avui un pentinat Klimt del 2005?
—I tant. I, si li escau a la cara, li faré encantat.
—El copien?
—Jo mateix m’encarrego que em copiïn. En els cursos que dono sempre explico els meus trucs.
—Sense secrets?
—Ni un. Jo ensenyo les meves armes i ells que copiïn, adaptin, adoptin, modifiquin...
—De veritat dóna tallers creatius a un miler d’alumnes cada mes?
—A vegades més. Em contracten les empreses Vela i Protect & Gamble per donar formació. L’altre dia era davant de 600 professionals italians a Sevilla. Un altre dia et porten a Dinamarca, EEUU...
—Tota la culpa és de la revista Metamorphose?
—Sí, quan als 18 anys em van publicar tot un reportatge amb els meus pentinats em vaig animar tant que em vaig llençar de cap a la perruqueria.
—També és especialista en desfilades?
—Ajudo en tot el que em demana Marcel Monlleó que es qui organitza passarel·les a Barcelona.
—El ritme és frenètic?
—No sempre. L’altre dia vaig tenir cinc hores per la passarel·la Mango: supertemps. Però ara per les núvies faré 20 desfilades en tres dies.
—Es pot ser creatiu en una desfilada de modes?
—No. Allà el xulo no és crear, sinó interpretar el que et demana el dissenyador. Has de fer un pentinat que s’adigui amb el vestit. No és la teva història. Tu ets part de la història d’un altre.
—Com pot viure el món del glamour des d’una ciutat tan poc glamourosa com Sabadell?
—Ha-ha... Però tu creus que Barcelona té més glamour que Sabadell?
—Sí.
—No t’ho pensis. A mi m’agrada la gent humana de veritat. I a Sabadell tinc clientes molt humanes i molt modernes. I em venen de Terrassa, de Rubí, de Sant Quirze... i moltes també de Barcelona.
—Es dignen a venir aquí des de la capital?
—Almenys unes 50 em venen de Barcelona.
—Els Llongueres, Iranzo i Cebado ja no marquen la pauta?
—Ha fet molt pel món de la perruqueria però actualment ja no fan moda.
—Qui la fa?
—Els Robert Lobeta, Klaus Nolte, Toni & Guy i, a Espanya, Marcel Monlleó, Salva G...
—Per què en el rètol d’aquí fora encara diu Anna Ferrer si vostè ja és més important que la seva mare?
—Perquè jo sóc Anna Ferrer.
—No. Vostè és Alexis Ferrer.
—No en tinc cap necessitat. Jo segueixo aprenent cada dia de la meva mare. I per molts anys.
Gràcies
NAT EN BIGUDÍS
La seva mare, perruquera, era de Girona i el seu pare, professor de filosofia, de Mataró. Es van trobar a Sabadell, es van casar i s’hi van quedar a viure.
L’Alexis, el segon de tres germans (economista i astrofísic), va estudiar al col·legi Nostra Llar i a l’Institut Pau Vila. Anava per biòleg, però néixer entre tints i bigudís marca i la perruqueria li permetia parlar amb gent que és el que més li agrada.
Ha viscut a Sabadell fins el 2003 en que va traslladar la seva residència a Barcelona.