Albert Tomàs, falconer
«Un falcó és un company,
mai una mascota»
21-4-2007

El coordinador de Medi Ambient de l’empresa vinculada a la Compantia d’Aigues de Sabadell, Socade (www.socade.com), el biòleg Albert Tomàs López, 38, conserva sis falcons als afores de Sabadell per foragitar coloms i altres aus allà on li demanen.

Albert Tomàs, falconer
—Un dels llocs que més li demana és l’Aeroport de Sabadell?
—Hi venim tres dies a la setmana.
—Com treballen els falcons?
—Fan vols de marcatge per foragitar gavines, estornells, fredelugues i altres aus.
—Aus que entorpeixen el vol dels avions?
—Molt. L’impacte d’una gavina de 2 kilos, contra un ala d’un aeroplà que va a 250 kms. per hora, et pot trencar l’ala i fer-te caure.
—Si veuen el falcó se’n van?
—Absolutament. Per elles, el falcó és un perill real. Tenen molt clar que se’ls vol menjar. Els animals tenen saben molt de marcatge territorial predatori.
—I l’encerten?
—No. En realitat els nostres falcons mai no es menjaran ni un colom. Estan educats per volar en cercles i tornar a buscar un tros de carn a la nostra mà.
—Per què no els ensinistreu per caçar?
—Perquè perseguirien un colom fins a Santiga i ja no el veuríem més. Els volem sempre a prop.
—Les aus se’n van i no tornen?
—Sí que tornen. Aquest és el problema. Per això hi anem cada dilluns, dimecres i divendres.
—Per què venen tantes aus precisament a l’Aeroport?
—Perquè és un dels espais verds més extensos que hi ha a Sabadell, perquè hi ha molts cargols i baboses per menjar i perquè és tan pla que permet a l’ocell veure de lluny el seu depredador i descansar tranquil.
—Tantes gavines hi ha a l’Aeroport?
—50 o 60. I si plou, més.
—No pot ser el propi falcó el que impacti amb l’avió?
—No perquè jo estic en contacte amb la torre de control. M’avisen a cada aterratge i enlairament.
—Esteu aquí tot el dia?
—Des de la sortida del sol fins a la posta. Però no sempre vinc jo. A vegades ve un company.
—El falcó no es cansa?
—És un grans veler. Pot sostenir-se en l’aire moltes hores. Mou tan poc les ales que estalvia molta energia.
—I aquí a l’Aeroport?
—Aquí només vola el temps necessari per foragitar les aus: 15 o 20 minuts. Després descansa fins que tornen. En portem dos o tres perquè es vagin rotant, com els jugadors del Barça.
—Hi ha falcons crack?
—Ja ho crec. Però se’ls queden els xeics àrabs dels Emirats.
—Què més fan els seu falcons?
—També els fem volar a empreses petroquímiques. A Tarragona n’hi ha una amb un reactor de 10 metres d’alçada on s’hi posen centenars d’ocells cullereta o motacilla alba.
—No es poden caçar?
—Es una espècie protegida. Hi anem de 5 a 9 del vespre que és l’hora que van a dormir i quan veuen el nostre falcó s’han de buscar un altre lloc per dormir.
—Serviria el falcó per eradicar coloms a les ciutats?
—És un altre servei que donem. Un ajuntament ens ha contractat per eradicar els coloms d’un sol carrer. Hi ha un senyor que els alimenta i s’han de foragitar amb discreció. Vam ensinistrar el falcó per fer vols baixos de dissuasió rectes, i no en cercles, just per damunt del carrer i de puny a puny. És una altra tècnica. I va funcionar.
—Alimentar coloms és un error?
—i tant. És una font de conflictes. Permet que un lloc que només suporta una colònia de 10 individus en suporti 40.
—Més serveis?
—També treballem a una plantació de gira-sols. La llavor del gira-sol atrau tants coloms i tórtores que només es pot protegir amb falcons.
—Són feines sense fi?
—Sí, totes. Mai no pots garantir que aquells ocells no tornaran.
—Què pensa de les punxes anticoloms que es col·loquen a les façanes?
—No funcionen. A la llarga els coloms fan una muntanyeta de fems que acaben colgant els ferros i fins i tot niuen al damunt de les punxes.
—Com acabem doncs amb la plaga dels coloms?
—Algunes institucions treballen amb la inhibició de la fertilitat. Però costa molt aconseguir que la femella mengi cada dia la seva dosi. Per mi, el sistema més segur és capturar-los vius amb trampes.
—Per després matar-los?
—No. Els dones, per exemple, a clubs de falconers que els faran servir per ensinistrar el seus falcons. Només a Catalunya hi ha uns 250 falconers agrupats en quatre o cinc associacions.
—Què l’apassiona tant del falcó?
—Un rapinyaire és l’animal més meravellós. Et tracta de tu a tu. Pot ser el teu company, però mai la teva mascota.
Només amics

COMPETICIÓ
Dedicar-s’hi professionalment l’ha allunyat de la competició.
Els falcons foragitadors s’ensinistren per fer vols en cercles dissuasoris sense caçar, és a dir per anar en contra de la seva naturalesa, «que té més mèrit», diu Albert Tomàs.
Els de campionat, en canvi, s’eduquen per treure les màximes prestacions dels seus instints naturals, és a dir, volar al màxim sostre (alçada), caure en picat i caçar la seva presa al vol.
Dos mons absolutament renyits.