Manel Larrosa: Cruïlla
«Els sabadellencs hi guanyem tots»
17-4-2007

La Generalitat planeja una prolongació dels seus Ferrocarrils a Sabadell quasi paral·lela a la de la Renfe amb quatre estacions, 4’52 kms. de túnel i un impacte gravíssim de les obres en tota la població.
Pel mateix preu, els 600 socis de la, ja associació, Cruïlla (sabadellcruilla.org), de la que l’arquitecte i ex-regidor Manel Larrosa Padró, 55, n’és portaveu, proposen un desdoblament de la via des del centre cap a Torre-romeu, Polinyà i (en el futur) Granollers, sis estacions, 4’82 kms a molta menys profunditat i quasi cap molèstia al ciutadà.
Pel mateix preu!

Manel Larrosa: Cruïlla
—Si els sabadellencs anem poc a Torre-romeu i Polinyà, què hi guanyem?
—Moltes coses. Una d’elles que no tindrem el Passeig de la Plaça Major obert durant quasi dos anys amb 9 línies d’autobús desviades que afectaran als comerços i a 30.000 persones cada dia.
—Tan difícils són les obres que proposa la Generalitat?
—Per parlar només del Passeig: volen fer un forat immens de 9 pisos de fondària desviant clavegueres, conduccions de llum, aigua, gas...
—On posa Cruïlla la nova estació del centre dels FC de la Generalitat?
—Al carrer Turull, a molta menys fondària i molèsties perquè el solar ja hi és i es passa pers sota molt poques cases.
—La vostra alternativa té menys risc d’esquerdes?
—Mentre la Generalitat proposa un recorregut amb tuneladora que passa quasi totalment per sota illes de cases, el nostre recorregut molt més simple afecta la meitat de vivendes.
—Passa el mateix amb les noves estacions.
—Igual. L’impacte a Plaça d’Espanya també és molt important. El de Can Deu al costat del CIPO igual. I, a més, la traça indica que, en el futur, es destruiria la masia de Can Deu.
—Què més hi guanyem?
—Capitalitat perquè ens uneix al Vallès Oriental. El nou ramal arribarà en el futur a Granollers unint el centre de Sabadell amb Polinyà, Palau-Solità i Plegamans, Lliçà d’Amunt...
—Qui és vostè per donar lliçons a enginyers especialitzats en trens i túnels?
—No sóc jo. Som una colla de tècnics (geògrafs, arquitectes i enginyers) que treballem en això des del 2001.
—Segur que és al mateix preu?
—Segur.
—La Generalitat diu que el vostre projecte costa 524 milions d’euros més.
—Encara no els hem convençut. Estem en aquesta discussió.
—Teniu amb un diàleg fluït?
—Diguem que hi ha un diàleg. Des de l’al·legació que vam presentar el 2 d’octubre, n’hem informat a totes les administracions, però a la Generalitat, concretament, els fa molta mandra replantejar-s’ho tot.
—I les forces vives sabadellenques?
—Tenen por. Es pensen que això és oposar-se a l’Ajuntament i que poden perdre subvencions, favors...
—A qui es refereix?
—Cambra de Comerç, Comerç Centre, Caixa Sabadell... Tots es tapen els ulls, no volen saber res de millores ni de molèsties.
—Però si els Comerciants del Centre serien els principals beneficiats!
—Doncs no ho volen veure. Tanquen els ulls.
—I els partits?
—Ara, en la campanya, veurem quin partit es mulla i, per tant, hem de votar.
—Segur que el vostre projecte és totalment bo i l’altre totalment dolent?
—Potser no. Però estaria bé que l’àrbitre no sigui, com serà, els mateix que ha redactat el projecte oficial. No es pot ser jutge i part a la vegada.
—Quant temps teniu?
—Nosaltres ens vam proposar sis mesos de lluita. Ens en queden tres.
—Amb quines eines?
—L’opinió pública. Això és un combat sabadellenc. Els que ho han de veure clar són la gent de Sabadell.
—És optimista?
—Molt. Si anem tots a una, ho aconseguirem. Obrir aquests foradots monstruosos sense consens ciutadà és impossible.
—Quan retardaríeu les obres?
—Potser començarien un any més tard, però serien obres molt més ràpida i acabarien abans.
—Més ràpid i tot?
—Es clar. Tu no pots obrir aquests tres forats gegants a la vegada al Passeig, Plaça d’Espanya i Corte Inglés. El nostre projecte permet fer-ho perquè no afecta a la vida ciutadana.
—Esteu fent política?
—Com a ciutadans potser sí. Partidista no. Tenim adhesions de tots els grups polítics.
—Que diria l’enginyer Playà?
—Ens recolzaria perquè el traçat històric ja s’havia de desplegar cap a l’Est.
—I Fraser Lawton?
—Potser no, però nosaltres seguim l’exemple d’aquell regidor dels anys 20, Jaume Ninet que, en solitari, es va plantar davant de tothom fins aconseguir, via Madrid, que el tren passés per sota Horta Novella fins a Sabadell-Rambla. Tothom li portava la contrària.
Un altre visionari

VISIONARI
La paraula visionari no és despectiva. S’aplica amb admiració a, per exemple, Steve Jobs, d’Apple, per descobrir-ho tot, iPod inclòs, abans que Bill Gates i Microsoft.
Manel Larrosa va «veure» el Parc Catalunya abans que ningú. Ja feia xerrades amb diapositives abans que Farrés fos alcalde. Després, com a regidor d’Urbanisme, va fer realitat la seva visió.
Ara diu que «Cruïlla és el Parc Catalunya-2» i segur que té raó. El problema és que ja no mana, que els que manen són mandrosos i que només els podria tombar una forta opinió pública.