Quimi Portet, astre intercomarcal
«M’agrada fer riure»
13-4-2007

El músic de Vic, Quimi Portet Serdà, 49, va presentar ahir a la llibreria Abacus de Sabadell el seu primer llibre, Diari d’un astre intercomarcal (Ed.Comanegra), recull dels escrits del seu bloc a www.quimiportet.com. Per la nit cantava a l’Estruch.

Quimi Portet, astre intercomarcal
—Per què no un astre nacional?
—Sóc més que nacional jo. Intercomarcal és com internacional però encara més.
—Ah si?
—Clar home. El món de veritat, el món de les personetes normals, no es divideix en nacions, sinó en comarques. Ens defineix el mercat al que anem.
—Això serveix per Osona, però no pel Vallès Occidental.
—Aquí teniu dues capitals. Com els bons de veritat: Canberra i Sidney, Otawa i Montreal...
—Llach o de Sisa?
—M’agraden molt tots dos. Potser estic més a prop de Sisa textualment.
—Llach ja és el cantant del règim com ho era Manolo Escobar del franquisme?
—Sento una profunda simpatia per Llach i tot el que fa.
—No grinyolaven, a Verges, tants petons i abraçades als polítics?
—La política professional també té el seu mèrit i ell els hi va reconèixer. Els de certa edat tenim un lligam generacional amb els polítics que no podem evitar.
—Dylan o Zappa?
—Ui! Aquests ja... són estrangers. M’agradaria pensar que estic més a prop del Zappa perquè em fa molt riure.
—Vostè també fa riure.
—M’agrada molt fer riure. Quan ho aconsegueixes, et sents ple de veritat. Et poden aplaudir per compromís, però si riuen és de veritat.
—No tem que la gent vagi als seus concerts més a riure que a escoltar música? Que el vegin més pallasso que músic?
—No m’importa en absolut. La ironia es un plaer absolut. I, a més, en el nostre repertori hi predomina la seriositat.
—Ara que sabem que és un catxondo, ens preguntem què hi feia en un grup tan seriós com El Último de la Fila.
—Home, jo era el guapo d’El Último de la Fila (riem).
—Alguna cosa més?
—Hi aportava molt musicalment i també feia moltes lletres. Assumia un personatge teatral de compositor castellà i feia lletres tan serioses com Mar Antiguo, Querida Milagros, Mi patria en mis zapatos...
—El que tinc al davant ara mateix és un altre personatge?
—No, no. Aquest sóc jo de veritat. Ja no queden més capes per pelar.
—Com recorda aquella època?
—Molt bé. No en tinc cap record dolent. Em va permetre vendre milions de discos i això no és gens fàcil.
—Podria escriure per David Bisbal o Julio Iglesias?
—Sí. Per qualsevol. És un ofici.
—Per Sabina?
—A aquest no li cal. Se les fa ell molt maques les cançons.
—Albert Pla?
—Igual. Amb Albert Pla som molt amics. Trobo admirable la seva carrera músico-artística i des del primer dia sento cap a ell una familiaritat... molt curiosa.
—S’avenen vigatans i sabadellencs?
—És que jo sóc més del Guinardó de Barcelona que de Vic. Això de Vic només ho dic per fer-me el xulo.
—Són els de Vic tan xulos com semblen?
—Sí, però els de Nova York també són molt xulos.
—Els de Sabadell també?
—Jo a Sabadell sempre hi he trobat gent molt espavilada.
—Ara no em faci la pilota.
—És veritat, la gent de Sabadell és molt dinàmica.
—Fer de guru al programa Caçadors de Paraules l’ha obert a un nou públic?
—Definitivament sí. Abans només em coneixien els peluts i ara també em coneixen a la peixateria
—Per què el van triar?
—Ni idea tu (riu). El que faig jo allà ho pot fer qualsevol. Em sembla que dins d’aquell equip hi ha alguna persona que li agrado.
—Diu que parla en valencià messo-septentrional, però en el seu World Tour 2007 no hi haurà cap actuació a València. No li valoren el detall?
—Perdona, tinc una actuació a Castelló de la Ribera. I en farem més, ja veuràs.
—Alguna dona gelosa del seu amor per Lauren Bacall?
—Lamentablement, Lauren Bacall i jo no tenim cap futur. Però no em preocupa, sóc molt feliç.
—Està en el millor moment de la seva vida?
—Home, sóc feliç entre cometes, és clar. És allò de hola, com estàs? i l’altre diu bé o parlem?
—Viu un moment especialment creatiu?
—Ara faig coses que mai m’havia atrevit a fer com publicar aquest llibre. Anar sol em permet saborejar allò que abans renunciava per l’equip. Ja no faig res que no em vingui molt de gust.
—Per cert, embruta més a la plebs el mètode Pilates o les religions monoteistes?
—La falta d’originalitat. Altres cultures penalitzen el fill original, però en el nostre petit i dissortat país un fill original sempre era motiu d’orgull: Dalí, Pla, Adrià Puntí, Sisa, Pau Riba, Pujols, Segarra, tots de classes socials diferents... Ara, lamentablement, això s’està perdent.
Ara Matem els dimarts i els divendres

TOT BE, GRÀCIES
El seu do és la cordialitat. Tothom sap que és bon músic, gran lletrista i ara sabem que també un escriptor força original. Però el seu veritable do és la cordialitat.
Parlant amb ell t’hi trobes a gust immediatament, et segueix les bromes. Si és xulo no hi va gens i en tots els comentaris hi ha una conyeta suau i constant.
La seva intel·ligència, també emocional, fa que, per més que s’el punxi, mai no parla malament de ningú. Ni tant sols insinuacions.
Simplement tot està bé.