David Saurí, expert en canvi climàtic
«Jo només invertiria
a la cara Nord dels Alps i a més de 2.000 metres»
12-4-2007

Guardonat ahir mateix per l’Obra Social Caixa Sabadell i l’Institut d’Estudis Catalans amb el Premi de Medi Ambient 2007, el geògraf barcelonès de l’Autònoma de Bellaterra, David Saurí i Pujol, 49, és membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC).

David Saurí, expert en canvi climàtic
—Per què fa un any ningú no creia en el canvi climàtic i ara, tot d’una, és la veritat universal més acceptada?
—Perquè han coincidit una sèrie d’anomalies climàtiques com les sequera, l’onada de calor del 2003 i aquest hivern que ha estat el més càlid des que hi ha registres.
—Però vosaltres en parleu des de 1988.
—Efectivament, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, IPCC, de Nacions Unides es va fundar el 1988. Però els processos científics sempre són lents.
—És veritat que alguns científics van vendre la seva firma a multinacionals del petroli per avalar informes falsos i ralentitzar la conscienciació mundial?
—Sí. Però això ha passat sempre. També hi ha hagut científics que, de bona fe, posaven en dubte el canvi climàtic. Mica en mica, però, el consens científic universal va creixent fins que és majoritari.
—Retrocediran realment 20 metres les platges catalanes?
—És un model de predicció. No podem assegurar que la Platja del Castell de Palamós, per posar un exemple, deixarà d’existir. No es pot particularitzar
—Per si de cas, més val que anem mirant les cases a 2ª o 3ª línia de mar?
—Certament, el nivell del mar pujarà. Però més als grans oceans que al Mediterrani.
—Llavors?
—Encara no es pot dir de manera taxativa que desapareixeran la meitat de les platges de Catalunya. Almenys per ara.
—Quines certeses tenim?
—Terres baixes com el Delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà es reduiran potser a la meitat en 50-100 anys.
—Hi haurà més inundacions?
—Augmentaran tots els fenòmens extrems: inundacions, sequeres i també temporals de mar que, en les platges, tenen uns efectes devastadors perquè escombren tota la sorra.
—Catalunya perdrà la seva principal font d’ingressos, és a dir, el turisme?
—El turisme d’hivern sí, en bona part. És el més probable.
—Deixarem d’esquiar a la Molina?
—Ni es podrà esquiar a tots els llocs ni la temporada serà tan llarga.
—Vostè ara mateix no invertiria diners en una estació d’esquí europea?
—Només en la cara Nord dels Alps i només a més de 2.000 metres d’alçada.
—Caram! Això sí que és concret.
—De tota manera els empresaris de la neu estan més preocupats per l’edat de la seva clientela que pel canvi climàtic.
—Què hi té a veure l’edat?
—A Catalunya durant molts anys no hem tingut fills. I ara això és nota a les pistes perquè l’esquí és cosa de joves. L’esquí està estancat o disminuint a tot Europa.
—I el turisme de sol i platja?
—A Catalunya no ens afectarà tant com a la Mediterrània oriental, que es la nostra competidora i ho te pitjor.
—Grècia, Turquia i Croàcia?
—Allà, com al Nord d’Àfrica, tindran uns estius encara més durs: onades de calor i temperatures gens confortables.
—Aquí tranquils?
—Aquí, tot cas, el turisme de sol i platja només es veuria afectat a l’estiu. Però també es poden fer vacances en altres èpoques de l’any com ja fan a Europa.
—On va vostè de vacances?
—Al meu fill de 12 anys li agrada tant viatjar que hem decidit no tenir segona residència i viatjar cada estiu. Anem per Europa, Nord d’Àfrica, Amèrica...
—Per què sou els geògrafs els que parleu de medi ambient?
—Són dos àmbits molt propers. El territori sempre és síntesi de la qüestió física i la humana.
—Aquesta tarda a Caixa Sabadell parlarà de La nova cultura de l’aigua i de les 54.000 piscines privades que tenim només a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aviat les prohibiran?
—No. Farem com a Califòrnia que en restringeixen l’ús en èpoques de penúria hídrica.
—Vostè aposta per «negociar els excedents d’aigua de l’agricultura».
—És que hi ha conreus que només es reguen perquè estan subvencionats per Europa.
—Vol dir que als pagesos els sobra una aigua que podria anar a la ciutat?
—No els sobra, però podrien regar d’una manera més eficient i això ajudaria a indústria i ciutat.
—Per què encara no utilitzem l’aigua de la dutxa pel wàter?
—La tecnologia ja hi és, però els polítics no estan per la labor.
Sempre els últims en assabentar-se de tot

BON SAURÍ
Doctor en Geografia per la Universitat Clark d’Estats Units i catedràtic de Geografia Humana a la UAB, Saurí és autor de més d’un centenar de treballs científics sobre riscos naturals i tecnològics. Com a bon «saurí» (zahorí)) és tot un especialista en aigua.
La seva vocació és tanta que, quan se li pregunta què en farà dels 6.000 euros que va rebre ahir a la sala d’actes barcelonina de Caixa Sabadell, no dubta gens: «Ho invertiré en alguna investigació. N’hi ha tantes a fer...»