Lluís Pont: hotels al Marroc
«Els diners no em motiven»
11-4-2007

Ha passat de vendre Vespes i Citroëns a muntar hotels al Sud del Marroc. Li va tant bé que ja passa més temps allà que aquí.
Aquesta Setmana Santa, Lluís Pont Tricuera, 51, ha dirigit tota una caravana catalana de 4x4 de Sabadell al Marroc i encara li ha quedat temps per saludar als clients dels hotels Xaluca.

Lluís Pont: hotels al Marroc
—Professió?
—El meu negoci és la meva vida.
—Què profund.
—Vull dir que la vida m’ha portat a uns llocs als que m’he hagut d’anar adaptant.
—Sempre li ha sortit bé?
—Amb més o menys esforç, sí. Tot el que un es proposa sempre es pot aconseguir.
—A base de...?
—D’esforç, de responsabilitat i, sobretot, d’una família que t’entén i et fa costat.
—Voler fer diners ajuda?
—Mai no he buscat fer diners. Entenc que sigui difícil d’entendre, però a mi mai m’han motivat els diners.
—Tampoc els desprecia.
—Són un mitjà que t’ajuda a viure d’una manera més còmoda. Però, encara que sembli cursi, sempre he pensat més en el cor que en la butxaca.
—També a l’hora de crear tres hotels, quasi quatre, al Marroc?
—També. Jo estic en això perque m’hi ha portat la vida no perquè ho hagi buscat.
—M’ho explica millor?
—Fa set anys vaig coneixer Tayeb Ettaiek, un nòmada amb dos dromedaris que buscava turistes a la gasolinera d’Arfoud. Ens va fer de guia a la meva família i vam connectar immediatament.
—Què el va impressionar d’ell?
—La seva integritat, la seva seriositat, la seva qualitat humana.
—Avui és el seu soci?
—Avui anem al 50% en tot. És un crack en negocis i en organització empresarial.
—Com vau començar?
—Li vaig dir que si trobava un terrenet li deixaria quatre duros per muntar un petit hotel. Encara no havia arribat jo a Sabadell i ja em trucava per dir-me que havia trobat un «terrenet»... de 250.000 metres quadrats! (riu).
—Va acceptar?
—No. Li vaig dir que jo no tenia ni recursos ni experiència per muntar un hotel gran. Però estava tan il·lusionat que el va comprar i a les dues setmanes jo ja el venia a veure.
—El «terrenet».
—Vam agafar estaques i cordes i vam pintar en guix al terra la recepció, la piscina, el bar i les habitacions. Així vam muntar el Xaluca.
—Sense arquitecte?
—Ni arquitecte, ni aparellador ni decorador. Durant un mes i mig el Tayeb i jo vam visitar hotels del Marroc, des de la pensió més cutre fins l’emblemàtic Almunia de Marraqueix. Mediem habitacions, loravem menjars... preniem nota de tot.
—Conclusió?
—A tots els hi faltava manteniment (reposar la bombeta fosa o el pom trencat), i la neteja.
—La neteja s’aprén?
—Sí. Vaig portar al Tayeb a Port Aventura perque entengués el nivell de neteja que jo volia. Ho ha assumit perfectament.
—Oblidar-se de les maletes a l’avió i trobar-les a l’habitació és com un miracle.
—Procurem donar els que ens agradar rebre. Si m’agrada l’ou ferrat al punt per ser sucat amb un pa que sigui del dia, ho fem.
—S’ha de ser molt amic del rei Mohamed VI perque t’obrin un aeroport com el d’Er-Rachidia només pel xàrter Xaluca?
—Mai hem fet servir ni influències ni suborns perquè si comences ja no acabes. Hauriem pogut, però han entés que no treballem així.
—Què l’apassiona tant d’aquesta terra?
—La gent sense cap dubte. El que ells han aportat a la meva família a nivell emocional, mai no els podré tornar de cap manera.
—A què es refereix?
—Ens han acollit tan bé i ens han fet tan immensament feliços que un 10% del beneficis del Grup Xaluca es reinverteixen en la construcció de pous d’aigua, petites escoles, dispensaris i en l’hospital d’Arfoud.
—El seu soci hi està d’acord?
—Ell només ha posat una condició. Com a bon musulmà ni beu alcohol ni vol treure profit de la seva venda. Per això tots els beneficis que obtenim en ví i cervesa els ingressem a un compte que heredaran els nostres fills i en faran el que voldran.
—Aquí sempre hi ha sabadellencs?
—De sabadellencs n’hi ha a tot el món i, com tots sabem, allà on vagis sempre en trobaràs un. Però també tenim italians, alemanys, francesos... Melià encara no hi creu, però l’ocupació és altíssima.
—Va ajudar sortir a l’Afers Exteriors de TV3 del també sabadellenc Miquel Calçada?
—Molt. L’endemà teniem 800 correus electrònics.
—Com serà el nou hotel?
—Una passada. El Dades era l’antic palau de muntanya del rei, en ple Atles. Ens l’han ofert i no hem pogut dir que no perquè... és impresionant, aquell lloc és únic.
—Això ja no té fí?
—Sí, el Dades serà l’últim. Jo ara ja només vull fer-me una caseta per aquí per retira-m’hi algun dia.
—Quants catalans ja no diran «moro de merda» gràcies al Xaluca?
—Espero que molta.
Inshalá

GRUP XALUCA
A part del restaurant de la Gran Via de Sabadell fundat per tres socis dels que va sortir el nom (XAvier, LLUís i CAselles ), Xaluca és avui un grup empresarial amb tres hotels al sud del Marroc i un quart en construcció, dues agències de viatge a Sabadell i Arfoud (aviat la tercera a Madrid) i una agència de transports a Arfoud.
Dóna feina directa a 300 persones i indirecta a 1.000. Als turistes els proporciona 1.500 llits que tenen una ocupació mitja del 80% durant tot l’any.