Francesc Mañosa, teòric tèxtil
«Sabadell ja no és llaner,
però continua sent tèxtil»
5-4-2007

El primer llibre divulgatiu de teoria de teixit no especialitzat que apareix al mercat en 40 anys és «Tecnologia i disseny de teixits. Fonaments» (Edicions UPC) i l’ha escrit un sabadellenc: el teòric de l’empresa de teixits industrials, Citel, i professor a l’ESDI, Francesc Mañosa Moncunill, 44.

Francesc Mañosa, teòric tèxtil
—Està enamorat de la seva feina?
—La meva filla diu que sóc un freaky dels teixits.
—Què té d’apassionant dissenyar lones i tendals?
—Quan et vé un enginyer amb una nova exigència tècnica és tot un repte. Primer entendre’l i després fer-ho.
—Solucionar el problema satisfà?
—Molt. L’altre dia per exemple vaig haver de dissenyar un teixit porós que, per motius de llum, mantingués els foradets malgrat la capa de resina que hi posem al damunt. No va ser gens fàcil.
—Però ho va aconseguir.
—És l’estimulant de la meva feina. O... quants fils per centímetre posem en aquets teixit, 20 o 19? És molt diferent. Els teixidors quan em veuen ja tremolen, (riu).
—Per què?
—Perquè els paro la producció. Moltes proves i rectificacions s’han de fer al mateix teler. I jo, per veure com surt, els distrec. Sóc un malson per ells.
—Ha fet un llibre de text?
—No. Es pot utilitzar com a llibre de text, però jo l’he fet com a llibre de consulta general no especialitzat.
—Per professionals?
—I no professionals. És per tots aquells que volen saber alguna cosa d’un sector que no és la seva especialitat.
—Només fonaments?
—Només els grans fonaments de les fasses de tot el procés: fibres, fils, teixit, tint, acabats, tissatges, trama, ordit...
—És correcte el títol de la revista sabadellenca Ordint la trama?
—Tècnicament no. Un ordit es pot tramar, però una trama mai no es pot ordir. Literàriament, però, és una expressió acceptada en el sentit de trama com argument o pla.
—A la pàgina 77 diu que certes combinacions de color fan sensació d’odi, amor, enveja, brutalitat, honradesa...
—És un estudi de psicologia de colors de l’alemanya E. Heller. Però això canvia segons la cultura. A Occident el color preferit és el blau i a la Índia el taronja.
—Diu el pròleg que el tèxtil d’avui a Occident necessita «poques mans i moltes ments».
—-La complexitat ja no està en la fabricació, que es fa a països de ma d’obra barata, sinó en la concepció.
—Per exemple?
—Muntar una fàbrica de llençols a Occident avui no té sentit.
—Què podem fer, encara, a Sabadell?
—Pensar, per exemple, uns llençols tèrmics que s’adaptin a cada temperatura. Ara hi ha teixits tècnics, inteligents, ignífugs, no teixits, d’altes prestacions... Per dissenyar-los calen empreses petites, però sofisticades.
—Xina no s’ho menja tot?
—No. Només es deslocalitza la gran producció seriada.
—La seva feina de teòric no està, doncs, en vies d’extinció?
—No. Però ens hem hagut de readaptar a les noves exigències del mercat.
—Com s’ha reciclat?
—Jo ara, per exemple, he de poder parlar amb un climatitzador d’oficines perquè el toldo que jo li vengui no faci calor. Em demanarà una refracció ix de la llum solar i jo l’he d’entendre. Això al meu pare i al meu avi no els hi demanava ningú.
—Quants telers queden a Sabadell?
—De llançadora una dotzena. I telers de pinça, aire o aigua deu n’hi dó. Bastant més del que la gent es pensa.
—M’està dient que el tèxtil de Sabadell no està ferit de mort?
—No. Hi ha bastant moviment. El que ha sabut innovar, sobreviu.
—Queda alguna marca histórica?
—Queden el Gorina, el Bòsser, l’Artèxtil, el Tamburini...
—Per gaire temps?
—En tela de billar, la casa Gorina és una de les tres marques més reconegudes del món. Els altres ja...
—En surten de noves?
—Moltes. Hi ha empreses joves com la nostra que fem lona per toldos, altres que fan roba per bombers... Sabadell ja no és llaner, però continua sent tèxtil.
—L’ensenyament del tèxtil tampoc no mor a Sabadell?
—Ja només s’estudia a l’ESDI. Amb poquets alumnes, perquè els joves no ho troben guai, però va tirant. Ni creix ni decreix.
—Sabadell es mereix un museu tèxtil?
—Sí, però el Centre de Documentació Tèxtil i el Museu de la Tècnica són a Terrassa: només 8 quilòmetres. Si no el posa una empresa privada amb una bona donació...
Mala peça al teler

CATRIC CATREC
Els seus dos avis patern i matern tenien telers a casa. El seu pare és teòric i la seva mare cosidora de peces.
Amb aquests antecedents, normals d’altra banda en la majoria de sabadellencs, Francesc Mañosa estava predestinat.
«De molt petit, als estius, havent dinat, quan la mare em portava de l’apeadero (Gran Via-Rambla) a casa Dels avis a Can Feu, durant tot el trajecte no deixàvem de sentir aquell catric-catrec dels telers per tot el barri de Gràcia. Quan deixavem de sentir un, ja començavem a sentir el proper».